L'Eva, la Vanessa i la Núria són tres àrbitres catalanes, però no és l'única cosa que tenen en comú. Eva Aresté és àrbitre del Grup 1 de la Federació Espanyola de bàsquet, Vanessa Gilabert xiula a la Superlliga 2 de voleibol, i Núria Giró s'està formant amb el comitè tècnic d'àrbitres de la Federació Catalana d'Handbol per ser àrbitre d'aquest esport.
Trencant amb l'estereotip que el món de l'arbitratge és un món masculí, reivindiquen que han arribat fins on són gràcies a l'esforç, que ningú els ho ha posat més fàcil "per ser dones" ni per "complir quotes". Eva Aresté, per exemple, té molt clar que l'arbitratge en el bàsquet requereix molta exigència i no està d'acord amb el que ella anomena "parany" de marcar els mateixos números de dones i homes que pugen de competició.
En aquesta mateixa línia, Vanessa Gilabert no voldria pujar a Superlliga de voleibol "per ser dona", sinó per la seva feina feta, per mèrits propis i "pels esforços que s'exigeixen en aquesta professió". Vol promocionar-se a la seva feina com a àrbitra perquè pot "fer el mateix que un home en igualtat de condicions".
Núria Giró està graduant-se en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (CAFE) a Vic i assegura que el nivell és alt i que "obliga a estar sempre en forma". Ha deixat de jugar per formar-se com a àrbitre de l'esport que li agrada i per perseguir allò que l'omple. Explica que a l'handbol sí que s'està començant a potenciar l'arbitratge femení en l'àmbit internacional. De fet, una de les parelles que cita com a exemple és la de Tania Rodríguez i Lorena García.
La Núria Giró arbitrant un partit d'handbol Foto: Cedida
El masclisme que no se'n va
Totes tres coincideixen en el fet que no és estrany veure dones xiular partits, o si més no, cada cop ho és menys. Eva Aresté, de fet, a principis de mes va ser víctima d'un episodi de masclisme a Palma. El 6 de novembre va arbitrar amb Sara Peláez i David Sánchez un partit de segona divisió de bàsquet.
En aquell partit, l'equip Iberojet Palma va perdre contra el Sáenz Horeca Araberri per 71 a 79, una derrota que, el president de l'equip balear, va valorar amb unes declaracions masclistes. El dirigent de l'equip, Guillem Boscana, va dir: "No havia passat mai, i jo crec que amb una dona àrbitra ja n'hi ha prou. Amb una és suficient perquè hi ha hagut moments en els quals crec que han perdut els papers".
"Allò va ser molt dur", confessa Eva Aresté. "Després de batallar tants i tants anys, de treballar, de ser constant, de fer tot el que has fet per arribar allà... acaba el partit i t'assabentes de declaracions com les que fa Boscana i et destrossa". Aquelles declaracions del president van sonar a la Cadena Cope. "No sap el mal que pot fer", afirma ella per referir-se al comportament del dirigent del club mallorquí.
El cas d'Eva Aresté no és un fet aïllat. Les tres àrbitres consultades per aquest diari coincideixen en el fet que l'esport en el qual més es castiguen les noies que xiulen els partits és el futbol. De fet, l'1 de novembre va tenir lloc un partit de tercera divisió entre el San Cristóbal i el Llagostera, a Terrassa. Aquell dia, les àrbitres eren tres dones: Ainara Acevedo, Ylenia Sánchez i Matilde Esteves. Alguns dels comentaris que la grada va dirigir a les noies van ser masclistes: "Ves a fregar plats" o "com es nota que ets dona".
Núria Giró explica que, quan jugava i tenia un mal partit, "era fàcil culpar l'àrbitre, fos home o dona". Ara que ja porta arbitrats alguns partits, reflexiona sobre la relació que s'estableix amb la graderia. "Es creuen amb el dret de dir de tot, oblidant-se que nosaltres també som persones i que potser sí que hi haurà mals dies i no ho farem bé, però com li passa a tothom", sosté.
Eva Aresté, en un partit de bàsquet Foto: Cedida
En aquest mateix sentit, fa uns anys Eva Aresté era en un camp arbitrant un equip de nens i havia assenyalat passes d'un jugador. "Els pares són els més pesats, hi havia un home que no parava de dir que no en tenia ni idea, que callés i que allò no eren passes", explica. En canvi, Vanessa Gilabert reconeix que no s'ha trobat mai amb situacions similars. Creu que la part positiva del voleibol és que, com que no hi ha contacte físic, és complicat que un partit es compliqui fins al punt de rebre tants insults com al futbol, al bàsquet o a l'handbol. "Sempre he tingut el suport dels equips i aficionats, que em llegeixen com a àrbitre i l'única que xiula", explica.
El motor del canvi
Segons la col·legiada, en el voleibol no és ni es fa gens estrany veure dones xiular partits. Vanessa Gilabert no creu que hi hagi una raó absoluta, però que suposa que rau en la normalitat que hi ha a l'hora de veure equips mixtos, tant de les categories més petites com fins i tot equips sèniors. "Això al futbol és impensable, ni menys en categories professionals". Considera que el dia en què els esports més mediàtics fomentin els equips mixtos, aleshores es reduirà aquest factor masclista que hi ha en alguns d'ells.
Eva Aresté considera que de masclistes n'hi ha a tot arreu i que ella ha après a contestar de pressa a allò que li puguin dir d'acord amb l'experiència, però creu que és possible canviar el sistema. "L'arbitratge ja fa temps que no és un món només dels homes, i el que hem de fer és canviar la base per, en un futur, canviar les altes esferes", defensa.
Núria Giró té molt clar que vol estar a l'altura del que li exigeix aquesta feina. Sap que "costa guanyar-se el respecte dels jugadors quan veuen dones arbitrar", però està convençuda que els temps aniran canviant. Té el suport d'amics i familiars, i com a referents s'emmiralla en la parella d'àrbitres d'Oscar Raluy i Ángel Sabroso, encara que també té com a models a seguir a Tania Rodríguez i Lorena García. La lluita de les dones àrbitres continua.
