23
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
6:50h
La setmana ha servit per posar el focus en la pervivència de les conductes masclistes, perquè el calendari ens diu que diumenge és el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, i la data convida a radiografiar si som on voldríem. I no sembla que la realitat sigui tranquil·litzadora, per molt que el rebuf de la vaga feminista del 8-M convida a imaginar un horitzó millor. Dos exemples: a Barcelona es comptabilitza més d'una agressió sexual al dia i als jutjats d'arreu de l'estat espanyol encara hi ha degoteig de sentències que matisen la violència contra les dones, resolucions que protegeixen l'agressor i desincentiven la víctima a denunciar.
El cas més paradigmàtic dels últims temps ha estat el de "la Manada". Precisament, ahir van transcendir dues sentències inquietants. La primera, de l'Audiència de Lleida, que torna a qüestionar el debat sobre què és agressió sexual i què no ho és. La segona, dels jutges que van redactar la sentència del polèmic cas a Navarra, que ara han reduït a només deu mesos de presó la condemna a un home que va apunyalar i escanyar la seva parella, davant dels fills. Han descrit el comportament de l'agressor com un delicte de "maltractament ocasional" i la sentència fins i tot rebaixa les peticions que havia fet la Fiscalia. La singularitat de certes decisions dels tribunals abonen la teoria de l'últim informe d'Amnistia Internacional, que sosté que la majoria de dones que denuncien específicament violència sexual se'n penedeixen. I, mentrestant, noves víctimes mortals. L'última, al Vendrell.
Per prendre perspectiva sobre la doble condemna que pateixen les víctimes de violència masclista -la física i la institucional- us recomano que llegiu aquest reportatge que ha elaborat Aida Morales, un avançament de l'Anuari dels Silencis Mediàtics de 2018. A NacióDigital hem preparat un especial per posar en context el 25-N. Hi trobareu dades detallades del mapa català d'ordres d'allunyament, testimonis de maltractadors rehabilitats, anàlisis sobre el paper de la dona en el món audiovisual, radiografies sobre el ciberassetjament i veus que conviuen en entorns encara masculinitzats, com el de l'arbitratge esportiu.
Les formes dels debats parlamentaris... i el periodisme. Els últims episodis al Parlament -debat interessat sobre els "privilegis" dels presos a petició de Ciutadans- i al Congrés -expulsió de Gabriel Rufián i paperot de Josep Borrell amb una escopinada que no seria visible ni amb VAR- han situat el focus en la deriva del debat polític, gens aliè al context de crispació. Des del periodisme s'han multiplicat les anàlisis: s'ha lamentat la pèrdua de rigor del parlamentarisme -aquesta setmana, per exemple, Albert Batet comparava la situació dels presos amb Guantánamo- i s'ha constatat que la discussió de les idees és avui un fangar. No deixen de ser enfocaments precisos. Caldria preguntar-se, però, fins a quin punt hi ha contribuït en tot plegat determinat periodisme, entregat als missatges acrítics i inflamats, amb l'únic objectiu de l'audiència i el servilisme. Els debats parlamentaris necessiten recuperar les formes per tenir fons. El periodisme, també.
Aragonès i el projecte de pressupostos. La fiscalitat centra, de moment, el debat previ a l'elaboració del projecte de comptes públics, que el Govern ultima abans d'encetar un diàleg més concret amb comuns i PSC. El Parlament va instar ahir l'executiu a apujar l'IRPF a les rendes més altes, a instàncies dels socialistes. Pere Aragonès articula respostes en una entrevista a NacióDigital i assegura que al Govern hi haurà unitat d'acció en la proposta fiscal que s'explori per assegurar suports als pressupostos. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda dibuixa un escenari diferent del que vam veure en anteriors legislatures, quan ERC i els seus socis a l'executiu discrepaven en aquesta matèria
Alfred Bosch per Ernest Maragall. El fins ara líder d'ERC a Barcelona creuarà la plaça de Sant Jaume aquest divendres al matí: prendrà possessió com a conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern i viurà l'últim ple a l'Ajuntament, el del seu comiat. Bosch, doncs, prendrà el relleu a Maragall després que Maragall assumís la funció d'alcaldable d'ERC a Barcelona que tenia assignada Bosch. L'intercanvi de funcions, madurat el setembre en una trobada a Lledoners amb Junqueras, satisfà els republicans. El nou conseller, poliglota i viatjat, tindrà l'encàrrec de completar el desplegament de les delegacions del Govern a l'exterior. Maragall se centrarà en perfilar l'equip i la campanya de les municipals.
Vist i llegit
L'ascens dels populismes arreu del continent ha sacsejat el mapa polític d'Europa. Per prendre perspectiva i analitzar al detall com han avançat aquestes opcions polítiques -amb especial atenció a l'extrema dreta-, The Guardian ha completat un excel·lent treball periodístic, carregat de dades i gràfics. L'anàlisi, elaborada amb l'ajuda d'acadèmics, aprofundeix en els resultats electorals d'una trentena de països europeus en les últimes dues dècades. Un de cada quatre europeus fa confiança a opcions populistes, que han triplicat suports des del 1998. La síntesi és especialment significativa ara que ha començat el compte enrere per a les eleccions europees del maig de l'any que ve.
Una de les expressions polítiques del populisme més rellevants dels últims anys ha estat la que ha conduït a la votació del Brexit. I el Brexit posa a prova la capacitat negociadora de la Unió Europea i el Regne Unit, a l’espera de si en la cimera de diumenge es podrà assolir el consens general per a l’acord de sortida. I, ves per on, que Gibraltar s’ha convertit en la gran pedra a la sabata per a l’entesa. El compte enrere fins a diumenge servirà per comprovar fins on aguanta el pols Pedro Sánchez a Theresa May.
El nom propi
Ricard Ustrell i el seu equip tornen a TV3 amb una nova entrega del Quatre Gats. S'estrena diumenge, tot i que aquest dimecres ja se'n va fer la preestrena al cinema Phenomena. I, precisament, el personatge protagonista del programa serà un dels noms propis de l'extrema dreta europea: Marine Le Pen. Per fer un tastet de l'última producció d'Ustrell, no us perdeu aquesta entrevista que firma Sergi Ambudio a NacióDigital. El periodista reflexiona sobre el paper dels mitjans públics, es qüestiona com hauria de tractar el periodisme l'ascens de la ultradreta i parla de la seva sortida de Catalunya Ràdio.
La frase de la setmana
"Considerem que la interpretació que s'ha fet dels tipus de rebel·lió i sedició obre la porta a la banalització d'unes figures pràcticament inèdites en democràcia". Aquesta és una de les frases més destacades del manifest firmat per més de 120 acadèmics de l'Estat -catedràtics i professors de Dret- en el qual es rebutgen les acusacions de rebel·lió i sedició imputades als dirigents independentistes en la causa de l'1-O. En el text, publicat inicialment per eldiario.es, els acadèmics reclamen la llibertat dels presos i carreguen contra el relat de violència que fa l'Estat. Parlant de violència i de l'1 d'octubre, els informes forenses han confirmat que les ferides que va patir Roger Español s'expliquen per l'ús de pilotes de goma. En podeu llegir els detalls en aquesta informació que signa Aida Morales.
Els imperdibles
El festival Temporada Alta de Girona ha programat per aquest diumenge l'espectacle de Jan Fabre, un dels creadors més venerats d’Europa, ara en el punt de mira per les acusacions de comportaments masclistes i assetjament laboral. Fabre ha dirigit The generosity of Dorcas, una de les cites més esperades del cartell d'aquesta edició del festival, però la polèmica que envolta el director ha distorsionat l'estrena. S'esperen protestes a Girona per a la funció de diumenge, que precisament coincideix amb el 25-N, data de commemoració de la lluita contra la violència masclista. El Temporada Alta ja va anunciar temps enrere que mantenia l'estrena de l'espectacle -contractat el mes de juny passat-, a l'espera de l'evolució del cas a Bèlgica. Una vintena de treballadores i treballadors de la companyia de Fabre havien denunciat en una carta pública comportaments inadequats, abús de poder i assetjament laboral per part del creador.
Estarem pendents de Girona. Si encara no heu decidit què fareu aquest cap de setmana, us recomano que us atureu en les recomanacions que prepara Arnau Urgell: podeu passejar-vos pels diferents espais del DOCfield, el festival de fotografia documental de Barcelona, al Palau Robert de Barcelona o descobrir els films del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Si el temps no acompanya i us fa mandra sortir de casa, la secció de sèries de Víctor Rodrigo i Laura Estradaus farà servei. Bon cap de setmana!
El cas més paradigmàtic dels últims temps ha estat el de "la Manada". Precisament, ahir van transcendir dues sentències inquietants. La primera, de l'Audiència de Lleida, que torna a qüestionar el debat sobre què és agressió sexual i què no ho és. La segona, dels jutges que van redactar la sentència del polèmic cas a Navarra, que ara han reduït a només deu mesos de presó la condemna a un home que va apunyalar i escanyar la seva parella, davant dels fills. Han descrit el comportament de l'agressor com un delicte de "maltractament ocasional" i la sentència fins i tot rebaixa les peticions que havia fet la Fiscalia. La singularitat de certes decisions dels tribunals abonen la teoria de l'últim informe d'Amnistia Internacional, que sosté que la majoria de dones que denuncien específicament violència sexual se'n penedeixen. I, mentrestant, noves víctimes mortals. L'última, al Vendrell.
Per prendre perspectiva sobre la doble condemna que pateixen les víctimes de violència masclista -la física i la institucional- us recomano que llegiu aquest reportatge que ha elaborat Aida Morales, un avançament de l'Anuari dels Silencis Mediàtics de 2018. A NacióDigital hem preparat un especial per posar en context el 25-N. Hi trobareu dades detallades del mapa català d'ordres d'allunyament, testimonis de maltractadors rehabilitats, anàlisis sobre el paper de la dona en el món audiovisual, radiografies sobre el ciberassetjament i veus que conviuen en entorns encara masculinitzats, com el de l'arbitratge esportiu.
Les formes dels debats parlamentaris... i el periodisme. Els últims episodis al Parlament -debat interessat sobre els "privilegis" dels presos a petició de Ciutadans- i al Congrés -expulsió de Gabriel Rufián i paperot de Josep Borrell amb una escopinada que no seria visible ni amb VAR- han situat el focus en la deriva del debat polític, gens aliè al context de crispació. Des del periodisme s'han multiplicat les anàlisis: s'ha lamentat la pèrdua de rigor del parlamentarisme -aquesta setmana, per exemple, Albert Batet comparava la situació dels presos amb Guantánamo- i s'ha constatat que la discussió de les idees és avui un fangar. No deixen de ser enfocaments precisos. Caldria preguntar-se, però, fins a quin punt hi ha contribuït en tot plegat determinat periodisme, entregat als missatges acrítics i inflamats, amb l'únic objectiu de l'audiència i el servilisme. Els debats parlamentaris necessiten recuperar les formes per tenir fons. El periodisme, també.
Aragonès i el projecte de pressupostos. La fiscalitat centra, de moment, el debat previ a l'elaboració del projecte de comptes públics, que el Govern ultima abans d'encetar un diàleg més concret amb comuns i PSC. El Parlament va instar ahir l'executiu a apujar l'IRPF a les rendes més altes, a instàncies dels socialistes. Pere Aragonès articula respostes en una entrevista a NacióDigital i assegura que al Govern hi haurà unitat d'acció en la proposta fiscal que s'explori per assegurar suports als pressupostos. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda dibuixa un escenari diferent del que vam veure en anteriors legislatures, quan ERC i els seus socis a l'executiu discrepaven en aquesta matèria
Alfred Bosch per Ernest Maragall. El fins ara líder d'ERC a Barcelona creuarà la plaça de Sant Jaume aquest divendres al matí: prendrà possessió com a conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern i viurà l'últim ple a l'Ajuntament, el del seu comiat. Bosch, doncs, prendrà el relleu a Maragall després que Maragall assumís la funció d'alcaldable d'ERC a Barcelona que tenia assignada Bosch. L'intercanvi de funcions, madurat el setembre en una trobada a Lledoners amb Junqueras, satisfà els republicans. El nou conseller, poliglota i viatjat, tindrà l'encàrrec de completar el desplegament de les delegacions del Govern a l'exterior. Maragall se centrarà en perfilar l'equip i la campanya de les municipals.
Vist i llegit
L'ascens dels populismes arreu del continent ha sacsejat el mapa polític d'Europa. Per prendre perspectiva i analitzar al detall com han avançat aquestes opcions polítiques -amb especial atenció a l'extrema dreta-, The Guardian ha completat un excel·lent treball periodístic, carregat de dades i gràfics. L'anàlisi, elaborada amb l'ajuda d'acadèmics, aprofundeix en els resultats electorals d'una trentena de països europeus en les últimes dues dècades. Un de cada quatre europeus fa confiança a opcions populistes, que han triplicat suports des del 1998. La síntesi és especialment significativa ara que ha començat el compte enrere per a les eleccions europees del maig de l'any que ve.
Una de les expressions polítiques del populisme més rellevants dels últims anys ha estat la que ha conduït a la votació del Brexit. I el Brexit posa a prova la capacitat negociadora de la Unió Europea i el Regne Unit, a l’espera de si en la cimera de diumenge es podrà assolir el consens general per a l’acord de sortida. I, ves per on, que Gibraltar s’ha convertit en la gran pedra a la sabata per a l’entesa. El compte enrere fins a diumenge servirà per comprovar fins on aguanta el pols Pedro Sánchez a Theresa May.
El nom propi
Ricard Ustrell i el seu equip tornen a TV3 amb una nova entrega del Quatre Gats. S'estrena diumenge, tot i que aquest dimecres ja se'n va fer la preestrena al cinema Phenomena. I, precisament, el personatge protagonista del programa serà un dels noms propis de l'extrema dreta europea: Marine Le Pen. Per fer un tastet de l'última producció d'Ustrell, no us perdeu aquesta entrevista que firma Sergi Ambudio a NacióDigital. El periodista reflexiona sobre el paper dels mitjans públics, es qüestiona com hauria de tractar el periodisme l'ascens de la ultradreta i parla de la seva sortida de Catalunya Ràdio.
La frase de la setmana
"Considerem que la interpretació que s'ha fet dels tipus de rebel·lió i sedició obre la porta a la banalització d'unes figures pràcticament inèdites en democràcia". Aquesta és una de les frases més destacades del manifest firmat per més de 120 acadèmics de l'Estat -catedràtics i professors de Dret- en el qual es rebutgen les acusacions de rebel·lió i sedició imputades als dirigents independentistes en la causa de l'1-O. En el text, publicat inicialment per eldiario.es, els acadèmics reclamen la llibertat dels presos i carreguen contra el relat de violència que fa l'Estat. Parlant de violència i de l'1 d'octubre, els informes forenses han confirmat que les ferides que va patir Roger Español s'expliquen per l'ús de pilotes de goma. En podeu llegir els detalls en aquesta informació que signa Aida Morales.
Els imperdibles
El festival Temporada Alta de Girona ha programat per aquest diumenge l'espectacle de Jan Fabre, un dels creadors més venerats d’Europa, ara en el punt de mira per les acusacions de comportaments masclistes i assetjament laboral. Fabre ha dirigit The generosity of Dorcas, una de les cites més esperades del cartell d'aquesta edició del festival, però la polèmica que envolta el director ha distorsionat l'estrena. S'esperen protestes a Girona per a la funció de diumenge, que precisament coincideix amb el 25-N, data de commemoració de la lluita contra la violència masclista. El Temporada Alta ja va anunciar temps enrere que mantenia l'estrena de l'espectacle -contractat el mes de juny passat-, a l'espera de l'evolució del cas a Bèlgica. Una vintena de treballadores i treballadors de la companyia de Fabre havien denunciat en una carta pública comportaments inadequats, abús de poder i assetjament laboral per part del creador.
Estarem pendents de Girona. Si encara no heu decidit què fareu aquest cap de setmana, us recomano que us atureu en les recomanacions que prepara Arnau Urgell: podeu passejar-vos pels diferents espais del DOCfield, el festival de fotografia documental de Barcelona, al Palau Robert de Barcelona o descobrir els films del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Si el temps no acompanya i us fa mandra sortir de casa, la secció de sèries de Víctor Rodrigo i Laura Estradaus farà servei. Bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?