Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Primícia

El PDECat ofereix a la Crida un encaix a través de coalicions electorals

Bonvehí negocia amb els presos del PDECat i Jordi Sànchez l'encaix dels dos projectes, però la situació es troba enquistada pels recels mutus

per Oriol March , 21 de novembre de 2018 a les 20:57 |
Carles Puigdemont, en un missatge enregistrat difós davant l'assemblea del PDECat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cada dilluns, David Bonvehí i Míriam Nogueras es desplacen a la presó de Lledoners per reunir-se amb Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez. Sobre la taula, un únic punt en l'ordre del dia: l'encaix del PDECat i la Crida Nacional per la República. Segons fonts consultades per NacióDigital, una de les opcions que ha plantejat Bonvehí en els últims dies és que la relació entre els dos projectes es vehiculi a través de coalicions electorals cada vegada que els ciutadans estiguin cridats a les urnes. De moment, però, les negociacions estan enquistades mentre sectors del partit eleven el to contra les formes que despleguen -a parer seu- els promotors de la Crida.

Existeix consens generalitzat en què el dia a dia de les converses, per part del nou moviment independentista, el pilota Sànchez des de la presó de Lledoners. "És qui mana, no hi ha dubte", recalca un coneixedor de les converses. I, per ara, el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat) es resisteix a qualsevol escenari que no sigui el de la integració del PDECat -a través de la suma individual dels militants- dins de la Crida, presentada el 27 d'octubre a Manresa. El congrés fundacional serà el 19 de gener a Barcelona, i per aquella data el PDECat espera ja tenir resolta la situació. Sigui quin sigui l'encaix -en cas que fructifiqui-, la militància tindrà l'última paraula.



La Crida, segons els seus fundadors, apareix en l'escenari català amb voluntat d'allunyar-se de les sigles tradicionals i exercir de paraigua independentista. El problema amb el qual han topat és que només el partit hereu de Convergència està disposat a sumar-s'hi -amb matisos- orgànicament, de manera que hi ha de negociar. Entre els punts forts del nou moviment hi ha els lideratges -Puigdemont, Sànchez i el president de la Generalitat, Quim Torra, malgrat que aquest últim no entra al detall de les converses- i el suport institucional. És el cas de la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i d'altres membres del Govern com Jordi Puigneró, Damià Calvet, Miquel Buch, Laura Borràs i Àngels Chacón, que se n'han fet fundadors.


Puigdemont ha traslladat a Bonvehí que el PDECat no s'ha de "dissoldre". Un dels arguments que fa servir la Crida és que es dissoldrà tan bon punt s'aconsegueixi la independència, i que un cop passi aquest moment -per ara sense data en el calendari- els partits tradicionals seguiran tenint sentit. L'espai impulsat pel president a l'exili no té adscripció ideològica concreta -en la ponència organitzativa s'hi consignen tres corrents ideològics: liberal, socialdemòcrata i d'esquerres- i aquest és un dels temors que hi ha en l'antiga CDC. "L'espai ideològic del PDECat no pot quedar exclòs" de la Crida, va advertir Bonvehí dilluns en roda de premsa després de l'executiva.

Jordi Sànchez, des de Lledoners, és el principal interlocutor de la Crida a l'hora de negociar amb el PDECat i els seus representants

L'executiva és, precisament, un dels espais on més debat intern hi ha sobre la integració dels dos espais. Hi ha un sector més partidari de mantenir la personalitat pròpia -Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, va ser taxativa aquest dilluns- i un altre a favor de la plena immersió dins del nou moviment. La via de la coalició proposada per Bonvehí, per ara rebutjada, és un camí del mig. Bona part dels impulsors de la Crida -i també sectors del PDECat- interpretaven el nomenament de l'excoordinador organitzatiu del partit -al costat de Marta Pascal- com un pas més en la liquidació de les sigles sobiranistes, però no s'està produint. També pel pes del territori.

Municipals i europees

Els dos actors aspiren a arribar a un acord durant el mes de desembre -hi ha pendent una reunió de tota l'executiva amb Puigdemont a Waterloo, acordada el 12 d'octubre però encara no materialitzada- i, a partir d'aquí, preparar les eleccions municipals i les europees. A les locals, la Crida jugarà un paper a Barcelona i a Lleida, però el més probable és que a la resta de grans ciutats avali les llistes del PDECat, vehiculades a través de la marca de JxCat. A les europees, l'espai de Puigdemont aposta per una candidatura independentista unitària amb Oriol Junqueras de número u, el president a l'exili de dos i, si s'escau, Anna Gabriel, de la CUP, en tercer lloc. La proposta, però, no s'ha concretat. Tampoc s'ha discutit amb ERC.

Pel que fa a la capital catalana, hi ha negociacions obertes entre Neus Munté -candidata del partit escollida amb primàries i present en l'acte fundacional de la Crida-, Ferran Mascarell, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Es dona per fet que l'exconseller d'Interior participarà en la llista de Barcelona -hi ha veus que defensen que sigui cap de llista, malgrat la situació de presó-, i des que és a Lledoners fa molta política, com assenyalava la seva dona, Laura Masvidal, en una entrevista a NacióDigital.

L'equació a Barcelona no està resolta, però comencen a aparèixer en les travesses noms com el de Jaume-Alonso Cuevillas

De candidat o candidata encara no n'hi ha de definitiu. Mascarell és un dels noms que ha sorgit de l'entorn de Puigdemont, però el president a l'exili encara rumia perfils. Va contactar amb el periodista Antoni Bassas i l'investigador Bonaventura Clotet, però en els dos casos va topar amb negatives. Pel que fa a Europa, un dels noms que han aparegut a les travesses és el de Jaume-Alonso Cuevillas, advocat de Puigdemont i amb molta popularitat els últims temps dins del món independentista. El consell nacional del PDECat arrenca el dia 15 de desembre el procés intern de primàries per triar candidat.

El paper dels consellers

Rull, Turull, Forn i Lluís Puig -exconseller de Cultura que participa en les reunions de Lledoners a través d'un intermediari- tenen una llarga trajectòria dins del PDECat, però són ferms defensors de la Crida. Reben amb més bons ulls les coalicions que planteja Bonvehí que no pas Sànchez, i traslladen -com ho fa Puigdemont- que el partit no s'ha de dissoldre. Hi ha independents de JxCat i impulsors de la Crida, en canvi, que carreguen contra "l'herència" de l'antiga CDC, no només pels casos de corrupció sinó també per una manera de fer política que consideren "autonomista".

Els consellers, que mantenen una gran autoritat moral des de la presó, tenen en compte el "llegat" del PDECat però assenyalen la necessitat de formar part de la Crida. Puigdemont recorda sempre que pot -així ho fa en una entrevista reposada aquesta setmana a la revista El Temps- que al congrés del partit el "mandat" era el d'integrar-se al nou moviment. No és que aquest "mandat" hagi mutat, sinó que el PDECat vol preservar el seu espai. Dirigents locals de pes ja han sortit públicament a dubtar de les formes amb les quals el nou moviment aspira a relacionar-se amb el partit.


Camí d'unes municipals en les quals es juga el futur i d'unes europees en què tornarà a estar en joc l'hegemonia sobiranista, el partit acaba de perfilar unes negociacions molt complexes. I que, també, tenen a veure amb els equilibris interns del PDECat, que van saltar pels aires en el congrés fundacional del 2016. Qui va sortir-ne perdedor és partidari ferm de la Crida i, qui en va sortir guanyador, aposta per mantenir l'essència del partit hereu de CDC. Bonvehí, per ara, aspira a trobar el camí del mig.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació