El CONCA reclama més democràcia cultural

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts presenta el seu Informe anual i demana afrontar "la pobresa cultural" i fer més accessibles tots els àmbits de la creació

El CONCA ha presentat aquest dijous el seu informe anual.
El CONCA ha presentat aquest dijous el seu informe anual. | @concatwits
22 de novembre del 2018
Actualitzat a les 12:42h
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA) fa una radiografia anual del sector cultural amb un informe que eleva al Parlament. El d'aquest any porta per títol "Dimensió social de la cultura" i reclama explícitament "més cultura i per a més gent". El president del Consell, Carles Duarte, ho ha expressat a l'afirmar que "no hi ha cohesió social sense cultura". "L'equitat -ha assegurat- passa per la participació cultural".

L'Informe 2018 sobre l'estat de la cultura i de les arts exigeix reforçar el compromís de les institucions amb la cultura. En els darrers anys, bona part dels recursos s'han destinat a la creació d'oferta (finançar la producció i invertir en espais d'exhibició, per exemple), ara caldria millorar les condicions d'accés a la cultura per fer que la cultura sigui accessible i practicable. Segons el CONCA, cal seguir amb l'ajuda a la creació però és imprescindible crear demanda i promoure nous espais de participació per evitar que l'acció cultural quedi "segrestada" per un sector molt limitat de la població. En definitiva, cal modificar "la composició demogràfica del públic cultural".

Deures pendents

Després d'uns anys en què els efectes de la crisi econòmica han estat colpidors també en l'àmbit cultural, hi ha més possibilitats de finançament. El CONCA reclama posar els focus sobre les polítiques culturals, mantenint la qualitat de les propostes artístiques i la seva presència internacional; garantir un contracte social digne pels professionals; fer complir la Llei de propietat intel·lectual; obrir noves vies de suport a la creació i aconseguir un nou sostre de finançament amb aquests elements: un 2% del pressupost de la Generalitat (actualment és del 0,7%), l'1% dels pressupost d'obra pública, recursos provinents de la taxa turística i de les operadores telefòniques, una nova llei de mecenatge i un esforç major per assolir el compromís de l'empresa en la cultura.

La pobresa cultural

L'informe del CONCA incideix en un concepte nou: la pobresa cultural. A partir dels estudis elaborats pel departament de Cultura sobre participació, el Consell alerta que el sentiment de pèrdua de la capacitat d'accés a la cultura s'ha incrementat  en un 10% el darrer any. L'enquesta feta per Cultura sobre participació el 2014 assenyala que un 62% dels consultats consideren que el preu és el factor que més els allunya de les propostes culturals. El segon element és la manca de temps (un 44%). Per això, l'informe reclama l'establiment de preus socials progressius.

Estancament dels principals indicadors

Quant a dades, el CONCA subratlla l'estancament en la major part d'indicadors. La quota de pantalla de la producció cinematogràfica baixa del 9% l 6%. El 2017, el cine català ha perdut 570.000 espectadors respecte el 2016 (32%), malgrat que el cinema en català ha pujat un 27% respecte el 2016.

La facturació del sector editorial s'ha incrementat un 0,2%. Des del 2013 es percep una recuperació constant, però molt per sota de la situació anterior a la crisi. En arts escèniques, el públic ha crescut molt lleugerament, en un 0,6% superior al 2016 (quan va ser de 3,25 milions de persones). Amb tot, és una de les pràctiques culturals que menys fan els catalans. Només un 26,8% assegura haver anat a un espectacle al llarg del 2017.

En l'àmbit de la música en viu, s'ha produït un descens sensible del 4%. La facturació discogràfica, en canvi, s'ha incrementat en un 22% (9,2 milions d'euros). També els museus i col·leccions han vist créixer el seu públic, amb un increment del 6,4%, amb 22,9 milions de visitants.       

Cultura versus Educació

Una idea que defensa el CONCA des de sempre és la necessitat d'enfortir el lligam entre cultura i educació. El Consell demana des de fa anys que el Govern plantegi la cultura no només com una àrea més sinó com una línia transversal de construcció del país, amb implicacions en tots els àmbits. El lligam amb l'educació és bàsic en aquest sentit i es reclama que en els plans d'ensenyament la cultura i les arts hi siguin més presents des del primer cicle de primària.