24
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
25
de novembre
a les
22:04h
"Soc un maltractador psicològic", diu el Manuel Martínez. Al març d'enguany, la seva actual exparella va tornar a casa després de la seva sessió amb la psicòloga i li va dir aquesta frase: "Manuel, la meva psicòloga diu que tens tots els números de ser un maltractador psicològic". Ell va accedir a trucar al telèfon que li va donar. Era el número del Servei d'Atenció a Homes de l'Ajuntament de Barcelona (SAH), totalment gratuït.
"Vaig venir al SAH amb el convenciment que aquí em dirien que de maltractador no en tenia res. Venia esperant el no, que algú em digués que això meu era qüestió de caràcter", relata. Però fa unes sessions, va llençar la tovallola. "Ja no puc negar l'evidència: soc un maltractador psicològic", sentencia. Un exercici d'honestedat, poc habitual.
De fet, ja li ho havia dit una exparella i la seva germana, que exercia maltracte psicològic, però ell no ho havia considerat mai. El març passat va arribar al SAH i després de diverses entrevistes individuals, va començar les sessions setmanals. Des d'aleshores, cada dilluns es reuneix amb sis o set usuaris més al carrer Garcilaso, 23 de Barcelona amb experts que els assessoren. El de la Sagrera és l'únic centre que desplega el programa a la ciutat.
Martínez fa unes sessions que "ha acceptat" que és un maltractador psicològic, i diu que ara se sent "una esponja", perquè vol impregnar-se de tot el que aprengui al SAH. Té una filla d'11 anys, amb la qual ha parlat sobre les sessions a les que participa. Relata que és amb ella que nota canvis en la relació i por "aplicar" les eines que va interioritzant.
Martínez reconeix haver maltractat psicològicament la seva exparella, la seva filla, la seva germana i les nebodes. Comentaris negatius, humiliants i control sobre elles són alguns dels exemples d'això. Ara, ve al SAH voluntàriament cada dilluns amb la intenció de canviar la seva conducta i avançar el treball que està fent. Afegeix, també, que no té objectius concrets ni pressa.
El SAH, un projecte cada vegada més consolidat
El programa d'atenció a homes és un servei de l'Ajuntament de Barcelona de caràcter voluntari, dirigit a ciutadans més grans de 21 anys. Requereix la voluntat dels usuaris de voler canviar les seves relacions personals per evitar l'ús de qualsevol tipus de violència. Es tracta, doncs, d'una mesura que cerca l'eradicació de la violència masclista a la ciutat.
Esteve Segura és coordinador municipal del servei i explica que aquest 2018 el programa ha atès 250 homes -l'any passat 187- i que cada vegada està més consolidat. Si bé és una iniciativa que té el seu inici l'any 2005, quan es va establir la necessitat d'intervenir en persones que exerceixen violència, aquest mandat ha guanyat força.
Des del 2016 s’ha gairebé doblat el pressupost destinat a polítiques municipals contra la violència masclista i l’atenció de les dones i els infants. En xifres, la Regidoria de Feminismes i LGTBI des de 2016 ha invertit 22,46 milions d’euros, que han servit principalment per contractar més personal: terapeutes i psicòlegs.
El SAH té una primera fase d'acollida en la que es treballa la identificació de la violència. "És important que es dugui a terme aquest factor, ja que el SAH treballa tot el que hi ha entre el reconeixement i la responsabilitat". Afegeix que usuaris com Martínez es troben a la meitat del procés: "Ara ja s'ha identificat com a maltractador i queda treballar per arribar a la responsabilització".
El programa preveu 32 sessions al llarg de nou mesos. Un cop arribat al final, té lloc la fase de seguiment, que serveix per determinar si s'han consolidat els canvis. En aquell moment, el SAH estudia si realment hi ha hagut un canvi, i si la família propera hi accedeix, també es contrasta amb la modificació de conducta de l'usuari.
La violència masclista a Barcelona
Segons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7%, ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides. Això excloent els comentaris, gestos despectius de connotació sexual i l'exhibicionisme.
De fet, una dada especialment preocupant és que un 31% de les dones -una de cada tres- ha patit agressions d'algun tipus al llarg de la seva vida. L'any 2016 un 13,8% de les barcelonines va patir alguna agressió masclista. Per grups d’edat, les dones més joves, de 16 a 29 anys, són les més afectades: també el 2016, la victimització entre aquest grup d’edat va ser del 29,4%, més del doble de la mitjana de la ciutat.
"Vaig venir al SAH amb el convenciment que aquí em dirien que de maltractador no en tenia res. Venia esperant el no, que algú em digués que això meu era qüestió de caràcter", relata. Però fa unes sessions, va llençar la tovallola. "Ja no puc negar l'evidència: soc un maltractador psicològic", sentencia. Un exercici d'honestedat, poc habitual.
De fet, ja li ho havia dit una exparella i la seva germana, que exercia maltracte psicològic, però ell no ho havia considerat mai. El març passat va arribar al SAH i després de diverses entrevistes individuals, va començar les sessions setmanals. Des d'aleshores, cada dilluns es reuneix amb sis o set usuaris més al carrer Garcilaso, 23 de Barcelona amb experts que els assessoren. El de la Sagrera és l'únic centre que desplega el programa a la ciutat.
Martínez fa unes sessions que "ha acceptat" que és un maltractador psicològic, i diu que ara se sent "una esponja", perquè vol impregnar-se de tot el que aprengui al SAH. Té una filla d'11 anys, amb la qual ha parlat sobre les sessions a les que participa. Relata que és amb ella que nota canvis en la relació i por "aplicar" les eines que va interioritzant.
Martínez reconeix haver maltractat psicològicament la seva exparella, la seva filla, la seva germana i les nebodes. Comentaris negatius, humiliants i control sobre elles són alguns dels exemples d'això. Ara, ve al SAH voluntàriament cada dilluns amb la intenció de canviar la seva conducta i avançar el treball que està fent. Afegeix, també, que no té objectius concrets ni pressa.
El SAH, un projecte cada vegada més consolidat
El programa d'atenció a homes és un servei de l'Ajuntament de Barcelona de caràcter voluntari, dirigit a ciutadans més grans de 21 anys. Requereix la voluntat dels usuaris de voler canviar les seves relacions personals per evitar l'ús de qualsevol tipus de violència. Es tracta, doncs, d'una mesura que cerca l'eradicació de la violència masclista a la ciutat.
Esteve Segura és coordinador municipal del servei i explica que aquest 2018 el programa ha atès 250 homes -l'any passat 187- i que cada vegada està més consolidat. Si bé és una iniciativa que té el seu inici l'any 2005, quan es va establir la necessitat d'intervenir en persones que exerceixen violència, aquest mandat ha guanyat força.
Manuel Martínez (a l'esquerra) i Esteve Segura, un dels coordinadors del SAH Foto: Laura Estrada
Des del 2016 s’ha gairebé doblat el pressupost destinat a polítiques municipals contra la violència masclista i l’atenció de les dones i els infants. En xifres, la Regidoria de Feminismes i LGTBI des de 2016 ha invertit 22,46 milions d’euros, que han servit principalment per contractar més personal: terapeutes i psicòlegs.
El SAH té una primera fase d'acollida en la que es treballa la identificació de la violència. "És important que es dugui a terme aquest factor, ja que el SAH treballa tot el que hi ha entre el reconeixement i la responsabilitat". Afegeix que usuaris com Martínez es troben a la meitat del procés: "Ara ja s'ha identificat com a maltractador i queda treballar per arribar a la responsabilització".
El programa preveu 32 sessions al llarg de nou mesos. Un cop arribat al final, té lloc la fase de seguiment, que serveix per determinar si s'han consolidat els canvis. En aquell moment, el SAH estudia si realment hi ha hagut un canvi, i si la família propera hi accedeix, també es contrasta amb la modificació de conducta de l'usuari.
La violència masclista a Barcelona
Segons dades de la darrera Enquesta de Violència Masclista de Catalunya (2016), en el cicle vital de les dones, més de la meitat, concretament un 57,7%, ha patit violència masclista en algun moment de les seves vides. Això excloent els comentaris, gestos despectius de connotació sexual i l'exhibicionisme.
De fet, una dada especialment preocupant és que un 31% de les dones -una de cada tres- ha patit agressions d'algun tipus al llarg de la seva vida. L'any 2016 un 13,8% de les barcelonines va patir alguna agressió masclista. Per grups d’edat, les dones més joves, de 16 a 29 anys, són les més afectades: també el 2016, la victimització entre aquest grup d’edat va ser del 29,4%, més del doble de la mitjana de la ciutat.