25
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:09h
"No s'han escapat de la justícia, sinó de la injustícia". Amb aquestes paraules defensava l'advocat Gonzalo Boye la decisió de Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, però també Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel d'exiliar-se, ja fos a Bèlgica, Escòcia o Suïssa. Decisions de vida amb un important component polític, però també personal, que han atret les mirades d'arreu del món i que han convertit l'exili en una causa judicial paral·lela a la que s'està vivint a l'estat espanyol sota la batuta del Tribunal Suprem.
Del prisma de la presó se n'ha parlat molt -se n'han fet diversos llibres i centenars d'entrevistes- però la batalla de l'exili ha estat igual d'agitada. En el cas del flanc exterior, i de forma potser encara més rellevant perquè els processos s'han anat iniciant i tancant amb el pas del temps, els advocats han tingut un paper fonamental. En alguns casos, de fet, els lletrats s'han convertit en veritables protagonistes d'aquesta història política i judicial tan complexa que avui viu Catalunya.
De les vivències i de la lectura dels procediments judicials, el periodista Josep Casulleras n'ha escrit La batalla de l'exili (Ara Llibres). Un llibre àgil i de lectura engrescadora, que repassa els litigis viscuts al tribunal Schleswig-Holstein, al de Brussel·les i al d'Edimburg, al mateix temps que vincula les resolucions d'altres països a una clara vessant política. "És un conflicte polític d'una enorme magnitud que l'Estat decideix girar des de la via policial i judicial", explica a NacióDigital.
Primera victòria de la "guerra judicial"
Tot va començar, rememora Casulleras, amb la querella del fiscal José María Romero de Tejada contra el Govern i la mesa del Parlament. En aquell moment, el cap de redacció de Vilaweb no s'imaginava que acabaria escrivint -gairebé- el guió d'una pel·lícula d'advocats, fiscals i jurisprudències europees. La negativa definitiva d'Alemanya d'extradir Puigdemont per un delicte de rebel·lió, però, va ser el detonant que el va portar a agafar bolígraf i paper: calia deixar constància de tot allò que estava passant.
A Alemanya culminava, interpreta el periodista, un "episodi molt concret d'aquesta guerra judicial oberta davant de l'ofensiva repressiva de l'Estat". Un episodi clar de la batalla judicial a l'exili, i el punt d'inflexió que finalment el va animar a fer memòria i intentar explicar, des del començament i amb perspectiva periodística, quin és el camí de la via judicial catalana a Europa i qui en són els protagonistes: "Coneixíem tres o quatre noms d'advocats, que són els més mediàtics, però hi ha molta més gent al darrere, tot i que no tenia massa clar qui eren i quina trajectòria personal i professional tenien".
D'aquesta manera, Casulleras revela noms, coneixences i recomanacions. Des del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, passant pel ja mediàtic Gonzalo Boye, Jaume Alonso-Cuevillas -qui s'encarrega del pròleg-, Aamer Anwar -que fa l'epíleg- i el seu Queen's Counsel encapçalat pel bufet Gordon Jackson, l'advocada Claire Mitchell, Olivier Peter, Paul Bekaert o el prestigiós jurista alemany Wolfgang Schomburg, entre d'altres. Històries professionals, però també de vida, que es barregen dins del llibre amb detalls, decisions i temors de l'altre gruix dels protagonistes, els exiliats.
La batalla de l'exili és, a més, un llibre complet, que apunta amb lectura amena, però també rigorosa, esdeveniments vinculats a la situació d'exili dels líders independentistes. Parla de la fugida d'Adrià Carrasco, el jove a qui s'acusava de terrorisme i va acabar sent un dels "caps de turc" dels comitès de defensa de la República (CDR), o la situació de Valtònyc, condemnat per les seves cançons i ara també exiliat. Una sèrie d'esdeveniments que influeixen, segons Casulleras, sobre les decisions polítiques i judicials, com ara les darreres resolucions de Llarena, la retirada de les euroordres o l'arribada al poder del PSOE, passant per l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos. "Aquí hi ha una barreja de tot", argumenta, "perquè la dimensió política hi ha de ser, però la via judicial també".
Ara, reconeix Casulleras, els episodis judicials s'aniran obrint i tancant, sobretot a l'Estat, amb el judici als presos polítics i líders sobiranistes que se celebrarà a principis d'any. "Aquest serà el judici del segle", assegura, tot i que també recorda que "la batalla judicial a l'exili tindrà una segona part" quan el procediment judicial espanyol finalitzi. "Els advocats tenen molt clar que quan hi hagi les sentències segurament es tornaran a activar les euroordres i tornaran a demanar extradicions en base a una sentència condemnatòria", explica. Fins llavors es traçarà un camí incert, també pels que són a l'exili.
Del prisma de la presó se n'ha parlat molt -se n'han fet diversos llibres i centenars d'entrevistes- però la batalla de l'exili ha estat igual d'agitada. En el cas del flanc exterior, i de forma potser encara més rellevant perquè els processos s'han anat iniciant i tancant amb el pas del temps, els advocats han tingut un paper fonamental. En alguns casos, de fet, els lletrats s'han convertit en veritables protagonistes d'aquesta història política i judicial tan complexa que avui viu Catalunya.
De les vivències i de la lectura dels procediments judicials, el periodista Josep Casulleras n'ha escrit La batalla de l'exili (Ara Llibres). Un llibre àgil i de lectura engrescadora, que repassa els litigis viscuts al tribunal Schleswig-Holstein, al de Brussel·les i al d'Edimburg, al mateix temps que vincula les resolucions d'altres països a una clara vessant política. "És un conflicte polític d'una enorme magnitud que l'Estat decideix girar des de la via policial i judicial", explica a NacióDigital.
Primera victòria de la "guerra judicial"
Tot va començar, rememora Casulleras, amb la querella del fiscal José María Romero de Tejada contra el Govern i la mesa del Parlament. En aquell moment, el cap de redacció de Vilaweb no s'imaginava que acabaria escrivint -gairebé- el guió d'una pel·lícula d'advocats, fiscals i jurisprudències europees. La negativa definitiva d'Alemanya d'extradir Puigdemont per un delicte de rebel·lió, però, va ser el detonant que el va portar a agafar bolígraf i paper: calia deixar constància de tot allò que estava passant.
A Alemanya culminava, interpreta el periodista, un "episodi molt concret d'aquesta guerra judicial oberta davant de l'ofensiva repressiva de l'Estat". Un episodi clar de la batalla judicial a l'exili, i el punt d'inflexió que finalment el va animar a fer memòria i intentar explicar, des del començament i amb perspectiva periodística, quin és el camí de la via judicial catalana a Europa i qui en són els protagonistes: "Coneixíem tres o quatre noms d'advocats, que són els més mediàtics, però hi ha molta més gent al darrere, tot i que no tenia massa clar qui eren i quina trajectòria personal i professional tenien".
Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas, a la presó de Neumünster Foto: ACN
D'aquesta manera, Casulleras revela noms, coneixences i recomanacions. Des del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, passant pel ja mediàtic Gonzalo Boye, Jaume Alonso-Cuevillas -qui s'encarrega del pròleg-, Aamer Anwar -que fa l'epíleg- i el seu Queen's Counsel encapçalat pel bufet Gordon Jackson, l'advocada Claire Mitchell, Olivier Peter, Paul Bekaert o el prestigiós jurista alemany Wolfgang Schomburg, entre d'altres. Històries professionals, però també de vida, que es barregen dins del llibre amb detalls, decisions i temors de l'altre gruix dels protagonistes, els exiliats.
La batalla de l'exili és, a més, un llibre complet, que apunta amb lectura amena, però també rigorosa, esdeveniments vinculats a la situació d'exili dels líders independentistes. Parla de la fugida d'Adrià Carrasco, el jove a qui s'acusava de terrorisme i va acabar sent un dels "caps de turc" dels comitès de defensa de la República (CDR), o la situació de Valtònyc, condemnat per les seves cançons i ara també exiliat. Una sèrie d'esdeveniments que influeixen, segons Casulleras, sobre les decisions polítiques i judicials, com ara les darreres resolucions de Llarena, la retirada de les euroordres o l'arribada al poder del PSOE, passant per l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos. "Aquí hi ha una barreja de tot", argumenta, "perquè la dimensió política hi ha de ser, però la via judicial també".
Ara, reconeix Casulleras, els episodis judicials s'aniran obrint i tancant, sobretot a l'Estat, amb el judici als presos polítics i líders sobiranistes que se celebrarà a principis d'any. "Aquest serà el judici del segle", assegura, tot i que també recorda que "la batalla judicial a l'exili tindrà una segona part" quan el procediment judicial espanyol finalitzi. "Els advocats tenen molt clar que quan hi hagi les sentències segurament es tornaran a activar les euroordres i tornaran a demanar extradicions en base a una sentència condemnatòria", explica. Fins llavors es traçarà un camí incert, també pels que són a l'exili.