Ricard Ustrell: «Ens equivoquem quan diem que Arrimadas no ha de sortir a TV3»

Ricard Ustrell (Sabadell, 1990) ha estat una de les veus més escoltades de Catalunya en els darrers anys. Com a director i presentador d'El Suplement va enfilar les xifres d'audiència de Catalunya Ràdio els caps de setmana. Va estrenar el programa Preguntes Freqüents (FAQS) a TV3, un format més que consolidat i capitanejat ara per Laura Rosel. Després d'haver desaparegut de la graella de Catalunya Ràdio, torna a la televisió pública. Aquest diumenge estrena una nova entrega de Quatre Gats, amb bons resultats de les tres primeres remeses. Ho fa, ni més ni menys, que amb Marine Le Pen, la líder de la ultradreta a França.

En aquesta entrevista a NacióDigital, Ustrell parla del seu retorn a primera línia, però també de l'adeu a la ràdio pública mesos enrere. Reflexiona també sobre l'extrema dreta i el futur dels mitjans de comunicació i diu la seva sobre TV3, la llibertat d'expressió a l'Estat i la candidatura de Manuel Valls a Barcelona. 

- Marine Le Pen... comencen forts.

- Sí, comencem forts perquè així és com havíem de començar. Amb Valls, Mujica i Salmond va funcionar molt bé i se'ns va presentar l'oportunitat de fer una nova temporada.

- Ho hem de considerar una segona temporada?

- Sí, una segona temporada que per mi té molts components de primera: el format està molt treballat i molt pensat, i ara estem oferint una cosa que creiem que pot sorprendre. Estem molt contents de tal com ens ha quedat.

"En els mitjans de comunicació no hem sabut entendre com s'ha de tractar l'extrema dreta"

- Sobre el format, ens hem d'esperar alguna cosa molt diferent dels tres primers Quatre Gats?

- L'espectador no notarà que està veient una cosa massa diferent, amb convidats de renom internacional, almenys al principi. Aquest és un format que va néixer fa més de cinc anys a la ràdio amb l'objectiu d'oferir una conversa molt tranquil·la i molt treballada amb gent que no estàvem acostumats a escoltar. I així serà.

- Quan el FAQS va entrevistar el portaveu de la Fundació Francisco Franco, hi va haver molta polèmica. Es va obrir un debat sobre si donar veu o no a gent d'ideologia ultra. Vostès estrenen temporada amb la líder de la ultradreta a França.

- Va ser un debat que vam tenir a la redacció del programa. Vam dubtar molt. En els mitjans de comunicació no hem sabut entendre com s'ha de tractar l'extrema dreta. En aquest exercici, vam decidir que faríem Marine Le Pen per diversos motius. Primer, perquè és una dona que guanya eleccions. Molta gent la vota França. D'entrada, això ja xoca: com pot ser que, dient el que diu, amb postures claríssimes de l'extrema dreta i un discurs xenòfob i racista, acabi estant a punt de ser presidenta de França. Què passa aquí darrere?

- Hi ha qui diu que, fent-los sortir als mitjans de comunicació, se'ls està donant un altaveu gratuït.

- No hem de donar finestres còmodes i fàcils a partits com aquest, sinó que hem d'assenyalar-los com el que són. Per tant, extrema dreta a la televisió? Sí. Extrema dreta a la televisió pública? Sí, però no a qualsevol preu. No poden sortir a qualsevol tertúlia. S'ha de tractar amb el caràcter que té. Els periodistes tenim aquesta responsabilitat.
 
- Qui seria la Marine Le Pen de la política espanyola? Hi trobem algun reflex clar?

- Això ho respondrà ella aquest diumenge a TV3. Ella el troba.

- Vostè ho comparteix?

- Sí. Jo li pregunto amb quin partit s'identificaria a Espanya. Ella respon.

- I el final et sorprendrà?

- Sí, el final del Quatre Gats de Le Pen sorprèn perquè és quan parlem de Catalunya, d'Espanya, de Manuel Valls i de moltes coses que ens connecten. I comproves que el diagnòstic euroescèptic que ella fa d'Europa, pot coincidir amb un diagnòstic que poden fer els comunistes a França, parlen gairebé amb els mateixos termes. La solució i la proposta, però, és radicalment diferent. Ara, no deixa de ser preocupant que gent que votava partits comunistes ara es puguin arribar a plantejar votar Le Pen. El gran què de l'extrema dreta és que molts votants no són d'extrema dreta.

- Hi ha diferència entre Marine Le Pen política i Marine Le Pen persona?

- Marine Le Pen cau bé. És empàtica i propera. Això sorprèn, però aquesta és la seva arma. L'extrema dreta té una manera de dir i de parlar que sembla que tot sigui agradable i fàcil. No t'està parlant de forma violenta i aquí és on hem de ser molt curosos. No podem fer que aquesta imatge amable acabi arribant buida de contingut. Hem de deixar molt clar que està dient aquest somriure.

- Pateixen perquè a la gent li quedi lluny els temes que tracten?

- No. Hem anat a fer una cosa molt cinematogràfica i que l'espectador de TV3 se senti molt seduït. Hi ha tesi i s'ha d'escoltar. Però hi haurà figures que ho faran encara més atractiu, com Liliam Thuram, que rebat tots els arguments de Le Pen d'una forma impecable. Les coses serioses no han de ser avorrides.

"Arrimadas representa el partit més votat a Catalunya i és la cap de l'oposició... Ha de ser entrevistada i, a partir d'aquí, la gent ha de ser lliure per fer boicot"

- No tindrem, per tant, Marine Le Pen en exclusivitat i ja està, oi?

- No. És una entrevista central, però té trufes al voltant. Anem contraposant els seus arguments amb altres intervencions. Volem despertar un esperit crític de les coses que es diuen.

- Sobre l'esperit crític i la crítica en general, què en pensa de campanyes de boicot com la que es va fer en la darrera entrevista a Arrimadas a TV3?

- D'entrada, a mi m'agrada més escoltar a la gent que no pensa com jo que no pas a aquells que poden tenir idees semblants a les meves. Una persona que no vol veure Inés Arrimadas a TV3 perquè no pensa com ella és lliure de fer-ho, però és un plantejament que a mi em sobta. El punt de partida és diferent. Evidentment, això sí, la societat ha de poder fer aquest tipus de campanyes i els mitjans de comunicació les hem d'entomar.
 
- Ha de tenir veu Arrimadas a TV3?

- Crec que ens equivoquem quan diem que Inés Arrimadas no ha de participar a TV3. Representa el partit més votat a Catalunya i és la cap de l'oposició, i ha de ser entrevistada. Només faltaria. De vegades, tendim molt a simplificar la manera de pensar i ens estem perdent molt. El periodisme amb això no ha de lligar. El compromís és amb la democràcia, no amb un partit polític.

- Vostè col·labora amb Josep Cuní a SER Catalunya. En una entrevista a NacióDigital, ell deia que a TV3 li falta autocrítica. Hi estàs d'acord?

- Sí. Ens en falta a tots: a Televisió Espanyola, La Vanguardia, al procés, als no independentistes... a tots. L'autocrítica s'està perdent.

- Tornant al Quatre Gats, l'extrema dreta es pot tractar amb rigor des d'algun altre àmbit que no sigui el de la preocupació? Amb humor, per exemple?

- És molt preocupant perquè arriba a convèncer molt. Està molt pensada, molt organitzada. És una manera de funcionar molt estratègica. Hi ha molta gent a darrere. Jo sempre he partit de la base que és que el món s'ha de mirar sempre amb un punt de sarcasme. Així ens curem de moltes coses.

- És compatible la seriositat i el rigor amb la ironia i l'humor?

- Sí, però no gratuïtament. Tu pots mirar el món d'una manera sarcàstica i crítica, però hi ha moments en què no fa gràcia. Són armes potentíssimes, però mal utilitzades poden ser ofensives. És difícil la frontera. Jo soc partidari, però, que no hi hagi límits i que l'expressió sigui el dret que ha de prevaldre.

- La llibertat d'expressió està en perill a l'Estat?

- Sí. És ridícul que hi hagi algú que es moqui amb una bandera i que acabi crivellat a les xarxes i que anunciants retirin les marques. Vivim en un món molt complet i el poder és una cosa molt fosca. És un moment molt complicat en què els drets més bàsics estan sent qüestionats, però no ve d'ara. Hi ha desnonaments des de fa molts anys, les manifestacions sempre han acabat a garrotades. Ara estem obrint els ulls, però, mai hi ha hagut una llibertat absoluta en aquest país.

- En els propers programes ens proposen Le Pen, Rousseff, i després exili. Exili català?

- Ho farem d'una manera que no hem vist fins ara. Hi ha preguntes que a mi durant aquest any m'han sorgit i vull resoldre-les. Hem de parlar d'exili quan l'any 36 molta gent va marxar d'aquest país perquè si es quedaven, morien? És la mateixa situació? Es pot parlar en els mateixos termes? Com es defensa millor un país, des de l'exili o des de la presó? Què n'ha quedat d'aquell projecte independentista que ara ningú sembla exigir.

- I ha pogut resoldre aquests dubtes?

- Els estic resolent.
 
- Se segueix amb interès la qüestió catalana en aquests països?

- Se'n parla. Saben perfectament què és Catalunya i què està passant. Hi ha més curiositat que no pas preocupació. A França és diferent. Per Le Pen no hi ha cas català, hi ha cas espanyol. Però és cert que, en general, quan viatges, la gent et pregunta i s'interessa.

- El periodisme reposat que vostès proposen, realment té futur?

- M'agradaria pensar que sí o estarem molt malament. Nosaltres intentarem fer el periodisme que no té pressa, que investiga, que té recursos, que s'ho estima i que ho cuida molt. M'encantaria que els mitjans públics i privats invertissin en els seus periodistes i en recursos, però això malauradament no passa. Hi ha molta gent en aquest ofici que està vivint de forma precària. Per això em sento un privilegiat i un afortunat.

Ustrell assegura que "no ha tingut temps" d'escoltar El Suplement de Roger Escapa

- Si pogués tornar a entrevistar Manuel Valls, què li preguntaria?

- Si ja coneix quants barris té Barcelona. Valls és un personatge molt interessant. Ha sigut rebutjat pel seu propi partit socialista francès, que no se sap com ha caigut aquí i que hem de veure quina reacció tindrà amb la ciutadania barcelonina. Allà on ha anat últimament ha fracassat, veurem què passa aquí. La seva ànsia de poder a mi em fascina.

- I sempre li quedaran els xurros...

- Això sí. I està bé. Ell es pensa que fer un xurro és una manera d'arribar a gent. Qui sap, potser som més ingenus.
- Troba a faltar la ràdio?

- No. Jo em pensava que seria molt més dur. La ràdio, com deia en Pere Tàpies, si no te l'estimes, no la pots fer bé. Necessita que tu t'hi dediquis absolutament. Jo me l'estimava molt, però estimar tant també acaba cansant. El repte de la televisió és molt estimulant perquè l'has d'estar seduint constantment. Estic molt content ara.

- El desamor, de vegades, també ve per algun desengany.

- Sí, i jo n'he tingut molts. El de la comunicació a Catalunya és un món molt petit. Som pocs. És un lloc molt competitiu i hi ha moltes enveges. I jo que venia molt innocent, doncs, m'he vist forçat a replantejar certes coses.

- El punt final a la seva etapa a El Suplement el va posar vostè o li van posar?

- El vaig posar jo.

- Ha escoltat el programa de Roger Escapa?

- No he tingut temps. Ho dic de veritat. És cert que jo no escolto gaire Catalunya Ràdio. M'he desintoxicat una mica com a oient de ràdio. Segueixo escoltant molt el Versió RAC1, el programa per excel·lència que es fa ara per ara a Catalunya. No tinc dependència de l'actualitat, estic una mica apartat.