Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Martiño Noriega: «Jo donava per suposat que a Catalunya hi havia pla B»

L'alcalde de Santiago de Compostel·la i dirigent de les marees afirma que es va sorprendre pel fet que "sempre s'infravalorés la reacció de l'Estat"

per Pep Martí, 25 de novembre de 2018 a les 17:50 |
Martiño Noriega | Adrià Costa
L'Ajuntament de Santiago de Compostel·la és la primera institució de l'Estat que ha presentat una demanda civil contra la família Franco per usurpació de patrimoni públic per haver-se apropiat suposadament de dues peces escultòriques del consistori. El fet ja diu alguna cosa de la personalitat de Martiño Noriega (A Corunya, 1975), metge de família de professió i alcalde Santiago des de les eleccions del 2015, quan les candidatures de les marees es van fer amb algunes de les grans ciutats gallegues.

Ha estat a Barcelona per presentar presentar A contradición permanente. Conversa sobre cinco anos de política convulsa (Xerais), escrit a quatre mans amb el periodista Daniel Salgado i on analitza els esdeveniments produïts al seu país els darrers cinc anys. Noriega, militant d'Anova, és un nacionalista d'esquerres que es reclama de Gramsci i opina en aquesta entrevista sobre Galícia, Catalunya i la política espanyola, sobre la qual ell tem que s'expandeix l'amenaça d'una involució.   


- Divendres va presentar A contradición permanente. Conversa sobre cinco anos de política convulsa. És difícil explicar breument la seqüència d'aquests anys?

- El llibre el vam fer amb el periodista i poeta gallec Daniel Salgado i ens va portar un treball d'un any. Conclou amb el discurs del cap de l'estat el 3 d'octubre del 2017, en ple epicentre del procés. Volíem saber com es decantava la situació a Catalunya.  El llibre neix amb la vocació de recapitular el que van ser cinc anys de política convulsa a Galícia, on es va posar en marxa un procés pioner a nivell de l'estat de construcció d'unitat popular. Allí, de manera excepcional, es va produir un maridatge entre sobiranistes que venien de l'independentisme com del BNG, amb federalistes d'Esquerra Unida i Podem que va confluir en el que primer es va dir AGE i més tard les marees. Un procés que ens va dur a ser segona força en el país i a governar ciutats com Santiago, A Corunya i el Ferrol.   

- Un dels elements clau d'aquesta etapa va ser aquest, el triomf de les esquerres a les municipals del 2015. Quin balanç fa dels  ajuntaments del canvi?

- Nosaltres els diem els ajuntaments de les marees perquè cadascun té la seva tipologia. Les candidatures municipals van aplegar les forces que he esmentat però també plataformes veïnals, socials, ecologistes... Van ser el lloc d'encontre on es van desarmar les posicions més de partit, sense que ningú renunciés a les seves sigles.


"Els ajuntaments de les marees hem elegit les batalles que volíem afrontar"

- En què han canviat les ciutats? Per exemple, a Santiago.

- Jo destacaria l'aposta social clara. Hem multiplicat els recursos, hem posat en marxa una ordenança municipal pionera a l'estat espanyol que reconeix que els sense papers tenen dret a una renda municipal no de beneficència, sinó de dignitat i que ara mateix té centenars de persones que s'hi han acollit. S'ha posat el focus en la dinàmica cultural de la ciutat i el reequilibri territorial. També cal dir que hem elegit les batalles que volíem afrontar.
 

Martiño Noriega Foto: Adrià Costa


- Això és cabdal.

- És clar. Altra cosa és l'extrapolació d'aquestes experiències a nivell nacional gallec, en què hi ha hagut més contradiccions. A Santiago, hi havia corrupció en algunes concessions i hem decidit recuperat alguns serveis per centenars de milers d'euros. Hem reobert l'oficina jurídica, que estava en mans d'alguns bufets. Hem recuperat el sistema d'hora i grua en mobilitat, que estava en mans d'empreses involucrades en casos de corrupció. Ara estem creant una comissió per l'aigua i molts s'han posat nerviosos. Hem fet una lectura crítica del model turístic. Santiago té 100.000 habitants, però ha tingut un tràfic aeroportuari de 2.600.000 persones el darrer any, amb un problema d'increment de lloguers pels pisos turístics. Hem introduït el debat sobre la taxa turística.
 
- El seu ajuntament està embarcat en una batalla judicial amb la família Franco. Com està el plet?

- Està començant. És una de les batalles que hem elegit fer. Som la primera institució de l'Estat que hem presentat una demanda civil contra la família Franco per usurpació de patrimoni públic. Es tracta de dues peces del Mestre Mateo, que és l'autor del Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago. Havien pertangut a l'ajuntament i en un moment determinat, desapareixen del fons municipal i apareixen com a propietat de la família Franco sense cap document que ho acrediti. Nosaltres hem treballat una demanda civil, hem reconstruït l'expedient de compra, tenim l'acta notarial, tenim imatges. Hem comprovat que es va produir una usurpació del patrimoni públic. A partir dels seixanta, les peces apareixen en una exposició com a propietat de la família Franco. El delicte, al ser patrimoni públic, no prescriu.

"La demanda civil contra la família Franco per usurpació de patrimoni acabarà al Suprem i generarà jurisprudència"

- On es troben ara aquestes estàtues?

- Al Pazo de Meirás. En la dècada dels cinquanta, en una visita dels Franco, sembla que Carmen Polo es va enamorar de les peces. El Parlament gallec s'ha pronunciat ja sobre el tema, de manera unànime. L'1 de febrer hi ha el judici a Madrid. Ha creat expectació a la pròpia Advocacia de l'Estat, que ens ha demanat per l'enfocament, suposo que orientat cap a altres reclamacions patrimonials. Estic segur que el tema acabarà al Suprem i generarà jurisprudència.  

- Vostè deu ser dels pocs polítics que ha estat alcalde de dues  ciutats.

- Sí. Ara hi ha qui fa la broma de preguntar quina serà la propera. Primer vaig ser-ho d'una població del cinturó de Santiago, que és Teo. I ara a Santiago. Ja he arribat a la conclusió que en aquests temps convulsos, ja no elegim la trinxera on batallem, sinó que ens l'elegeixen a nosaltres.  

- Vostè va ser militant del BNG i va seguir Xose Manuel Beiras a Anova.  

- Jo em vaig polititzar mentre feia la carrera de metge i participo activament del BNG, quan Xose Manuel Beiras el converteix en la segona força política de Galícia. El Bloque era una força frontista que bevia d'experiències com va ser el Front Ampli uruguaià, en clau nacionalista. La seva opció estava a l'esquerra però també incloïa sectors del centre polític. En un sentit molt gramscià, era una acumulació de forces que anava del centre polític fins a un partit patriòtic comunista com la UPG. Fins que això implosiona el 2011.
 

Martiño Noriega amb el llibre que ha escrit a quatre mans amb Daniel Salgado. Foto: Adrià Costa


- Què li va passar al BNG?

- Crec que va dimitir de la possibilitat de disputar hegemonies i ser una força central del país. Van primar posicions de partit. I nosaltres vam optar per crear noves aliances àmplies en clau d'unitat popular, amb el maridatge amb forces federalistes en base a dos principis: un programa de ruptura en el pla social i la defensa del dret d'autodeterminació. És la mateixa lectura que va moure el Partit Galeguista de Castelao, els anys trenta, a formar part del Front Popular. Nosaltres enteníem que l'acumulació de forces a Galícia necessitava aquest tipus d'aliances. En un primer moment, amb Equo i Esquerra Unida. En la campanya de les eleccions autonòmiques del 2012, l'assessor d'Esquerra Unida era Pablo Iglesias. Encara no havia sorgit Podem. Recordo que Enric Juliana, en un acte a l'Ateneo de Madrid, va dir que tothom creia que els canvis històrics havien vingut de Catalunya o Madrid, però en aquest cicle han començat a Galícia.     

- La plataforma Compostela Aberta es manté cohesionada?

- Sí. Volíem que el BNG hi confluís, però no ha estat així. El Bloque està atomitzat però manté una posició que els permet ser present a les diputacions o governar ajuntaments mitjans. És una posició més de quarters d'hivern, quan jo crec que el moment històric reclamava un front ampli. Però el BNG conserva implantació al territori. A Santiago ens hi hem recolzat per governar i jo no puc renunciar al que van ser divuit anys de militància.  

- Quin estat de salut presenta l'aliança de les confluències gallegues amb Podem?  

- És A contradición permanente. El que ha passat és que els processos de confluència han funcionat electoralment, però no s'han desarmat les posicions de patriotisme partidari i cada força té la temptació de voler imposar a les altres la seva posició de part.

"És imprescindible la unitat popular amb Podem enfront l'extrema dreta de PP, Ciutadans i Vox"

- Aquest eix de Podem amb les marees es mantindrà en cas d'eleccions espanyoles anticipades?

- Jo crec que seria molt important. Per mi, és imprescindible mantenir aquest eix basat en la unitat popular enfront l'extrema dreta, on situo el PP, Ciutadans i Vox.

- És una maledicció històrica que li costi tant a l'esquerra unir-se sense tantes picabaralles?

 - És que es juga en un terreny de joc molt marcat, amb l'àrbitre comprat perquè no hi hagi canvi real. Però és cert que entre els jugadors del camp de l'esquerra, malauradament, no s'imposa sempre la col·laboració. També es confon a vegades el pragmatisme amb fer renúncies i fer nostre el discurs de l'enemic. Com a alcalde, jo no considero que hagi hagut de fer gaires renúncies i he tingut l'oportunitat de tenir experiències de govern. El que sí que has de fer és elegir les teves batalles.
 

Martiño Noriega durant l'entrevista celebrada a Barcelona Foto: Adrià Costa


- Com s'explica l'hegemonia del PP a Galícia?

- Hi ha el clixé que Galícia és un país de dretes, però ho deu ser tant com València o Madrid, on el PP ha governat durant molts anys. No em crec aquest clixé. Hi ha múltiples factors: som la perifèria de la perifèria. El PP gallec tampoc és el PP català, s'assembla més a una espècie d'UPN a Navarra. Ha fet una lectura regionalista del país. La darrera campanya de Feijóo la va fer embolcallat amb la bandera gallega. I després el PP té una xarxa clientelar enorme.

- Vostès també deuen haver "ajudat".

- També l'esquerra ha de fer autocrítica, quan no ha estat capaç d'oferir un model atractiu de país davant dels grans drames de Galícia: l'anihilació del sector primari amb l'entrada a la comunitat europea, un model que sembla destinar Galícia a ser un país de serveis, amb un pes industrial reduït a unes poques ciutats, una crisi demogràfica enorme i amb una emigració de la generació millor formada.    

- Hi ha alguna clau que encara es desconegui de la renúncia de Feijóo a competir pel lideratge del PP espanyol?

- Crec que ha tingut un pes important el fet que se l'hagi relacionat amb el narcotràfic. Això ha estat fonamental. És evident que el narcotràfic ha estat present en l'entorn del PP. Podem llegir o veure Fariña o escoltar Pablo Crespo quan parla del finançament del partit la dècada dels noranta. Hi ha molts morts a l'armari que han impedit que, amb el codi de valors del PP, fos un líder amb projecció. Jo crec que li hagués agradat. A Santiago convisc amb ell i els darrers anys sí que li he vist una evolució, d'estar molt atent a la política espanyola a centrar-se més a Galícia.  

- Creu que el PP gallec encaixa bé en el nou PP de Casado?

- No encaixa. Altra cosa és que els vots el facin encaixar. Crec que el PP a nivell estatal corre el risc d'entrar en una recessió, en un procés no anàleg però que farà pensar en la crisi d'UCD. A Galícia en menor mesura perquè Ciutadans és residual.

- Què és el que més el va sorprendre de l'octubre del 2017?

- Jo respecto molt el procés i defenso el dret d'autodeterminació dels pobles. Però també considero que es va infravalorar molt la capacitat de reacció de l'Estat. Sempre em va sorprendre que algú cregués que podria respondre de manera civilitzada. Jo donava per suposat que hi havia pla B.

- No es va fer una anàlisi gramsciana...

- En el procés d'acumulació de forces, sí. Però no en el desenllaç. S'ha anat sumant massa crítica a la reclamació d'una República, de manera molt espectacular. Però en el moment del desafiament no es va analitzar la reacció. Em deien que ja no estàvem a la dècada dels setanta. Jo vaig néixer el 1975, però no tenia cap dubte que el govern del PP actuaria de manera repressiva.
 

Martiño Noriega: "No em crec el clixé que Galícia és un país de dretes". Foto: Adrià Costa


- Ha seguit de prop l'evolució del procés. Amb quins interlocutors catalans va mantenir més contactes?

- Vam ser a Catalunya diverses vegades. Vam veure com les CUP estaven agafant força i des d'aleshores continuo mantenint contacte amb David Fernández. També amb Procés Constituent, on estava Gerardo Pisarello. El meu cap de gabinet va ser, junt amb Beiras, dels primers observadors gallecs que van ser a les primeres consultes celebrades als municipis.

- Un analista com Miquel Puig es preguntava en una entrevista que li vam fer si Pedro Sánchez seria Zapatero o Suárez. Vostè què creu?

- Dependrà del difícil que li posin les coses els diversos actors. Ja sé que és una resposta molt gallega, però és que als gallecs ens agraden els matisos.

"Em preocupa que la sortida a la crisi del règim acabi venint de l'extrema dreta"

- Com creu que evolucionarà l'escenari polític a l'Estat?

- Els elements que ens van dur a afirmar que estàvem davant d'una crisi del règim del 78 estan damunt la taula. La credibilitat del sistema està sota mínims. La meva preocupació és que la sortida que no s'ha donat per la plurinacionalitat i l'esquerra vingui d'altres coordinades que ens duguin a situacions pitjors.

- Que una part del malestar es canalitzi cap a la dreta extrema?

- No en tinc cap dubte. No sé si encara és possible una cohabitació entre les diverses nacions de l'Estat. Dit això, amb el nou govern s'ha notat un alliberament de la pressió que hi havia. No s'ha plasmat a decisions concretes, però l'ambient s'ha fet menys insuportable. El meu dubte és si servirà per posar un dic al que jo penso que pot venir.

- Què intueix que pot venir?

- Sempre he dit que Ciutadans era una marca blanca del PP, més reaccionària que el PP tant en l'anàlisi territorial de l'Estat com en les mesures en política econòmica. Més neoliberal i més recentralitzadora. Se'ls ha considerat la marca amable i jo no ho crec. Han estat fonamentals en la toxicitat de l'ambient, se n'han alimentat. La pèrdua de suports del PP pot fer emergir un altre tipus de dreta, més dura, que pot nuclear-se entorn el que s'està coneixent com a Vox. Jo encara no he vist a Pablo Casado condemnar Vox. Al contrari. L'he vist especular amb un gran front on estiguessin Ciutadans i Vox. Jo vaig ser a la reunió d'elegits de Saragossa del setembre del 2017, quan unes 800 persones violentes van envoltar el pavelló esportiu on érem. Vaig veure el tractament mediàtic donat i els van presentar com un grup de ciutadans espanyols civilitzats que estaven indignats amb la situació. I era extrema dreta. No s'està mesurant la pàtina de normalitat que s'està donant a determinades forces polítiques. Quan ens en donem compte, ja serà massa tard.    
 

Martiño Noriega creu que els dirigents sobiranistes van infravalorar la reacció de l'Estat. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació