20
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:18h
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha anunciat aquest dimarts que el Govern reclamarà a l'Estat el rescabalament de les "pèrdues directes" originades per l'aplicació de l'article 155. L'executiu, en aquest sentit, ha encarregat al comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, la coordinació dels treballs necessaris pper portar a terme la reclamació de la Generalitat.
Villòria, la setmana passada, va presentar l'informe de l'afectació econòmica de la intervenció de l'autonomia. El global arribava als 1.800 milions d'euros, però l'impacte directe en el pressupost va ser xifrat en 130 milions d'euros. En aquest cas, es tracta d'unes despeses associades que no s'haurien produït sense la intervenció de la Generalitat per part de l'administració de l'Estat.
Seria el cas, per exemple, de les iondemnitzacions de treballadors acomiadats, cancel·lacions de contractes de lloguer, despeses ocasionades per haver de donar de baixa línies TIC o llicències de programaris de delegacions a l'exterior, pèrdues de pressupost previst per a inversions, compres, subvencions, convenis i campanyes que no es van poder realitzar.
Acció exterior
Nou pas del Govern per restablir la xarxa exterior escapçada per l'aplicació del 155. Malgrat el recurs presentat per Josep Borrell, ministre d'Afers Estrangers, l'executiu català segueix endavant amb la posada en marxa de les oficines exteriors. Aquest dimarts ha aprovat la reobertura de les delegacions a Portugal, els Balcans, els Països Nòrdics i l'Europa Central i de l'est, i ha acordat crear oficines als Països Bàltics i a la Mediterrània. Es tracta de la segona fase de desplegament exterior dissenyada pel conseller Ernest Maragall, que deixa el càrrec per ser candidat d'ERC a Barcelona.
La seu de Portugal estarà a Lisboa; la dels Balcans, a Zagreb; la dels Països Nòrdics anirà a Estocolm, capital sueca; i la de l'Europa Central tindrà base a Viena. Pel que fa a les noves oficines, la dels Països Bàltics serà a Riga -Letònia- i la de la Mediterrània s'establirà a Beirut, capital del Líban.
La tercera fase d'expansió preveu obrir noves seus i tenir noves figures de presència en punts geogràfics com l'Orient Mitjà, els països asiàtics i l'Amèrica Llatina.
Ofensiva contra els grups neofeixistes
El Govern ha aprovat, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, un acord marc que "li permetrà adoptar mesures en un termini de temps el més breu possible i en tots els àmbits de les seves competències i a través de tots els departaments per aturar l'activitat dels grups neofeixistes a Catalunya", segons ha explicat Artadi. La idea és desplegar una resolució del Parlament Europeu en aquest sentit.
En aquesta resolució, la institució comunitària constatava l'increment de l'activitat dels grups ultres i neonazis a Europa, i insistia que la seva activitat incita a l'odi i a la violència. En l'exposició de motius de la resolució es deixava clar l'augment de l'activitat d'aquest tipus de grups i fa referència a qüestions relacionades amb l'Estat. Una d'elles, per exemple, és l'assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid del 2013.
El Govern, segons la documentació facilitada als periodistes, constata que la Fundació Francisco Franco té uns objectius que no s'ajusten a les finalitats d'interès general "exigides per l'ordenament vigent", i resulten contradictòries amb la legislació sobre memòria històrica. Per tot això, l'executiu engegarà les iniciatives necessàries per fer efectius els mandats de la resolució del Parlament Europeu.
Villòria, la setmana passada, va presentar l'informe de l'afectació econòmica de la intervenció de l'autonomia. El global arribava als 1.800 milions d'euros, però l'impacte directe en el pressupost va ser xifrat en 130 milions d'euros. En aquest cas, es tracta d'unes despeses associades que no s'haurien produït sense la intervenció de la Generalitat per part de l'administració de l'Estat.
Seria el cas, per exemple, de les iondemnitzacions de treballadors acomiadats, cancel·lacions de contractes de lloguer, despeses ocasionades per haver de donar de baixa línies TIC o llicències de programaris de delegacions a l'exterior, pèrdues de pressupost previst per a inversions, compres, subvencions, convenis i campanyes que no es van poder realitzar.
Acció exterior
Nou pas del Govern per restablir la xarxa exterior escapçada per l'aplicació del 155. Malgrat el recurs presentat per Josep Borrell, ministre d'Afers Estrangers, l'executiu català segueix endavant amb la posada en marxa de les oficines exteriors. Aquest dimarts ha aprovat la reobertura de les delegacions a Portugal, els Balcans, els Països Nòrdics i l'Europa Central i de l'est, i ha acordat crear oficines als Països Bàltics i a la Mediterrània. Es tracta de la segona fase de desplegament exterior dissenyada pel conseller Ernest Maragall, que deixa el càrrec per ser candidat d'ERC a Barcelona.
La seu de Portugal estarà a Lisboa; la dels Balcans, a Zagreb; la dels Països Nòrdics anirà a Estocolm, capital sueca; i la de l'Europa Central tindrà base a Viena. Pel que fa a les noves oficines, la dels Països Bàltics serà a Riga -Letònia- i la de la Mediterrània s'establirà a Beirut, capital del Líban.
▶ El #Govern aprova la reobertura de les delegacions a Portugal, Balcans, Països Nòrdics i Europa Central i de l’est, i la creació de les delegacions als Països Bàltics i la Mediterrània @exteriorscatpic.twitter.com/fmqkQHGg2A
— Govern. Generalitat (@govern) 20 de novembre de 2018
La tercera fase d'expansió preveu obrir noves seus i tenir noves figures de presència en punts geogràfics com l'Orient Mitjà, els països asiàtics i l'Amèrica Llatina.
Ofensiva contra els grups neofeixistes
El Govern ha aprovat, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, un acord marc que "li permetrà adoptar mesures en un termini de temps el més breu possible i en tots els àmbits de les seves competències i a través de tots els departaments per aturar l'activitat dels grups neofeixistes a Catalunya", segons ha explicat Artadi. La idea és desplegar una resolució del Parlament Europeu en aquest sentit.
En aquesta resolució, la institució comunitària constatava l'increment de l'activitat dels grups ultres i neonazis a Europa, i insistia que la seva activitat incita a l'odi i a la violència. En l'exposició de motius de la resolució es deixava clar l'augment de l'activitat d'aquest tipus de grups i fa referència a qüestions relacionades amb l'Estat. Una d'elles, per exemple, és l'assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid del 2013.
El Govern, segons la documentació facilitada als periodistes, constata que la Fundació Francisco Franco té uns objectius que no s'ajusten a les finalitats d'interès general "exigides per l'ordenament vigent", i resulten contradictòries amb la legislació sobre memòria històrica. Per tot això, l'executiu engegarà les iniciatives necessàries per fer efectius els mandats de la resolució del Parlament Europeu.