Procés català

El Govern s'obre a revisar la política fiscal per aprovar els pressupostos

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, no descarta aquesta possibilitat després que els comuns s'avinguessin a negociar si es retoquen els impostos

per Oriol March , 20 de novembre de 2018 a les 15:05 |
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, s'ha obert aquest dimarts a modificar la política fiscal del Govern per tal de tirar endavant els pressupostos. El posicionament d'Artadi, explicitat després de la reunió setmanal de l'executiu, arriba un dia després que el portaveu dels comuns, Joan Mena, assegurés en roda de premsa que s'avindrien a negociar els comptes si incloïen una reforma fiscal.

El vicepresident Pere Aragonès, en una entrevista al diari Público, ja es va mostrar obert a retocar impostos malgrat que el marge és "limitat". Segons Aragonès, però, hi ha possibilitats per fer la fiscalitat més "progressiva". La idea de l'executiu és presentar els comptes al desembre, de manera que hi haurà una pròrroga tècnica fins que no s'aprovin -si és que ho fan- durant els primers mesos de l'any vinent.


Rescabalament del 155

Artadi ha anunciat que el Govern reclamarà a l'Estat el rescabalament de les "pèrdues directes" originades per l'aplicació de l'article 155. L'executiu, en aquest sentit, ha encarregat al comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, la coordinació dels treballs necessaris pper portar a terme la reclamació de la Generalitat.


Villòria, la setmana passada, va presentar l'informe de l'afectació econòmica de la intervenció de l'autonomia. El global arribava als 1.800 milions d'euros, però l'impacte directe en el pressupost va ser xifrat en 130 milions d'euros. En aquest cas, es tracta d'unes despeses associades que no s'haurien produït sense la intervenció de la Generalitat per part de l'administració de l'Estat.

Seria el cas, per exemple, de les iondemnitzacions de treballadors acomiadats, cancel·lacions de contractes de lloguer, despeses ocasionades per haver de donar de baixa línies TIC o llicències de programaris de delegacions a l'exterior, pèrdues de pressupost previst per a inversions, compres, subvencions, convenis i campanyes que no es van poder realitzar.


Acció exterior

Nou pas del Govern per restablir la xarxa exterior escapçada per l'aplicació del 155. Malgrat el recurs presentat per Josep Borrell, ministre d'Afers Estrangers, l'executiu català segueix endavant amb la posada en marxa de les oficines exteriors. Aquest dimarts ha aprovat la reobertura de les delegacions a Portugal, els Balcans, els Països Nòrdics i l'Europa Central i de l'est, i ha acordat crear oficines als Països Bàltics i a la Mediterrània. Es tracta de la segona fase de desplegament exterior dissenyada pel conseller Ernest Maragall, que deixa el càrrec per ser candidat d'ERC a Barcelona.

La seu de Portugal estarà a Lisboa; la dels Balcans, a Zagreb; la dels Països Nòrdics anirà a Estocolm, capital sueca; i la de l'Europa Central tindrà base a Viena. Pel que fa a les noves oficines, la dels Països Bàltics serà a Riga -Letònia- i la de la Mediterrània s'establirà a Beirut, capital del Líban.
 
La tercera fase d'expansió preveu obrir noves seus i tenir noves figures de presència en punts geogràfics com l'Orient Mitjà, els països asiàtics i l'Amèrica Llatina.

Ofensiva contra els grups neofeixistes

El Govern ha aprovat, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, un acord marc que "li permetrà adoptar mesures en un termini de temps el més breu possible i en tots els àmbits de les seves competències i a través de tots els departaments per aturar l'activitat dels grups neofeixistes a Catalunya", segons ha explicat Artadi. La idea és desplegar una resolució del Parlament Europeu en aquest sentit.

En aquesta resolució, la institució comunitària constatava l'increment de l'activitat dels grups ultres i neonazis a Europa, i insistia que la seva activitat incita a l'odi i a la violència. En l'exposició de motius de la resolució es deixava clar l'augment de l'activitat d'aquest tipus de grups i fa referència a qüestions relacionades amb l'Estat. Una d'elles, per exemple, és l'assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid del 2013.

El Govern, segons la documentació facilitada als periodistes, constata que la Fundació Francisco Franco té uns objectius que no s'ajusten a les finalitats d'interès general "exigides per l'ordenament vigent", i resulten contradictòries amb la legislació sobre memòria històrica. Per tot això, l'executiu engegarà les iniciatives necessàries per fer efectius els mandats de la resolució del Parlament Europeu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació