26
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
7:03h
Un arbre a la ciutat és molt més que un adorn per a passejants. Fa que hi càpiga un cotxe menys, que hi hagi una mica menys de contaminació i potser, aleshores, un mort prematur menys. L’investigador Mark Nieuwenhuijsen de l’institut ISGlobal, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”, fa dècades que treballa per canviar el model “cotxecèntric” de les nostres urbs. Després de rebre el premi de prestigi John Goldsmith 2018, l’expert holandès assegura que no exagera quan diu que el verd ens salvarà la vida.
Mark Nieuwenhuijsen parla de cotxes, contaminació i de la ciutat del futur en aquesta entrevista a Alma, la xarxa social social, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l'Obra Social “la Caixa”. Alma vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
- Enhorabona pel premi, Mark! Li han concedit per la teva gran contribució a l’epidemiologia mediambiental. En què consisteix?
- Als fills els dic que la meva feina consisteix a fer una ciutat millor perquè hi hagi més zones verdes i puguin anar en bici. I com que els encanta la bici, em diuen que estic fent una bona feina. Ha, ha!
- Què creu que va impressionar més el jurat?
- L’estudi de com el disseny urbà i la planificació del transport afecten la salut. És evident que, si les ciutats inverteixen en carreteres, tindran més cotxes, més pol·lució i més soroll, i això ens emmalalteix i ens mata. A més, crec que van apreciar que el meu equip i jo no només investiguem, sinó que sortim a parlar amb la gent: amb el responsable de mobilitat, amb el d’espais verds, amb les escoles, els ciutadans… Tenim un cert activisme compromès amb la comunitat.
- Espera, ha dit que ens mata?! De quants morts estem parlant?
- Unes 3.000 morts anuals prematures, només en una ciutat com Barcelona, a causa d’una mala planificació urbana i del transport.
- I les conseqüències són…
- En primer lloc, la falta d’exercici de la població, causant de gairebé 1.000 d’aquestes 3.000 morts prematures. Si no planifiques una ciutat perquè la gent pugui caminar o anar en bici, tindràs ciutadans sedentaris. En segon lloc, la pol·lució de l’aire, causant de 659 d’aquestes 3.000 morts. I en tercer lloc, la contaminació acústica, responsable de 599 morts prematures de cada 3.000.
- Un estudi recent d’ISGlobal diu que el 38 % de l’asma infantil s’atribueix a la pol·lució.
- Sí, el metabolisme dels infants és més sensible, perquè respiren més de pressa respecte de la seva massa corporal. Són els més afectats juntament amb la gent gran.
- Quines tres coses demanaria a les autoritats per aturar aquest desastre?
- Treure cotxes, posar més carrils bici i habilitar més espais verds. Sabies que els cotxes a Barcelona ocupen el 60 o el 70% de l’espai públic? Si poguéssim reduir aquest espai hi podríem posar arbres. Mira, per exemple, la Via Laietana: no ens cal aquesta via! S’hauria de tancar aquest estúpid carrer que no va enlloc i posar-hi un parc. I la ronda Litoral, s’hauria de fer subterrània i posar-hi una bonica plaça a sobre.
- I què podem fer els ciutadans per evitar totes aquestes malalties causades per l’entorn urbà actual –càncer, arrítmia, obesitat, diabetis, autisme, hipertensió…– que expliquen al vostre web?
- Primerament, fer servir cotxes compartits. Sabies que, quan tens un cotxe, el 96 % del temps està aparcat? És una bogeria. Hi perds diners. A més, no el necessites si vius en una ciutat ben comunicada. I després, anar en bicicleta i caminar més. No ho hem de veure com una pèrdua de temps. No perds el temps. És bo per a tu. El teu cos ho necessita!
- Ja, però això d’eliminar cotxes no és tan fàcil… La restricció de trànsit a la Gran Vía de Madrid o les superilles de Barcelona van ser molt polèmiques.
- Però podem prevenir 1.000 morts prematures a l’any! Qui no vol aconseguir això? Mira, el que no agrada a la gent són els canvis: “Vaja, ja no es pot aparcar aquí” o “Ja no puc fer això o allò”. Però després, quan ja s’ha implementat, diuen: “Ah, doncs està bé, ara s’hi està més tranquil”. Només requereix una mica de temps per acostumar-s’hi. Les superilles són genials! Els dedico un capítol sencer al meu nou llibre.
- Si les conclusions són tan clares, què impedeix que es prenguin mesures?
- Com que a la gent li costen els canvis, els polítics tenen por que si els porten a terme perdran suports. A més, la indústria del cotxe mou molts diners. Venent bicicletes no es guanya tant.
- És optimista sobre el futur?
- Sí! D’aquí 20 anys crec que hi haurà molts menys cotxes perquè la gent els compartirà. I veurem ciutats més verdes. Només cal voluntat política.
- I posats a somiar, com seria la seva ciutat ideal?
- Molt verda, amb un munt d’arbres, plaques solars en totes les teulades i sense cotxes. Necessitem ciutats per a les persones, no per als automòbils!
Mark Nieuwenhuijsen parla de cotxes, contaminació i de la ciutat del futur en aquesta entrevista a Alma, la xarxa social social, una nova manera de parlar de la realitat social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l'Obra Social “la Caixa”. Alma vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.
- Enhorabona pel premi, Mark! Li han concedit per la teva gran contribució a l’epidemiologia mediambiental. En què consisteix?
- Als fills els dic que la meva feina consisteix a fer una ciutat millor perquè hi hagi més zones verdes i puguin anar en bici. I com que els encanta la bici, em diuen que estic fent una bona feina. Ha, ha!
- Què creu que va impressionar més el jurat?
- L’estudi de com el disseny urbà i la planificació del transport afecten la salut. És evident que, si les ciutats inverteixen en carreteres, tindran més cotxes, més pol·lució i més soroll, i això ens emmalalteix i ens mata. A més, crec que van apreciar que el meu equip i jo no només investiguem, sinó que sortim a parlar amb la gent: amb el responsable de mobilitat, amb el d’espais verds, amb les escoles, els ciutadans… Tenim un cert activisme compromès amb la comunitat.
- Espera, ha dit que ens mata?! De quants morts estem parlant?
- Unes 3.000 morts anuals prematures, només en una ciutat com Barcelona, a causa d’una mala planificació urbana i del transport.
"Només en una ciutat com Barcelona es produeixen 3.000 morts prematures"
- I les conseqüències són…
- En primer lloc, la falta d’exercici de la població, causant de gairebé 1.000 d’aquestes 3.000 morts prematures. Si no planifiques una ciutat perquè la gent pugui caminar o anar en bici, tindràs ciutadans sedentaris. En segon lloc, la pol·lució de l’aire, causant de 659 d’aquestes 3.000 morts. I en tercer lloc, la contaminació acústica, responsable de 599 morts prematures de cada 3.000.
- Un estudi recent d’ISGlobal diu que el 38 % de l’asma infantil s’atribueix a la pol·lució.
- Sí, el metabolisme dels infants és més sensible, perquè respiren més de pressa respecte de la seva massa corporal. Són els més afectats juntament amb la gent gran.
Mark Nieuwenhuijsen, investigador de l'ISGlobal de Barcelona. Foto: Alma, la xarxa social social
- Quines tres coses demanaria a les autoritats per aturar aquest desastre?
- Treure cotxes, posar més carrils bici i habilitar més espais verds. Sabies que els cotxes a Barcelona ocupen el 60 o el 70% de l’espai públic? Si poguéssim reduir aquest espai hi podríem posar arbres. Mira, per exemple, la Via Laietana: no ens cal aquesta via! S’hauria de tancar aquest estúpid carrer que no va enlloc i posar-hi un parc. I la ronda Litoral, s’hauria de fer subterrània i posar-hi una bonica plaça a sobre.
A Barcelona cal treure cotxes, posar més carrils bici i habilitar més espais verds
- I què podem fer els ciutadans per evitar totes aquestes malalties causades per l’entorn urbà actual –càncer, arrítmia, obesitat, diabetis, autisme, hipertensió…– que expliquen al vostre web?
- Primerament, fer servir cotxes compartits. Sabies que, quan tens un cotxe, el 96 % del temps està aparcat? És una bogeria. Hi perds diners. A més, no el necessites si vius en una ciutat ben comunicada. I després, anar en bicicleta i caminar més. No ho hem de veure com una pèrdua de temps. No perds el temps. És bo per a tu. El teu cos ho necessita!
- Ja, però això d’eliminar cotxes no és tan fàcil… La restricció de trànsit a la Gran Vía de Madrid o les superilles de Barcelona van ser molt polèmiques.
- Però podem prevenir 1.000 morts prematures a l’any! Qui no vol aconseguir això? Mira, el que no agrada a la gent són els canvis: “Vaja, ja no es pot aparcar aquí” o “Ja no puc fer això o allò”. Però després, quan ja s’ha implementat, diuen: “Ah, doncs està bé, ara s’hi està més tranquil”. Només requereix una mica de temps per acostumar-s’hi. Les superilles són genials! Els dedico un capítol sencer al meu nou llibre.
- Si les conclusions són tan clares, què impedeix que es prenguin mesures?
- Com que a la gent li costen els canvis, els polítics tenen por que si els porten a terme perdran suports. A més, la indústria del cotxe mou molts diners. Venent bicicletes no es guanya tant.
"Necessitem ciutats per a les persones, no per als automòbils!"
- És optimista sobre el futur?
- Sí! D’aquí 20 anys crec que hi haurà molts menys cotxes perquè la gent els compartirà. I veurem ciutats més verdes. Només cal voluntat política.
- I posats a somiar, com seria la seva ciutat ideal?
- Molt verda, amb un munt d’arbres, plaques solars en totes les teulades i sense cotxes. Necessitem ciutats per a les persones, no per als automòbils!