22
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:52h
El cas de l'agressió policial al fotoperiodista Jordi Borràs continua als tribunals, en vies de determinar què va passar aquell 16 de juliol a Barcelona. Aquest dijous, però, ha declarat una testimoni que podria ser determinant en la investigació que instrueix la jutgessa d'instrucció 8 de Barcelona, ja que ha assegurat que va veure clarament la pallissa.
Segons expliquen fonts judicials, la testimoni ha relatat com l'agressor de Borràs -un comandament de la Brigada Provincial d'Informació-, "va agafar el seu cap amb els genolls" i "no parava de donar-li cops de puny al cap". Es tracta, han precisat, d'una veïna que passejava pel carrer i que es va acostar "alertada pels crits" del fotoperiodista, que demanava auxili.
Durant la seva declaració, que s'ha efectuat sota jurament, la dona ha reconegut que el policia "semblava que el pegués com si tingués coneixement d'arts marcials", tot i que l'acusat va negar-ho en la seva declaració, precisen les mateixes fonts.
La declaració de la dona s'ha complementat amb la d'un agent de la policia nacional que ha relatat que va dinar amb l'inspector, tot i que "només havien fet una copa" i, per tant, no hi havia "alternacions causades per l'alcohol" en la seva conducta. A més, també ha declarat un agent dels mossos d'esquadra, que va ser qui va fer la recerca del policia després de l'agressió.
Una versió poc sòlida
Fa poques setmanes, Borràs ja va comparèixer davant de la jutgessa per explicar la seva versió dels fets. Després d'aquesta va assegurar que la versió del seu agressor no s'aguantava "per enlloc", i va celebrar el final de cinc anys "de coaccions, pressions, amenaces i intents d'agressió". Borràs va ser agredit el 16 de juliol a Barcelona per un agent de la policia espanyola, al crit de "Viva España" i "Viva Franco". Arran de l'agressió, el fotoperiodista va patir diverses ferides a la cara i tronc que el van obligar a agafar la baixa mèdica.
El policia espanyol, per altra banda, també va presentar una denúncia per agressions contra Borràs. Es tracta d'un agent especialitzat en l'àmbit d'informació de temàtica gihadista. Des que treballa a les oficines de la Brigada Provincial d'Informació, ha utilitzat un compte de Twitter des d'on seguia una trentena de perfils de temàtica gihadista. Des d'aquest compte, l'inspector es va mantenir una dura discussió amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. Poc després, però, el compte es va esborrar.
Suport professional i d'entitats
Poc després de l'agressió, diverses entitats van impulsar una campanya per pagar la defensa del fotoperiodista. Amb els diners recaptats es preveu pagar els costos que deriven de la fase d'instrucció, de la fase intermèdia, del judici oral, del peritatge i de la intervenció de diversos professionals, a més dels impostos i de les despeses estrictes de la campanya de microfinançament.
L'agressió a Borràs també va arribar a Europa. Va ser a mans dels eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC) i Ramon Tremosa (PDECat), que la van denunciar en una pregunta a la Comissió Europea, conjuntament amb les salutacions nazi dels concentrats al Valle de los Caídos. En la pregunta parlamentària, que portava com a assumpte "La violència de la ultradreta a Catalunya i la legalitat de l’apologia del feixisme i el franquisme", els eurodiputats van demanar a l’executiu comunitari si fer apologia del franquisme vulnera la legislació europea.
Segons expliquen fonts judicials, la testimoni ha relatat com l'agressor de Borràs -un comandament de la Brigada Provincial d'Informació-, "va agafar el seu cap amb els genolls" i "no parava de donar-li cops de puny al cap". Es tracta, han precisat, d'una veïna que passejava pel carrer i que es va acostar "alertada pels crits" del fotoperiodista, que demanava auxili.
Durant la seva declaració, que s'ha efectuat sota jurament, la dona ha reconegut que el policia "semblava que el pegués com si tingués coneixement d'arts marcials", tot i que l'acusat va negar-ho en la seva declaració, precisen les mateixes fonts.
La declaració de la dona s'ha complementat amb la d'un agent de la policia nacional que ha relatat que va dinar amb l'inspector, tot i que "només havien fet una copa" i, per tant, no hi havia "alternacions causades per l'alcohol" en la seva conducta. A més, també ha declarat un agent dels mossos d'esquadra, que va ser qui va fer la recerca del policia després de l'agressió.
Una versió poc sòlida
Fa poques setmanes, Borràs ja va comparèixer davant de la jutgessa per explicar la seva versió dels fets. Després d'aquesta va assegurar que la versió del seu agressor no s'aguantava "per enlloc", i va celebrar el final de cinc anys "de coaccions, pressions, amenaces i intents d'agressió". Borràs va ser agredit el 16 de juliol a Barcelona per un agent de la policia espanyola, al crit de "Viva España" i "Viva Franco". Arran de l'agressió, el fotoperiodista va patir diverses ferides a la cara i tronc que el van obligar a agafar la baixa mèdica.
El policia espanyol, per altra banda, també va presentar una denúncia per agressions contra Borràs. Es tracta d'un agent especialitzat en l'àmbit d'informació de temàtica gihadista. Des que treballa a les oficines de la Brigada Provincial d'Informació, ha utilitzat un compte de Twitter des d'on seguia una trentena de perfils de temàtica gihadista. Des d'aquest compte, l'inspector es va mantenir una dura discussió amb el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. Poc després, però, el compte es va esborrar.
Suport professional i d'entitats
Poc després de l'agressió, diverses entitats van impulsar una campanya per pagar la defensa del fotoperiodista. Amb els diners recaptats es preveu pagar els costos que deriven de la fase d'instrucció, de la fase intermèdia, del judici oral, del peritatge i de la intervenció de diversos professionals, a més dels impostos i de les despeses estrictes de la campanya de microfinançament.
L'agressió a Borràs també va arribar a Europa. Va ser a mans dels eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC) i Ramon Tremosa (PDECat), que la van denunciar en una pregunta a la Comissió Europea, conjuntament amb les salutacions nazi dels concentrats al Valle de los Caídos. En la pregunta parlamentària, que portava com a assumpte "La violència de la ultradreta a Catalunya i la legalitat de l’apologia del feixisme i el franquisme", els eurodiputats van demanar a l’executiu comunitari si fer apologia del franquisme vulnera la legislació europea.