25
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
26
de novembre
a les
14:12h
Pocs dies després de guanyar les eleccions del 24 de maig del 2015, Ada Colau va compartir estovalles amb Jordi Martí. No es coneixien personalment. El sopar, promogut per Jaume Asens, va ser productiu: Colau va congeniar amb Martí; i Martí va creure que s'entendria amb la nova alcaldessa de Barcelona. Mesos abans, Asens fins i tot havia intentat que l'exdirigent socialista -va ser portaveu del PSC al consistori, abans de convertir-se en portaveu de Moviment d'Esquerres (MES)- integrés la llista de Barcelona en Comú. La idea no va prosperar. El sopar, però, va ser el primer pas per incorporar Martí. Necessitada de perfils que acumulessin coneixement de l'engranatge municipal, Colau va concretar el seu fitxatge com a gerent de l'Ajuntament.
"És un bon gestor, el millor que hem trobat", deien fonts de l'entorn de l'alcaldessa en els primers mesos de camí del nou govern municipal. Aquesta idea s'ha anat consolidant, fins al punt que Colau ha teixit una relació de plena confiança amb el gerent municipal, que ha participat en nombroses negociacions polítiques. "En realitat, és un tinent d'alcalde", exposen fonts coneixedores de l'activitat a l'alcaldia. Martí s'ha erigit en una peça imprescindible del govern dels comuns. Les seves atribucions sobrepassen les funcions d'un gerent municipal. L'executiu de Colau, amb només 11 regidors, necessita tota l'ajuda possible.
Un perfil que figura en les travesses
Els engranatges dels partits treballen ja amb la mirada posada en una data: el 26 de maig del 2019. Les eleccions municipals són una prova de foc per als comuns, que després de les desfeta en les últimes catalanes, es juguen la joia de la corona, l'alcaldia de Barcelona. La formació de Colau ja ha posat fil a l'agulla per confeccionar el comitè de campanya, i traçar les línies mestres del missatge i l'estratègia. El següent pas serà la confecció de la candidatura, una decisió en mans de l'alcaldessa. "Decidirà ella", exposen fonts pròximes a Colau. A l'espera de la decisió definitiva, cap font consultada per NacióDigital descarta que Martí pugui aparèixer en els llocs de sortida de la llista.
El gerent municipal concentra els requisits requerits: coneixement de la ciutat i de l'estructura municipal, i experiència en la gestió. Martí assegura més coses. Ha dirigit l'Institut de Cultura de Barcelona, ha gestionat el Centre de Cultura Contemporània i ha estat delegat de Cultura de l'Ajuntament, a banda de ser regidor socialista. En definitiva, ha contribuït a conservar el llegat del millor del maragallisme, un pòsit que tindrà pes en la campanya del maig que ve. "Encara no està decidit", apunten fonts pròximes a l'alcaldessa sobre l'elaboració de la candidatura de les municipals. El nom de Joan Subirats, comissionat de Cultura, també ha aparegut en les travesses. Als comuns no es descarten canvis significatius, tot i que no seran nombrosos.
Consolidar complicitats i promoure la mobilització als barris
Fonts coneixedores de com es dissenya la campanya expliquen que Colau també seguirà de prop l'evolució del Grup Pròleg, que es va presentar en societat el passat octubre, una plataforma formada per figures que aposten per la tercera via i que ha estat impulsada, entre d'altres, per l'exconseller de Justícia Josep Maria Vallès. Entre els promotors d'aquesta plataforma, que aplega dirigents provinents de l'esquerra federalista -del PSC fins als comuns- hi ha persones com ara Raimon Obiols, Laia Bonet, Lluís Rabell i Joan Coscubiela, i intel·lectuals com Joan Botella, Joan Subirats, Jordi Amat i Marina Subirats.
Veus coneixedores de l'esquema que seguirà Colau de cara a les municipals apunten que analitzarà la possibilitat de consolidar complicitats amb alguns dels membres d'aquest grup. Amb tot, alguns d'ells estan també implicats en la plataforma Compromís per Barcelona, que es va presentar dijous i que és clarament partidària del líder barceloní del PSC, Jaume Collboni. Els representants de la tercera via de l'òrbita progressista barcelonina estaran, doncs, altament disputats pels comuns i pels socialistes.
Barcelona en Comú té dissenyada la campanya en quatre fases. Una que anomenen d'"escalfament" i que té per objectiu definir el marc de la campanya. Una segona "de fons" per implicar de nou la gent que ja es va arromangar l'any 2015. Una tercera d'"sprint" per "desbordar i generar il·lusió". I, finalment, la fase estrica de campanya amb l'objectiu de "guanyar" i revalidar l'alcaldia. L'equip de Colau està especialment preocupat per reforçar la presència als barris i el paper de les assemblees per poder fer arribar la campanya dels comuns als veïns, "aturar rumors o descrèdits" i activar la mobilització.
Un candidat propi a les europees
L'encaix de peces de les municipals es farà, inevitablement, tenint en compte també la llista de les europees. Barcelona en Comú ja ha aprovat un reglament propi de primàries per aquests comicis i la seva voluntat inicial seria incorporar un candidat propi a la llista d'Units Podem Canviar Europa, que a més de Podem integrarà Esquerra Unida (IU), Equo i Catalunya en Comú (de la qual en forma part Barcelona en Comú). Barcelona en Comú vol tenir una veu pròpia al marge de la del partit a escala nacional sota la premissa de "portar el municipalisme" al Parlament Europeu. Tot això, amb voluntat de "coordinar-se" amb Catalunya en Comú, que també haurà de triar un candidat propi.
Amb tot, una de les principals dificultats és que des de la direcció estatal de Podem difícilment podran garantir dos llocs de sortida per a dos candidats catalans dels comuns -un de Barcelona en Comú i un altre de Catalunya en Comú-, amb la qual cosa, segons fonts consultades, les dues formacions hauran de decidir com afronten la confecció de la candidatura. De com es resolgui aquesta qüestió en dependrà el perfil del dirigent que designi Barcelona en Comú per a les europees. Un dels noms que s'ha posat sobre la taula és el de Gerardo Pisarello -un extrem desmentit per la cúpula dels comuns-, però es podria acabar apostant per una dona si Ernest Urtasun és el candidat designat per Catalunya en Comú, ja que en aquest cas es dona per fet que Iglesias prioritzarà garantir-li un lloc de sortida.
"És un bon gestor, el millor que hem trobat", deien fonts de l'entorn de l'alcaldessa en els primers mesos de camí del nou govern municipal. Aquesta idea s'ha anat consolidant, fins al punt que Colau ha teixit una relació de plena confiança amb el gerent municipal, que ha participat en nombroses negociacions polítiques. "En realitat, és un tinent d'alcalde", exposen fonts coneixedores de l'activitat a l'alcaldia. Martí s'ha erigit en una peça imprescindible del govern dels comuns. Les seves atribucions sobrepassen les funcions d'un gerent municipal. L'executiu de Colau, amb només 11 regidors, necessita tota l'ajuda possible.
Un perfil que figura en les travesses
Els engranatges dels partits treballen ja amb la mirada posada en una data: el 26 de maig del 2019. Les eleccions municipals són una prova de foc per als comuns, que després de les desfeta en les últimes catalanes, es juguen la joia de la corona, l'alcaldia de Barcelona. La formació de Colau ja ha posat fil a l'agulla per confeccionar el comitè de campanya, i traçar les línies mestres del missatge i l'estratègia. El següent pas serà la confecció de la candidatura, una decisió en mans de l'alcaldessa. "Decidirà ella", exposen fonts pròximes a Colau. A l'espera de la decisió definitiva, cap font consultada per NacióDigital descarta que Martí pugui aparèixer en els llocs de sortida de la llista.
A l'espera de la decisió definitiva, cap font consultada per NacióDigital descarta que Martí pugui aparèixer en els llocs de sortida de la llista de Colau
El gerent municipal concentra els requisits requerits: coneixement de la ciutat i de l'estructura municipal, i experiència en la gestió. Martí assegura més coses. Ha dirigit l'Institut de Cultura de Barcelona, ha gestionat el Centre de Cultura Contemporània i ha estat delegat de Cultura de l'Ajuntament, a banda de ser regidor socialista. En definitiva, ha contribuït a conservar el llegat del millor del maragallisme, un pòsit que tindrà pes en la campanya del maig que ve. "Encara no està decidit", apunten fonts pròximes a l'alcaldessa sobre l'elaboració de la candidatura de les municipals. El nom de Joan Subirats, comissionat de Cultura, també ha aparegut en les travesses. Als comuns no es descarten canvis significatius, tot i que no seran nombrosos.
Consolidar complicitats i promoure la mobilització als barris
Fonts coneixedores de com es dissenya la campanya expliquen que Colau també seguirà de prop l'evolució del Grup Pròleg, que es va presentar en societat el passat octubre, una plataforma formada per figures que aposten per la tercera via i que ha estat impulsada, entre d'altres, per l'exconseller de Justícia Josep Maria Vallès. Entre els promotors d'aquesta plataforma, que aplega dirigents provinents de l'esquerra federalista -del PSC fins als comuns- hi ha persones com ara Raimon Obiols, Laia Bonet, Lluís Rabell i Joan Coscubiela, i intel·lectuals com Joan Botella, Joan Subirats, Jordi Amat i Marina Subirats.
Veus coneixedores de l'esquema que seguirà Colau de cara a les municipals apunten que analitzarà la possibilitat de consolidar complicitats amb alguns dels membres d'aquest grup. Amb tot, alguns d'ells estan també implicats en la plataforma Compromís per Barcelona, que es va presentar dijous i que és clarament partidària del líder barceloní del PSC, Jaume Collboni. Els representants de la tercera via de l'òrbita progressista barcelonina estaran, doncs, altament disputats pels comuns i pels socialistes.
Barcelona en Comú té dissenyada una campanya municipal en quatre fases i de reforç als barris per revalidar l'alcaldia de Colau el maig de l'any vinent
Barcelona en Comú té dissenyada la campanya en quatre fases. Una que anomenen d'"escalfament" i que té per objectiu definir el marc de la campanya. Una segona "de fons" per implicar de nou la gent que ja es va arromangar l'any 2015. Una tercera d'"sprint" per "desbordar i generar il·lusió". I, finalment, la fase estrica de campanya amb l'objectiu de "guanyar" i revalidar l'alcaldia. L'equip de Colau està especialment preocupat per reforçar la presència als barris i el paper de les assemblees per poder fer arribar la campanya dels comuns als veïns, "aturar rumors o descrèdits" i activar la mobilització.
Un candidat propi a les europees
L'encaix de peces de les municipals es farà, inevitablement, tenint en compte també la llista de les europees. Barcelona en Comú ja ha aprovat un reglament propi de primàries per aquests comicis i la seva voluntat inicial seria incorporar un candidat propi a la llista d'Units Podem Canviar Europa, que a més de Podem integrarà Esquerra Unida (IU), Equo i Catalunya en Comú (de la qual en forma part Barcelona en Comú). Barcelona en Comú vol tenir una veu pròpia al marge de la del partit a escala nacional sota la premissa de "portar el municipalisme" al Parlament Europeu. Tot això, amb voluntat de "coordinar-se" amb Catalunya en Comú, que també haurà de triar un candidat propi.
Amb tot, una de les principals dificultats és que des de la direcció estatal de Podem difícilment podran garantir dos llocs de sortida per a dos candidats catalans dels comuns -un de Barcelona en Comú i un altre de Catalunya en Comú-, amb la qual cosa, segons fonts consultades, les dues formacions hauran de decidir com afronten la confecció de la candidatura. De com es resolgui aquesta qüestió en dependrà el perfil del dirigent que designi Barcelona en Comú per a les europees. Un dels noms que s'ha posat sobre la taula és el de Gerardo Pisarello -un extrem desmentit per la cúpula dels comuns-, però es podria acabar apostant per una dona si Ernest Urtasun és el candidat designat per Catalunya en Comú, ja que en aquest cas es dona per fet que Iglesias prioritzarà garantir-li un lloc de sortida.