23
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
11:46h
El judici de CatalunyaCaixa ja està vist per sentència. Després de dos mesos de sessions diàries per esbrinar si va ser legal o no l'augment dels salaris dels directius, ha arribat el torn de les conclusions finals, en què la Fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys, la petició de penes de presó per a l'expresident de l'entitat bancària, Narcís Serra, i per a qui era el seu director general, Adolf Todó. A tots dos dos els acusa de dos delictes d'administració deslleial per l'augment de sous quan dirigien l'entitat bancària el 2010.
A més de la petició de tres anys de presó pels dos principals acusats de la pujada "desproporcionada" de sous, el fiscal Fernando Maldonado ha demanat en el seu escrit de conclusions definitives imposar a tots dos directius una multa de 67.500 euros, per ser autors dolosos, materials i directes de dos delictes d'administració deslleial en concurs de normes amb un delicte d'apropiació indeguda d'especial gravetat.
A la resta d'acusats del consell d'administració que van aprovar els acords que feien referència als sobresous, els considera autors per cooperació necessària.
En les seves conclusions definitives, el fiscal xifra el perjudici econòmic de l'acord del consell d'administració de gener del 2010, que va aprovar elevar el sou a Todó, en 415.000 euros, i el d'octubre del mateix any en 24.000.
Sobresous durant el rescat bancari
El ministeri fiscal acusava els exdirectius de l'actual BBVA d'apujar-se desproporcionadament el sou entre els anys 2009 i 2011, malgrat la "difícil situació econòmica" que es vivia a l'estat espanyol, dins del sistema financer i "especialment en aquesta caixa". La Fiscalia mantenia que aquests rebien retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
L'acusació de la Fiscalia es basava en dos acords del consell d'administració -el gener i l'octubre del 2010- que van ser clarament il·legals, segons el ministeri públic, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Per altra banda, els directius també es van apujar el sou -tant el salari fix, com el variable-, de manera que Todó va passar del 35 al 50% de salari variable i va guanyar "il·legítimament" més d'1,3 milions d'euros. Jaume Masana, per la seva banda, qui era número 1 de Todó, va passar del 35 al 45% de sou variable i va obtenir 1,1 milions.
De la mateixa manera, Todó va augmentar-se el salari (de cobrar 800.481 euros anuals va passar als 812.501 euros) i Masana va passar dels 598.428 a 610.201 euros l'any. En paral·lel, els exdirectius van realitzar diverses aportacions als seus respectius plans de pensions.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.
A més de la petició de tres anys de presó pels dos principals acusats de la pujada "desproporcionada" de sous, el fiscal Fernando Maldonado ha demanat en el seu escrit de conclusions definitives imposar a tots dos directius una multa de 67.500 euros, per ser autors dolosos, materials i directes de dos delictes d'administració deslleial en concurs de normes amb un delicte d'apropiació indeguda d'especial gravetat.
A la resta d'acusats del consell d'administració que van aprovar els acords que feien referència als sobresous, els considera autors per cooperació necessària.
En les seves conclusions definitives, el fiscal xifra el perjudici econòmic de l'acord del consell d'administració de gener del 2010, que va aprovar elevar el sou a Todó, en 415.000 euros, i el d'octubre del mateix any en 24.000.
Sobresous durant el rescat bancari
El ministeri fiscal acusava els exdirectius de l'actual BBVA d'apujar-se desproporcionadament el sou entre els anys 2009 i 2011, malgrat la "difícil situació econòmica" que es vivia a l'estat espanyol, dins del sistema financer i "especialment en aquesta caixa". La Fiscalia mantenia que aquests rebien retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
L'acusació de la Fiscalia es basava en dos acords del consell d'administració -el gener i l'octubre del 2010- que van ser clarament il·legals, segons el ministeri públic, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Per altra banda, els directius també es van apujar el sou -tant el salari fix, com el variable-, de manera que Todó va passar del 35 al 50% de salari variable i va guanyar "il·legítimament" més d'1,3 milions d'euros. Jaume Masana, per la seva banda, qui era número 1 de Todó, va passar del 35 al 45% de sou variable i va obtenir 1,1 milions.
De la mateixa manera, Todó va augmentar-se el salari (de cobrar 800.481 euros anuals va passar als 812.501 euros) i Masana va passar dels 598.428 a 610.201 euros l'any. En paral·lel, els exdirectius van realitzar diverses aportacions als seus respectius plans de pensions.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.