Eudald Calvo (CUP): «Ningú s'esperava que l'independentisme anés enrere com els crancs»

Ser alcalde és dur, però també extraordinàriament satisfactori. Això és el que explica Eudald Calvo (Argentona, 1986) després de tres anys de governar el seu municipi natal, i ja amb la vista posada en els propers comicis. El tracte humà és d'aquelles coses que més s'agraeix, assegura, i per aquest motiu es presentarà a les properes eleccions -probablement d'alcaldable- en una candidatura unitària en la qual la CUP maridarà projecte amb ERC i ICV. Calvo és militant de base, de trajectòria "mauleta" i del Maresme "lliure i tropical". En distàncies curtes es proclama autònom per argumentar opinions crítiques, a vegades, amb la línia del seu propi partit.

De tot això en parla amb NacióDigital al seu despatx, sota l'atenta mirada d'Ovidi Montllor i de Carles Puigdemont. El cupaire, que se situa en la línia més transversal de la formació, no veu malament la proposta que va fer l'expresident a l'exili perquè l'independentisme anés unit a les eleccions europees. És més: creu que s'hi ha d'anar. També és, però, crític amb el camí que durant l'últim any ha emprès el Govern, i defensa la línia estratègica de la CUP. "No sembla que el president Torra sàpiga gaire per on tirar", assegura, i els anticapitalistes han de ser allà per recordar-ho.

- En els últims mesos s’ha parlat molt d’unitat estratègica, fins al punt que a Argentona ja s’havia anunciat una llista conjunta entre CUP, ERC, ICV i PDECat. Finalment, però, aquest últim partit –liderat pel seu germà, Bernat Calvo- ha optat per deslligar-se’n. Què ha passat?

- Quan l’ANC i els CDR van proposar fer una candidatura unitària a Argentona, van convidar els cinc partits. La CUP, ERC, ICV, el PDECat i un partit independent que es diu Tots per Argentona. Aquest últim de seguida va saltar perquè és un grup bastant divers ideològicament i era difícil que es volgués emmarcar en una candidatura en defensa de la República. Al final ha saltat el PDECat perquè ara mateix no tenen representació i necessiten visibilitzar-se, també perquè els quatre partits som forces d’esquerres i ells no. I això els deixava una mica en un compromís per negociar el programa. 

- La CUP d’Argentona, però, segueix apostant per aquesta llista?

- Primer érem escèptics al voltant d'una candidatura unitària, però al final ens ho hem cregut perquè vam entendre que era la manera de sumar. La CUP d’Argentona té la seva força relativa i estem molt contents amb els resultats que hem anat obtenint en totes les eleccions, però creiem que hem d’anar més enllà i intentar sumar en els àmbits nacional i ideològic. De fet, durant aquest mandat ja ho hem fet en forma de pacte postelectoral amb ERC i ICV, i ara hi volem sumar preelectoralment. 

- Confia que milloraran els resultats?

- Sí, perquè hem hagut de negociar moltes qüestions del programa en el dia a dia, i ara farem el mateix, però abans [de les eleccions]. A més, és molt important ser primera força perquè, tal com està formulada la llei, ens permetria negociar d’una altra manera. 

- En aquest pacte amb ERC i ICV, la CUP exigirà mantenir l’alcaldia?

- És una cosa que s’ha de parlar. La llista encara no s’ha elaborat, però nosaltres, evidentment, aspirem a tenir-la. Això per descomptat. 

"Ningú entendria que la candidatura unitària d'Argentona no anés endavant per una qüestió de formalitats jurídiques de la CUP"

- La CUP nacional no veu amb bons ulls aquest tipus de candidatures unitàries sota les sigles dels partits.

- Quan ens reunim tots els militants de la CUP a nivell nacional no pensem en la casuística de cada poble o ciutat, sinó al revés. Posem unes línies vermelles de lògica com, per exemple, no pactar amb el PP o Ciutadans. Però dins del que no sigui això, la resta són possibilitats obertes. Com tothom es pot imaginar, no és fàcil posar d’acord tres partits a nivell local i llavors parlar amb ells a nivell nacional. Nosaltres estem en contacte amb la CUP nacional per veure com encaixar el projecte d’Argentona en el marc d’aquest projecte. 

- I com serà aquest encaix?

- S’ha de buscar la fórmula jurídica. Ara mateix no està tancat i és una de les coses que s’està treballant molt intensament perquè ningú entendria que la candidatura no anés endavant per una qüestió de formalitats jurídiques. Si hi ha voluntat política, s’han de buscar solucions. 

- Li agradaria ser el candidat d’aquesta llista unitària?

- Sí, m’agradaria.

- Però segons el codi ètic dels Estatuts de la CUP no es permet als militants, d’entrada, presentar-se més de dos mandats.

- Això també és una qüestió que hem estat parlant amb la CUP nacional. Tres mandats serien una excepció, i aquesta és una qüestió meva, personal, però que té una afectació a tota la candidatura. I s’està valorant. Estic convençut que hi trobarem una solució perquè això és un problema menor. 

- I com defensarà aquesta excepció?

- M’agradaria continuar d'alcalde per una qüestió: hem obert molts fronts. Hem obert melons i hem tancat coses, algunes d’històriques i altres que hem encetat nosaltres mateixos. Però sobretot ens hem trobat que ens ha faltat temps. Quatre anys d’administració pública passen volant, i a mi m’agradaria tancar temes. Sóc conscient que més tard o més d’hora acabaré plegant i dedicant-me a la meva professió.
 
- Què en pensa de les llistes unitàries i republicanes que proposa l’ANC, a les quals per ara els partits no hi donen gaire suport?

- Crec que és positiu que l’ANC plantegi aquesta qüestió. Potser s’haurien d’haver fet una mica abans, ja que totes les coses volen una cocció lenta. En el cas d’Argentona, portem molts anys fent un xup-xup lent amb ERC i ICV. En part, per això el PDECat també ha acabat saltant. Però intentar ajuntar gent que no té bona relació d’un dia per l’altre és molt complicat. I als pobles, hi ha gent o partits que no es poden ni veure, malgrat que siguin independentistes. Sumar a vegades és impossible. 

- Eudald Calvo ha estat sovint una veu discordant dins la CUP. Després de parlar amb vostè poca estona, això continua sent obvi. Per què?

-A mi m’agradaria pensar que tots, dins de la CUP, som bastant discordants entre nosaltres. El propi nom de la CUP ja ho diu: es una candidatura d’unitat popular i està ajuntant gent molt diversa i amb recorreguts molt diferents. Tenim gent que ve de l’àmbit de la defensa del territori, altres de la lluita feminista, independentistes de tota la vida amb un recorregut històric, gent molt jove, més gran, gent de poble, de barri, que ve del món okupa. Quan ajuntes tota aquesta gent és impossible que tothom pensi el mateix, és una de les gràcies de la CUP. Evidentment, la meva veu és igual de diferent que les altres. 

- I què en pensa de projectes com el Consell per la República o el consell assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent?

- Ara mateix no tinc una opinió prou formada perquè tampoc sabem exactament cap a on volen anar. A nivell personal penso que estaria bé estudiar què es pretén amb això, i potser, i ho dic en condicional, és una eina útil. De moment considero que s’ha tirat una mica pel dret i encara no està clar ben bé per a què serviran.

- La CUP ja ha dit que no ho veu útil, ni hi participarà. En una entrevista a NacióDigital, la diputada Maria Sirvent va assegurar-ho. Malgrat això, Poble Lliure sí que obre la porta a parlar-ne.

- La CUP nacional és veritat que ha tancat la porta, però no sé si serà un posicionament inamovible. Entenc el posicionament i el podria compartir perquè estem en una legislatura que no sabem cap a on està avançant. Es va vendre durant la campanya que hi hauria un Govern efectiu i tiraríem milles. Alguns ja sospitàvem que la cosa no aniria tan ràpida, però potser el que no s’esperava ningú és que anéssim enrere com els crancs. Això ha sigut un xoc emocional per a molta gent i jo, com a alcalde, m’hi trobo.

"Es va vendre durant la campanya que hi hauria un govern efectiu i tiraríem milles, tot i que alguns ja sospitàvem que la cosa no aniria tan ràpida"

- Què li diuen?

- Molta gent viu amb el discurs de l’1 d’octubre i el 3 d’octubre del 2017 i, quan després del 155 es va recuperar el Govern de la Generalitat, s’esperaven que se seguís la línia discursiva i la contundència amb el full de ruta. I això no va passar, al contrari. Ara es va molt perdut i hi ha molta inestabilitat, també entre els dos grups que formen l'executiu. Tampoc no sembla que el president Torra sàpiga gaire per on tirar. El Govern no està legislant i veiem una paràlisi total. Si a alguna cosa podríem donar-hi suport com a CUP és a avançar en el full de ruta independentista, i no passa. Per tant, el discurs ha de ser molt crític. 

- Per una banda la ciutadania demana unitat, però per l’altra s’han viscut veritables episodis de caos al Parlament, amb desacords i recels evidents entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP. L’independentisme institucional s’està equivocant d’estratègia?

- L’espectable que es va produir al Parlament amb aquella divisió de diputats va ser un ridícul, i això el país no s’ho pot permetre. Vam fer el ridícul més absolut, i això encara no s’ha resolt. La gent no ho tolerarà i exigirà responsabilitats a tothom qui està governant. Però també cal tenir en compte que això ve d’una herència molt antiga. ERC i Convergència [referint-se a Junts per Catalunya] fa molt de temps que no s’entenen, el que passa és que abans tenien un objectiu comú. Però després de l’1 d’octubre, el 155, l’exili i les presons, hi ha una manca de relat conjunt i, si no es fa una revisió crítica d’allò que ha passat per crear un relat unitari, es prenen decisions diferents en base al relat diferenciat. La CUP ho veu d’una manera, ERC d’una altra i el PDECat, també d’una altra. I llavors hi ha el senyor Puigdemont, que ho veu d’una altra manera i per això munta un altre partit. 
 - Precisament, què en pensa de la Crida?

- Que és fruit d’un relat diferent. És evident que mentre no es casin o es faci un refregit de tots els relats, no es podrà fer un full de ruta conjunt. Tothom fa la seva, i va provocant enfrontaments lògics. 

- I en aquesta estratègia independentista, la CUP quin paper hi té?

- La CUP s’està resituant en aquest nou context, i el paper que ha de tenir és el de fer l’advertència que no s’està fent la feina. La gent ja ho ha vist, però la CUP ho ha de reforçar. Cal assenyalar que no s’està avançant, però no només en la qüestió nacional, sinó en cap. La CUP ha de ser molt crítica. 

- De fet, ja ha assegurat que no donarà suport als pressupostos. S’ha valorat fer un pas enrere per fer-ne un endavant?

- És un peix que es mossega la cua. Si aproves uns pressupostos sabent que no s’està fent la feina, per què els aproves? Per allargar l’agonia? No té gaire sentit. Però abocar el Govern de Convergència i Esquerra a pactar els pressupostos amb un altre grup, sí que pot donar la sensació que és pitjor el remei que la malaltia. Crec que la CUP fa bé, de moment, no entrant a negociar els pressupostos amb un Govern que no està avançant. 

- La CUP hauria de participar a les europees?

- Des del meu punt de vista, sí. 

- És un debat que es tindrà els propers dies en un consell polític extraordinari, després que l’últim acabés sense acords majoritaris. Vostè per què defensa el "sí"?

- Jo crec que la CUP no s’hi ha volgut presentar més perquè el 2004 ja ho va fer i els resultats van ser bastant pobres, amb mal sabor de boca. I també hi ha un altre motiu, que és que la feina al Parlament europeu és molt complexa i requereix dedicació. Això fa una mica de por o, com a mínim, de respecte. I també ja va costar fer el salt dels municipis al Parlament, i això del Parlament Europeu es veu com una cosa llunyana i molt desacreditada. Però cal lluitar per tenir una veu més dels catalans al món, en aquest cas, a la Unió Europea. 

- Però la CUP defensa sortir de la Unió Europea. És una incoherència?

- Una cosa no és contradictòria amb l’altra. La CUP és molt crítica amb el funcionament de les administracions locals, els consells comarcals, les diputacions, el Parlament i la Generalitat. Però hi participa. I al Parlament Europeu passaria exactament el mateix. El problema no és la Unió Europea, sinó com està muntada. 

"L’Anna Gabriel no pot tornar a la Península i, per tant, penso que seria una sortida molt interessant d’un capital polític com ella que fos candidata a les europees"

- En una entrevista a La Xarxa va valorar en positiu la proposta que feia Carles Puigdemont de confeccionar una llista unitària encapçalada per Oriol Junqueras com a candidat, Puigdemont en segon lloc, i Anna Gabriel en tercer.

- Crec que està bé que Puigdemont plantegi la possibilitat d’intentar unir forces de tots els partits independentistes, i segueixo pensant que totes les propostes que vinguin des d’un esperit d’unitat són bones. Que després els partits ho rebutgin, em sembla normal. Però em sembla bé que es facin propostes d’unitat perquè generen sinergies de confiança i generositat. 

- Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, és la candidata de la CUP?

- Sempre s’ha dit que té certa lògica. L’Anna Gabriel no pot tornar a la península i, per tant, penso que seria una sortida molt interessant d’un capital polític com ella. Ara mateix la tenim a Suïssa i, segurament, no li estem traient tot el rendiment a una persona que ha acumulat tant de coneixement i moltes experiències. 

- A vostè li agradaria fer el salt a la política nacional?

- No, perquè m’agrada bastant l’àmbit local. La gent que ha treballat en el municipalisme i després ha anat a l’àmbit parlamentari o nacional sempre diu que troba a faltar el contacte humà. Jo he estat al consell comarcal i dono fe que a vegades es decideixen coses que queden molt lluny. Carles Puigdemont, per exemple, va ser alcalde i després president de la Generalitat, i és una de les coses que sempre deia. Enyorava l’època de quan era alcalde per aquest contacte amb la gent. 

- Vostè, però, és vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

- L’AMI està fent un procés molt interessant perquè és un espai que té una característica curiosa. Hi ha alcaldes de molts partits i està bé perquè tots treballem conjuntament i ens veiem obligats a prendre posicionaments complexos. Hi ha alcaldes de la CUP, d’ERC, del PDECat, del PSC i algun dels comuns.

- En la ponència de l’última assemblea nacional de la CUP es va dir que, abans de finals d’any, es tiraria endavant l’assemblea municipalista dels Països Catalans. Això com es tradueix, ara que finalitza el 2018?

- S’hi està treballant. Això de finals d’any, certament ho veig complicat, però si es va dir que es faria, suposo que hi ha la idea de tancar-ho abans d’acabar el 2018. Ve originàriament de la famosa assemblea d’electes dels Països Catalans, reconvertida en assemblea municipalista, que és una idea necessària per articular, a nivell de municipis, tot el país i la nació. 

- Quan parla d’articular, què vol dir?

- Ara mateix la relació entre els diferents pobles dels Països Catalans és de desconnexió. Els municipis tenen ritmes diferenciats, però problemàtiques molt semblants. L’altre dia a Perpinyà comentaven les semblances de problemàtiques entre Alacant i Perpinyà en processos de ciutat, de gentrificació o de conflictes racistes. 

- En la mateixa assemblea nacional també es va dir que les municipals esdevindrien un moment constituent de la República catalana. Això serà així?

- Cada vegada hi ha una tendència més gran a plantejar les municipals en clau nacional. I és interessant plantejar-ho, no com a plebiscit o l'enèsim referèndum, però sí sabent que la gent comptarà els vots independentistes i els que no ho són. Hi haurà moltes candidatures difícils d’enquadrar, però es comptarà per saber si estem guanyant o perdent gent.