21
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
22
de novembre
a les
15:05h
Just el que li costa a un usuari un bitllet d'anada de Barcelona a Sant Vicenç de Calders o Manresa. 6,3 euros. Aquesta és la quantitat per català que inverteix anualment Adif per millorar les estacions, vies i catenàries de la xarxa ferroviària a Catalunya. Un dèficit que ha tornat a situar-se en primera plana arran de l'accident de Vacarisses, que va causar un mort i nombrosos ferits, i que ha denunciat Quim Torra al Parlament.
Les dades d'execució pressupostària territorialitzada d'inversions que el govern espanyol publica des del 2015 indiquen que, en els darrers tres anys, Adif tan sols ha destinat 142,6 milions a Catalunya, quantitat que equival a 19 euros per ciutadà. Una xifra que no sorprèn, ja que l'Estat -i, en concret Adif o Renfe- sempre queda molt lluny d'executar les inversions que pressuposta. I a més, els comptes preveuen despeses a Catalunya per sota del percentatge que li pertocaria per població.
La mitjana estatal d'inversió d'Adif, però, no és massa més elevada, ja que va situar-se en 20 euros per ciutadà, entre 2015 i 2017, tan sols un euro més que a Catalunya. Cantàbria se situa al capdavant en captació d'inversions en xarxa ferroviària, amb 80,6 euros per habitant, molt per davant de Múrcia (44,2 euros) i Castella i Lleó (41,7 euros).
Curiosament, tres de les cinc comunitats presidides pel PP es van situar entre els territoris amb més inversions. A més de Múrcia i Castella i Lleó, Galícia va ser la tercera autonomia popular privilegiada per Adif. No només ho va ser, però, en la xarxa convencional, sinó que la comunitat capitanejada per Alberto Núñez Feijóo també va captar gran quantitat de recursos per a línies d'AVE: el 22,9% de les inversions d'Adif-Alta Velocitat, entre 2013 i 2017, es van destinar a Galícia, segons un informe del Tribunal de Comptes publicat aquesta setmana.
L'inici de la remuntada
Al final del rànquing inversor, en canvi, se situen Navarra (4,5 euros per habitant), Extremadura (4,8 euros) i Madrid (5,4 euros), també amb presidència del PP. En tot cas, sembla que aquest 2018 ha de començar certa remuntada, ja que, segons l'execució pressupostària del primer semestre, Adif ja havia invertit el juny 5,8 euros per habitant, a Catalunya, quasi tant com la quantitat completa anual d'exercicis anteriors.
Un informe de Seopan, l'associació que representa les principals empreses constructores i concessionàries d'infraestructures, assenyala també que les licitacions d'Adif s'han multiplicat per 12 fins al setembre, respecte el mateix període del 2017, dels 168 milions fins als 2.007 milions, a tot l'Estat.
Les dades d'execució pressupostària territorialitzada d'inversions que el govern espanyol publica des del 2015 indiquen que, en els darrers tres anys, Adif tan sols ha destinat 142,6 milions a Catalunya, quantitat que equival a 19 euros per ciutadà. Una xifra que no sorprèn, ja que l'Estat -i, en concret Adif o Renfe- sempre queda molt lluny d'executar les inversions que pressuposta. I a més, els comptes preveuen despeses a Catalunya per sota del percentatge que li pertocaria per població.
INVERSIÓ D'ADIF EXECUTADA PER TERRITORI, ENTRE 2015 I 2017, SEGONS DADES DEL GOVERN ESPANYOL (EN EUROS PER HABITANT)
Curiosament, tres de les cinc comunitats presidides pel PP es van situar entre els territoris amb més inversions. A més de Múrcia i Castella i Lleó, Galícia va ser la tercera autonomia popular privilegiada per Adif. No només ho va ser, però, en la xarxa convencional, sinó que la comunitat capitanejada per Alberto Núñez Feijóo també va captar gran quantitat de recursos per a línies d'AVE: el 22,9% de les inversions d'Adif-Alta Velocitat, entre 2013 i 2017, es van destinar a Galícia, segons un informe del Tribunal de Comptes publicat aquesta setmana.
L'inici de la remuntada
Al final del rànquing inversor, en canvi, se situen Navarra (4,5 euros per habitant), Extremadura (4,8 euros) i Madrid (5,4 euros), també amb presidència del PP. En tot cas, sembla que aquest 2018 ha de començar certa remuntada, ja que, segons l'execució pressupostària del primer semestre, Adif ja havia invertit el juny 5,8 euros per habitant, a Catalunya, quasi tant com la quantitat completa anual d'exercicis anteriors.
Un informe de Seopan, l'associació que representa les principals empreses constructores i concessionàries d'infraestructures, assenyala també que les licitacions d'Adif s'han multiplicat per 12 fins al setembre, respecte el mateix període del 2017, dels 168 milions fins als 2.007 milions, a tot l'Estat.
El Tribunal de Comptes estira les orelles a Adif
El ministeri de Foment i Adif no han fet cas a cap de les sis recomanacions que el Tribunal de Comptes va fer-los en informes antics respecte a la gestió de la xarxa ferroviària. Així es desprèn d'un nou informe de l'ens fiscalitzador fet públic aquesta setmana i que, per exemple, lamenta que no s'hagi adaptat la previsió inversora en alta velocitat a línies que es prevegin rendibles i que no s'hagi revisat el sistema de finançament a través de cànons. Segons subratlla, tan sols les línies de Madrid-Sevilla i Madrid-Barcelona es poden amortitzar amb els ingressos rebuts.
El Tribunal de Comptes també retreu que les aportacions públiques a Adif per mantenir la xarxa ferroviària convencional no es vehiculessin a través d'un conveni, com estableix la llei, sinó que ho fes a partir de subvencions vinculades als pressupostos. L'informe critica igualment que el ministeri de Foment no ha adoptat mesures que permetin avaluar de manera global la gestió de l'explotació de les vies.
El ministeri de Foment i Adif no han fet cas a cap de les sis recomanacions que el Tribunal de Comptes va fer-los en informes antics respecte a la gestió de la xarxa ferroviària. Així es desprèn d'un nou informe de l'ens fiscalitzador fet públic aquesta setmana i que, per exemple, lamenta que no s'hagi adaptat la previsió inversora en alta velocitat a línies que es prevegin rendibles i que no s'hagi revisat el sistema de finançament a través de cànons. Segons subratlla, tan sols les línies de Madrid-Sevilla i Madrid-Barcelona es poden amortitzar amb els ingressos rebuts.
El Tribunal de Comptes també retreu que les aportacions públiques a Adif per mantenir la xarxa ferroviària convencional no es vehiculessin a través d'un conveni, com estableix la llei, sinó que ho fes a partir de subvencions vinculades als pressupostos. L'informe critica igualment que el ministeri de Foment no ha adoptat mesures que permetin avaluar de manera global la gestió de l'explotació de les vies.