23
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:52h
Als carrers, a la xarxa, a la feina, a la universitat i a casa. L’Hospital Clínic de Barcelona publicava un estudi aquest dimecres segons el qual el 91,5% de les víctimes d’agressions sexuals són dones, mentre que un informe fet per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) afirmava que dues de cada deu dones universitàries ha patit violència psicològica per part de la seva parella. En aquest context, pel que fa a l'ús de xarxes socials, ha pres rellevància l'anomenat sexpreading, la difusió d’imatges amb contingut sexual sense el consentiment de qui hi apareix.
La violència envers les dones no és nova i, de fet, n'hi ha sigut sempre. Xavi Cela és membre de la cooperativa Candela i denuncia que el masclisme simplement s’ha transformat i adaptat al moment actual. Ell, des de Candela, treballa la detecció i prevenció de la violència masclista amb adolescents a través de tallers i xerrades en grups no mixtos i se centra, especialment, en un àmbit: les xarxes socials.
Són moltes les entitats -és el cas de Candela- i dones que s’han organitzat, mobilitzat i desenvolupat eines per prevenir-se de les violències masclistes a totes les edats. Un altre exemple, diferenciat del treball de Cela amb joves, és el de la Karin Konkle. Ella és professora d’arts marcials i imparteix cursos d’autodefensa feminista des de fa més de 20 anys.
"Quan en tenia 18 vaig ser patir una agressió, i després d’aquell episodi, motivada per una companya meva, vaig decidir entrar en el món de l’autodefensa feminista". Konkle és taxativa: "En un sistema que permet que violadors campin lliurement i on el No és no s'ha quedat curt, les dones responem".
Aquesta pràctica no s’ha de confondre amb la defensa personal. "La diferència és què, en l’autodefensa feminista, la força física és l’últim estadi al qual s’arriba perquè prèviament hi ha una anàlisi de l’entorn, una identificació del perill i una avaluació de les eines de les quals es disposen", explica. Konkle diu que l’autodefensa feminista no és res més que dotar d’eines a persones perquè després puguin prendre decisions lliurement i fer-les respectar.
Eines per al respecte
L'autodefensa feminista apareix com a formació que permet a les dones, en situacions de perill, poder reaccionar de la manera més adequada, des del coneixement d’una mateixa a la identificació de l’espai. "Fora d’això, les dones no vivim en un perill constant, senzillament volem que se'ns respectin decisions, i si a vegades cal arribar a les mans, l’autodefensa feminista també proporciona les eines per saber com fer-ho", indica.
La prevenció de la violència masclista no és una ciència exacta. "S'ha de tenir clar que ningú és una heroïna i que no ens podem fustigar per com hàgim reaccionat davant d’una situació a posteriori", recalca la professora. Konkle apunta que a vegades es reaccionarà més ràpid o més lent, i dependrà també de mil factors que poden jugar a favor o en contra de la mateixa víctima. Per aquest motiu són "importants", sosté, les eines que es puguin aprendre.
"Sempre s’ha de tenir en compte l’espai, l’estat dels individus involucrats i totes les condicions del moment", alerta Konkle. El que pot ajudar a una dona en una situació de risc són les eines adquirides, com el control d’una mateixa, el coneixement de les emocions i la gestió de la por i l’ansietat.
La detecció del masclisme entre els joves
Si bé l'autodefensa feminista serà una resposta a una situació concreta, la feina de Cela podria evitar que s'arribés a produir. La cooperativa Candela fa tallers a nens i adolescents per treballar al voltant de les violències sexuals i el gènere, i busca reflexionar amb els joves sobre les violències masclistes per plantar-los cara.
El que fa la cooperativa és aprofitar eines existents per combatre la violència envers les dones. Com que treballen amb adolescents, entra dins la lògica que les xarxes socials siguin una de les eines principals. De fet, diverses entitats feministes, entre elles Candela, van posar en marxa l'any passat l'aplicació mòbil Tabú, un joc de prevenció de les violències sexuals entre joves que treballa els límits i el consentiment en les relacions afectives sexuals, el sexpreading, l'assetjament i cosificació de les dones.
Cela explica que l'objectiu de Candela és generar espais on reflexionar i compartir experiències, treballar la gelosia i plasmar aquesta feina amb l'ús de les tecnologies. "Sovint treballem amb els mateixos referents dels joves, siguin youtubers, instagramers o sèries que miren", comenta.
Candela vetlla per generar espais i ambients on els nois joves no se sentin jutjats. "Sovint passa que, sota el pretext de la prevenció, adoptem un discurs que ens proclama a tots com a alliberats de la gelosia, del masclisme i amb autoestima alta, però això queda en paper mullat si a la pràctica no és així", ressalta Cela. És per això que la cooperativa fomenta crear espais on poder compartir sensacions, inseguretats per poder treballar i evitar conductes violentes o amenaçadores cap a altres persones, majoritàriament cap a les dones.
El pes dels missatges i l'educació rebuda
La professora d'arts marcials comenta que hi ha un clima de por entre les dones que ve infundat en gran part des que són petites per l'educació diferenciada que reben les criatures. Cita aleshores el grau d'agressions verbals al carrer, que "fa créixer la sensació d'inseguretat perquè no es pot saber si quedarà en un simple comentari o anirà a més". Això reforça, segons creu, l'imaginari en el qual les noies creixen.
"A les nenes se’ns educa des de la prudència i la vulnerabilitat, als nois, no”, diu Konkle, que assenyala que la majoria de les agressions físiques tenen lloc en espais públics i no són protagonitzades en la seva majoria per estranys. De fet, “tres de cada cinc dones coneixen el seu agressor”.
En aquesta mateixa línia, Cela recorda que és molt habitual que els pares i mares, amb la voluntat de fer prevenció, "llancen un missatge basat en la por sobre les relacions sexuals, quan també es podria dir als joves que el sexe pot ser divertit però que ha de ser segur".
Coincideixen en el fet que els ímputs que reben nens i nenes no són els mateixos i que l’existència de la violència masclista també ve donada per una qüestió d’herència social: "Tothom neix en un sistema de creences, aprenem en una societat masclista i per tant, si no fem el contrari, tots estarem transmetent els valors que se’ns han inculcat".
Destaca que aquesta herència també és reforçada pels missatges de prevenció que predominen a les institucions i cita l’exemple dels Mossos d’Esquadra, que per plantar cara al sexpreading es dirigeixen a les noies i els diuen: "No envieu fotos". Segons Cela, aquest missatge és la transformació de l’antic "t’ho has buscat tu", i alerta que actualment és més difícil saber-lo identificar. Per a ell, el problema rau en la identificació de l’estructuralitat de la violència.
Cela assegura que és aquí on rau l’error: "Sempre responsabilitzem als altres de la violència, mai a un mateix". Creu, de fet que aquest és el punt més complex. "Entendre que és estructural, per tant cultural, i que per tant la responsabilitat de canviar-ho també és dels homes i les nostres conductes", assenyala.
Responsabilitzar la violència
"Renunciar a privilegis no ha estat mai fàcil", apunta Konkle, que riu quan recorda el dia que es va prohibir fumar als bars. "De bones primeres sempre és no, però quan prens consciència que estaves fent mal a altra gent, aleshores ja no tornes enrere" explica.
Davant d’una notícia sobre una agressió, Konkle està convençuda que "la gent tendeix a qüestionar la víctima, a justificar o buscar raons per les quals hagi pogut succeir", i afegeix que "la societat necessita refermar-se en el concepte 'a mi no em passarà’".
Cela recorda l’exemple dels missatges que es llancen des de les institucions a les noies, així com les campanyes contra la violència masclista sempre encarada a la dona, a qui "sembla que se li exigeixi estar apoderada i tenir autoestima alta". Segons ell, darrere de les advertències que difonen les institucions hi ha un marc masclista molt vell: el de pensar que les dones són les responsables de ser agredides i que els homes són violents i sexuals per naturalesa.
La cooperativa Candela defensa que les xarxes no són les responsables de la violència masclista que s'hi pugui exercir, sinó les persones que les utilitzen. I per això, les xarxes es poden fer servir en benefici o en detriment d'algú, dependrà de cada usuari. "Quan es diu que les xarxes han augmentat el masclisme és un error, les xarxes només han contribuït a reproduir el masclisme que ja existia", apunten.
Les generacions futures, determinants
Konkle confessa que està cansada de defensar que el dia contra la violència masclista, "per desgràcia, s’hauria de reivindicar cada dia". L’Hospital Clínic de Barcelona ha atès aquest any més d’una dona per dia víctima d’agressions masclistes, fet que reforça el discurs de la professora d'arts marcials quan assegura que veu “un corrent retrògrad en auge” que l’espanta. Konkle es refereix als fets ocorreguts amb la sentència de La Manada, així com el moviment Me Too i el documental “Mai més víctima” de TV3.
Per contra, l’associació Candela creu que és possible, en el marc de les xarxes socials, arribar a "fer-les anar a favor" de la causa que defensen. De fet, en una de les dinàmiques que van fer en un institut, l'aplicació Tabú va servir per aturar una agressió entre uns adolescents, ja que aquests van fer servir els mòbils per impedir-la.
Considera, en aquest sentit, que les xarxes socials són un exemple d'eina que poden contribuir a l'eradicació de les agressions envers les dones, però insisteix en què això passa per una educació que tingui en compte l'estructuralitat de la violència, la socialització i el treball de l'autoestima.
La violència envers les dones no és nova i, de fet, n'hi ha sigut sempre. Xavi Cela és membre de la cooperativa Candela i denuncia que el masclisme simplement s’ha transformat i adaptat al moment actual. Ell, des de Candela, treballa la detecció i prevenció de la violència masclista amb adolescents a través de tallers i xerrades en grups no mixtos i se centra, especialment, en un àmbit: les xarxes socials.
Són moltes les entitats -és el cas de Candela- i dones que s’han organitzat, mobilitzat i desenvolupat eines per prevenir-se de les violències masclistes a totes les edats. Un altre exemple, diferenciat del treball de Cela amb joves, és el de la Karin Konkle. Ella és professora d’arts marcials i imparteix cursos d’autodefensa feminista des de fa més de 20 anys.
"Quan en tenia 18 vaig ser patir una agressió, i després d’aquell episodi, motivada per una companya meva, vaig decidir entrar en el món de l’autodefensa feminista". Konkle és taxativa: "En un sistema que permet que violadors campin lliurement i on el No és no s'ha quedat curt, les dones responem".
Una classe amb Karin Konkle. Foto: Cedida
Aquesta pràctica no s’ha de confondre amb la defensa personal. "La diferència és què, en l’autodefensa feminista, la força física és l’últim estadi al qual s’arriba perquè prèviament hi ha una anàlisi de l’entorn, una identificació del perill i una avaluació de les eines de les quals es disposen", explica. Konkle diu que l’autodefensa feminista no és res més que dotar d’eines a persones perquè després puguin prendre decisions lliurement i fer-les respectar.
Eines per al respecte
L'autodefensa feminista apareix com a formació que permet a les dones, en situacions de perill, poder reaccionar de la manera més adequada, des del coneixement d’una mateixa a la identificació de l’espai. "Fora d’això, les dones no vivim en un perill constant, senzillament volem que se'ns respectin decisions, i si a vegades cal arribar a les mans, l’autodefensa feminista també proporciona les eines per saber com fer-ho", indica.
"Les dones no vivim en un perill constant, senzillament volem que se'ns respectin decisions", assegura Karin Konkle
La prevenció de la violència masclista no és una ciència exacta. "S'ha de tenir clar que ningú és una heroïna i que no ens podem fustigar per com hàgim reaccionat davant d’una situació a posteriori", recalca la professora. Konkle apunta que a vegades es reaccionarà més ràpid o més lent, i dependrà també de mil factors que poden jugar a favor o en contra de la mateixa víctima. Per aquest motiu són "importants", sosté, les eines que es puguin aprendre.
"Sempre s’ha de tenir en compte l’espai, l’estat dels individus involucrats i totes les condicions del moment", alerta Konkle. El que pot ajudar a una dona en una situació de risc són les eines adquirides, com el control d’una mateixa, el coneixement de les emocions i la gestió de la por i l’ansietat.
La detecció del masclisme entre els joves
Si bé l'autodefensa feminista serà una resposta a una situació concreta, la feina de Cela podria evitar que s'arribés a produir. La cooperativa Candela fa tallers a nens i adolescents per treballar al voltant de les violències sexuals i el gènere, i busca reflexionar amb els joves sobre les violències masclistes per plantar-los cara.
Una classe durant un taller de Candela Foto: Candela
El que fa la cooperativa és aprofitar eines existents per combatre la violència envers les dones. Com que treballen amb adolescents, entra dins la lògica que les xarxes socials siguin una de les eines principals. De fet, diverses entitats feministes, entre elles Candela, van posar en marxa l'any passat l'aplicació mòbil Tabú, un joc de prevenció de les violències sexuals entre joves que treballa els límits i el consentiment en les relacions afectives sexuals, el sexpreading, l'assetjament i cosificació de les dones.
Cela explica que l'objectiu de Candela és generar espais on reflexionar i compartir experiències, treballar la gelosia i plasmar aquesta feina amb l'ús de les tecnologies. "Sovint treballem amb els mateixos referents dels joves, siguin youtubers, instagramers o sèries que miren", comenta.
Candela vetlla per generar espais i ambients on els nois joves no se sentin jutjats. "Sovint passa que, sota el pretext de la prevenció, adoptem un discurs que ens proclama a tots com a alliberats de la gelosia, del masclisme i amb autoestima alta, però això queda en paper mullat si a la pràctica no és així", ressalta Cela. És per això que la cooperativa fomenta crear espais on poder compartir sensacions, inseguretats per poder treballar i evitar conductes violentes o amenaçadores cap a altres persones, majoritàriament cap a les dones.
El pes dels missatges i l'educació rebuda
La professora d'arts marcials comenta que hi ha un clima de por entre les dones que ve infundat en gran part des que són petites per l'educació diferenciada que reben les criatures. Cita aleshores el grau d'agressions verbals al carrer, que "fa créixer la sensació d'inseguretat perquè no es pot saber si quedarà en un simple comentari o anirà a més". Això reforça, segons creu, l'imaginari en el qual les noies creixen.
Una classe d'autodefensa amb Karin Konkle Foto: Cedida
"A les nenes se’ns educa des de la prudència i la vulnerabilitat, als nois, no”, diu Konkle, que assenyala que la majoria de les agressions físiques tenen lloc en espais públics i no són protagonitzades en la seva majoria per estranys. De fet, “tres de cada cinc dones coneixen el seu agressor”.
En aquesta mateixa línia, Cela recorda que és molt habitual que els pares i mares, amb la voluntat de fer prevenció, "llancen un missatge basat en la por sobre les relacions sexuals, quan també es podria dir als joves que el sexe pot ser divertit però que ha de ser segur".
Coincideixen en el fet que els ímputs que reben nens i nenes no són els mateixos i que l’existència de la violència masclista també ve donada per una qüestió d’herència social: "Tothom neix en un sistema de creences, aprenem en una societat masclista i per tant, si no fem el contrari, tots estarem transmetent els valors que se’ns han inculcat".
"Sempre responsabilitzem als altres de la violència masclista, mai en un mateix", creu Xavi Cela, de la cooperativa Candela
Destaca que aquesta herència també és reforçada pels missatges de prevenció que predominen a les institucions i cita l’exemple dels Mossos d’Esquadra, que per plantar cara al sexpreading es dirigeixen a les noies i els diuen: "No envieu fotos". Segons Cela, aquest missatge és la transformació de l’antic "t’ho has buscat tu", i alerta que actualment és més difícil saber-lo identificar. Per a ell, el problema rau en la identificació de l’estructuralitat de la violència.
Cela assegura que és aquí on rau l’error: "Sempre responsabilitzem als altres de la violència, mai a un mateix". Creu, de fet que aquest és el punt més complex. "Entendre que és estructural, per tant cultural, i que per tant la responsabilitat de canviar-ho també és dels homes i les nostres conductes", assenyala.
Un taller de Candela amb nens i nenes Foto: Candela
Responsabilitzar la violència
"Renunciar a privilegis no ha estat mai fàcil", apunta Konkle, que riu quan recorda el dia que es va prohibir fumar als bars. "De bones primeres sempre és no, però quan prens consciència que estaves fent mal a altra gent, aleshores ja no tornes enrere" explica.
Davant d’una notícia sobre una agressió, Konkle està convençuda que "la gent tendeix a qüestionar la víctima, a justificar o buscar raons per les quals hagi pogut succeir", i afegeix que "la societat necessita refermar-se en el concepte 'a mi no em passarà’".
Cela recorda l’exemple dels missatges que es llancen des de les institucions a les noies, així com les campanyes contra la violència masclista sempre encarada a la dona, a qui "sembla que se li exigeixi estar apoderada i tenir autoestima alta". Segons ell, darrere de les advertències que difonen les institucions hi ha un marc masclista molt vell: el de pensar que les dones són les responsables de ser agredides i que els homes són violents i sexuals per naturalesa.
Les xarxes no han fet augmentar el masclisme, només han contribuït a reproduir el que ja existia
La cooperativa Candela defensa que les xarxes no són les responsables de la violència masclista que s'hi pugui exercir, sinó les persones que les utilitzen. I per això, les xarxes es poden fer servir en benefici o en detriment d'algú, dependrà de cada usuari. "Quan es diu que les xarxes han augmentat el masclisme és un error, les xarxes només han contribuït a reproduir el masclisme que ja existia", apunten.
Les generacions futures, determinants
Konkle confessa que està cansada de defensar que el dia contra la violència masclista, "per desgràcia, s’hauria de reivindicar cada dia". L’Hospital Clínic de Barcelona ha atès aquest any més d’una dona per dia víctima d’agressions masclistes, fet que reforça el discurs de la professora d'arts marcials quan assegura que veu “un corrent retrògrad en auge” que l’espanta. Konkle es refereix als fets ocorreguts amb la sentència de La Manada, així com el moviment Me Too i el documental “Mai més víctima” de TV3.
Per contra, l’associació Candela creu que és possible, en el marc de les xarxes socials, arribar a "fer-les anar a favor" de la causa que defensen. De fet, en una de les dinàmiques que van fer en un institut, l'aplicació Tabú va servir per aturar una agressió entre uns adolescents, ja que aquests van fer servir els mòbils per impedir-la.
Considera, en aquest sentit, que les xarxes socials són un exemple d'eina que poden contribuir a l'eradicació de les agressions envers les dones, però insisteix en què això passa per una educació que tingui en compte l'estructuralitat de la violència, la socialització i el treball de l'autoestima.