Entrevista

Laura Pérez: «La Generalitat s’ha retirat de la lluita contra les violències masclistes»

La regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona reivindica la tasca feta pel consistori i defensa la necessitat de dirigir el missatge feminista als homes joves

per Andreu Merino, 22 de novembre de 2018 a les 06:00 |
Laura Pérez, regidora de Feminismes i LGTBI | AM

Laura Pérez (Barcelona, 1982) és llicenciada en periodisme i ha treballat en estratègies de desenvolupament i en l'àmbit de l'eliminació de la violència sexual. Des del 2015 és regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona i assegura que la nova campanya municipal -coincidint amb el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones-, resumeix el missatge que vol llançar el consistori als joves.

- L’Ajuntament impulsa, coincidint amb el 25-N, la campanya "El futur no és masclista". Quines polítiques feministes pot fer el consistori perquè aquesta afirmació esdevingui una realitat?

- Ens enfoquem a qui construirà el futur i per això la campanya es dirigeix al públic jove. Amb el lema "Si tu no vols, jo tampoc", apel·lem al futur mirant els homes. No volem que tinguin el protagonisme de la lluita feminista, però sí que en siguin part. És el moment de llançar un missatge clar: si volem un futur feminista, els necessitem.


 
- Posar el focus en els homes pot anar en detriment de l'apoderament de les dones?

- S'ha posat molt el focus en el fet que les dones identifiquem la violència i en apoderar-nos. El que no pot ser és que les dones ens apoderem i avancem a un ritme molt ràpid, com demostra l'últim 8 de març, i que els homes no se sentin interpel·lats. Volem que els homes entenguin els privilegis que tenen i identificar quan exerceixen la violència. I que canviïn. 

- Com encara Barcelona el 25-N després d’un 8-M multitudinari? El feminisme ha viscut un punt d'inflexió a la ciutat?


- Sí, el moviment feminista ens està empenyent per fer polítiques feministes i crec que hem estat a l'altura. El 8-M el moviment es va desbordar i hi van prendre part dones que no havien participat fins ara, motivades per coses com la sentència de la Manada. És positiu que s'exigeixi cada cop més i creiem que el canvi està més a prop.
 
- Les dades del govern municipal diuen que en quatre anys s'ha doblat el nombre de dones ateses pels serveis que es dediquen a la violència masclista. Això vol dir que l'atenció creix però que també ho fa la necessitat de rebre'n?

- La dada també recull els tallers de prevenció i sensibilització, i això respon a l'increment de dones que es vinculen a la lluita feminista. Igualment, veiem un augment de xifres relacionades amb la violència masclista. A l'Hospital Clínic veiem com augmenten les atencions en casos de violència sexual, augmenta el nombre de persones ateses pels serveis municipals i també creixen les denúncies. Jo crec que les dones ja no callen, i fan un crit social i de denúncia. També a la justícia quan no respon.

"Les dones ja no callen, i fan un crit social i de denúncia"

- Amb casos com la sentència de la Manada, la reacció general ha estat de fer un pas endavant?

- La sentència de la Manada normalitza la violència sexual. Per altra banda, a nivell global, el moviment reaccionari que representen Trump, Bolsonaro o Vox busquen que hi hagi un replegament del moviment feminista. Precisament és el moviment feminista que pot plantar cara a aquests discursos.
 
- A l'estat espanyol, només Vox és representant d'aquest moviment reaccionari?

- N'hi ha més. El PP ja ho va fer amb la reforma de la llei de l'avortament i ara Pablo Casado torna a qüestionar els avenços en la defensa dels drets de les dones.

- En la presentació dels resultats de l'Enquesta de Violència Masclista a Barcelona, vostè assegurava que per assolir una justícia de gènere cal una redistribució del poder, un canvi de model econòmic i l'eradicació de les violències masclistes. Comencem pel primer eix. Quina redistribució de poder hi ha d'haver?

- Ara mateix el poder es concentra en homes blancs i majoritàriament heterosexuals. Per redistribuir el poder de forma justa, hi hauria d'haver com a mínim un 50% de dones en llocs de poder de decisió política i econòmica. El poder s'hauria de diversificar també en persones de diferents orígens i edats.
 
- Pel que fa al canvi del model econòmic, el capitalisme va de la mà amb el masclisme?

- El masclisme s'ha anat adaptant als diferents models socials i econòmics, però beu molt clarament del capitalisme. Actualment, les dones entren al mercat laboral, però això no suposa que els homes entrin a l'economia reproductiva. Ens sobrecarreguem i afecta la nostra salut i el nostre temps d'oci.
 
- Pel que fa a la defensa dels drets laborals de les dones, la municipalització de serveis, començant per aquells més feminitzats com el Servei d’Atenció Domiciliària, seria una via?

- L'àrea de feminismes ja ha internalitzat els Punts d'Informació i Atenció a les Dones i el Servei d'Atenció i Recuperació. Són serveis essencials que ha de gestionar l'Ajuntament. Hem doblat la plantilla per millorar les condicions laborals de les dones que hi treballen i oferir un millor servei.

"La internalització de serveis s'ha d'estudiar molt bé prèviament"

 - I com veu la possibilitat de fer el mateix amb altres serveis, com el d'atenció domiciliària?

S'ha de reconèixer les dificultats que presenten els processos d’internalització. S'ha d'estudiar molt bé prèviament i el Servei d'Atenció Domiciliària és un dels que planteja més dificultats. Mentre ho estudiem, poden haver-hi moltes altres millores, com incorporar clàusules de gènere en la contractació. En definitiva, poder controlar les empreses i apostar perquè les feines no siguin a temps parcial, per exemple.

 - En relació a l'eradicació de les violències, un 74% d'homes i 78% de dones de Barcelona ja identifiquen la violència masclista, segons l'Enquesta de Violència Masclista. És una base suficient sobre la qual treballar?

- És un resultat bo respecte de les dades del 2010 però és un resultat dolentíssim per a aquelles persones que volem arribar al 100%. Hi ha algunes dades que encara espanten. El 85% d’homes diu que donar una bufetada és violència. És un increment respecte del 69% del 2010, però encara tenim un 15% d’homes que això no és violència masclista.
 
- Com es pot treballar des de l'Ajuntament per fer créixer els percentatges?

Pel que fa a l'atenció, hem doblat recursos humans i econòmics. Ens hem de centrar també en la prevenció. Fer prevenció no és fer una xerrada d’una hora en una escola, sinó fer arribar la xarxa d'escoles per la igualtat i la no discriminació a tota la ciutat. Tenim un pla perquè totes les escoles hi entrin, incloses les escoles bressol. També aprofitem l'espai d'oci nocturn per treballar amb joves i ser molt clars amb la tolerància zero davant les agressions.
 
- I pel que fa al treball coordinat amb altres institucions?

- La Generalitat està destinant la meitat de pressupost que nosaltres a les polítiques contra les violències masclistes i no té un pla contra les violències des del 2015. La Generalitat s'ha retirat de la lluita contra les violències masclistes. Molts cops no executa els pressupostos perquè no té un pla estructurat. Si improvises i poses pedaços, ens trobem amb la manca d'estratègia a nivell català.

"A Barcelona encara tenim un 15% d'homes que creu que donar una bufetada no és violència masclista"
 
- I l’estat espanyol?

- A mi el Pacte d'Estat em sembla insuficient. Partia d’una base molt poc ambiciosa, no s'està desenvolupant i als municipis encara no ens han arribat els diners corresponents. Per altra banda, hi ha iniciatives com la d'Unidos Podemos de tenir una llei contra les violències sexuals per equiparar els drets de les víctimes i els seus fills i reconèixer el marc legal que requereix la violència sexual. Encara es pot fer molt més.
 
- Hem parlat de la violència masclista que s'exerceix al carrer. Vostè com a regidora també ha patit d’alguna manera el masclisme?

- La regidoria de Feminismes s'ha guanyat el respecte treballant. Hi ha hagut sectors, també dins de l'Ajuntament, que a l'inici no entenien la nostra feina, com per exemple la paritat dins de l'àmbit cultural o l'urbanisme amb perspectiva de gènere. El masclisme quotidià es nota en els detalls. Sovint has d’argumentar molt més perquè t'escoltin, s'adrecen a tu amb apel·latius com "nena"... Amb la tinenta d'alcaldia Janez Sanz, el dia de la manifestació de rebuig als atemptats del 17-A, un responsable de protocol d’una altra institució va deduir que érem assessores. Sovint m'identifiquen com a acompanyant o assessora, però cada vegada més demostrem de forma natural que aquest és el nostre espai.
 
- Aquest dimarts va sorgir la polèmica entre Aina Clotet i Leticia Dolera, que va ser l'última pregonera de la Mercè. Quina lectura en fa vostè?

- Desconec els detalls de la polèmica i la complexitat de la decisió de Dolera. Les dones que fan bandera del feminisme s'exposen i són qüestionades. Per altra banda, la batalla entre feministes per veure qui és millor o pitjor no enforteix el moviment sinó que alimenta polèmiques sobre qui en un moment concret s'equivoca, que no sé si és el cas.
 
- Abans parlàvem de feminisme i model econòmic. La polèmica entre Clotet i Dolera s'explica pels criteris econòmics amb què es produeix la pel·lícula en qüestió?

Exactament; i aquest seria el debat, si una dona embarassada pot assumir sense discriminació qualsevol paper o no.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació