Dolera-Clotet i la fàbrica de les polèmiques

Fa uns dies que s’anava covant la polèmica entre Leticia Dolera i Aina Clotet amb motiu de l’acomiadament de la segona de la sèrie que estava preparant-se per dirigir la primera a Movistar+. El motiu? Que Clotet està embarassada i que Dolera li va negar el personatge protagonista que li havia assignat d’entrada perquè l’estat de gestació no quadrava amb les característiques del guió i implicava potencials problemes de versemblança. Clotet va emetre ahir un comunicat –fàcilment localitzable a la xarxa- en què rebatia els arguments esgrimits per Dolera i lamentava una decisió que considera precipitada i insensible.

Cadascú, si li interessa, que es formi una opinió personal al respecte del tema. Hi ha pros i contres, hi ha matisos, hi ha explicacions més convincents que d’altres. Hi ha motius, hi ha raons i segur que hi ha errors humans. En sabem el que l’una i l’altra ens han volgut explicar i segur que ens falta informació per a atrevir-nos a jutjar, a treure conclusions inflexibles, certeses irreprotxables. Però igualment ho fem. Ens posicionem en un o altre bàndol. Perquè el que sobretot hi ha és soroll, merder, escàndol i polèmica. Això és el més important, el que no ha de faltar, l’ingredient imprescindible.

Vivim en un món, en un país i sobretot en un moment en què la polèmica és el que més puntua. Cada dia una nova polèmica, un tema del dia sobre el qual opinar, emetre judicis, quedar-nos descansats. Cal identificar sempre els bons i els dolents, assenyalar-nos i, per sobre de tot, assegurar-nos que la nostra opinió quedi ben reflectida a les xarxes socials de torn. S’emet informació perquè sí, perquè toca, perquè s’ha d’alimentar la bèstia, servir-li carnassa perquè opini, es desfogui, insulti, cregui que té la veritat i que aquesta veritat vol dir alguna cosa.

Ahir va ser Dolera-Clotet. Avui encara se’n parlarà. Però veureu com abans que s’acabi el dia tindrem un nou tema polèmic sobre el qual tenir urgentment una opinió

Estem encantats de tenir la nostra opinió i ens pensem que tothom hi estarà molt interessat. Amb aquesta premissa, perversa i esbiaixada, cada dia una polèmica. Com evitar-ho si vivim en la lògica de la desinformació, la lògica de Trump, de l’ultraliberalisme, de la profunda deshumanització i menyspreu per la cultura? Com evitar-ho si es premia el hooliganisme i la ideologia ultra? El garrí cada dia està més gras, més cepat, a punt de rebentar de greix purulent. I cada dia el rebotim més i més. Ja no concebem un món sense les rodes de premsa demencials del tal Tump i els seus deliris. Ja no concebem un informatiu sense que doni fe de l’enèsim encreuament d’insults entre els polítics a favor i anti llacet groc. Ja no concebem un dia sense linxaments d’encefalograma pla a Twitter. Ja estem començant a no concebre un dia sense notícies referides a l’auge de la ultradreta.

Ens anem encabronant cada dia més. I l’espiral o la bola de neu o com li vulgueu dir es va fent gros. El món està com per exiliar-se a la Lluna i quedar-s’hi a viure. I Dolera i Clotet, cadascuna amb les seves raons, potser sense pretendre participar en aquest engreixament que acabo de descriure però formant-ne part de manera inexorable.

Ahir va ser Dolera-Clotet. Avui encara se’n parlarà. Però veureu com abans que s’acabi el dia tindrem un nou tema polèmic sobre el qual tenir urgentment una opinió, assenyalar el més feminista, el més masclista, el més feixista, el més homòfob i el més racista. I estarem encantats de proclamar-ho als quatre vents.