En la mateixa posició es troba el govern català. Quim Torra i Pere Aragonès necessiten, atesa la seva debilitat parlamentària i el trencament amb la CUP, el "sí" dels comuns i l'abstenció del PSC. Estan disposats a treballar-ho, però no a entregar com a torna els seus vots al Congrés i se senten menys pressionats perquè, finalment, si l'executiu català prorroga els comptes seran els de Puigdemont i Junqueras. I bé hi devien estar d'acord, els actuals consellers.
En tot cas, sí que Aragonès pretén explorar el poc marge en les reformes fiscals (ja es van pujar impostos com successions, se'n van crear de nous com el de begudes ensucrades i Catalunya és el territori on més es recapta per patrimoni). Si no té cap expectativa d'aprovar-los, ell tampoc els presentarà. No tindrem debat dels comptes ni al Parlament ni al Congrés, i Ada Colau tornarà a perdre la votació a l'Ajuntament. Serà un país sense comptes i immers en la precarietat política. Oriol Marchus explica què en va dir Elsa Artadi. A Madrid ara el propi Ábalos pressiona dient que accidents com el de Vacarisses potser sí que s'haurien evitat amb més inversió (i per tant, pressupostos) a la xarxa de Rodalies.
Els pressupostos o anys de desinversió? El sinistre a Vacarisses ens va ocupar ahir i avui se'n seguirà parlant. Als mitjans i al Parlament. Hi hagi o no pressupostos, la manca d'inversió és crònica (també amb els governs del PSOE) i és urgent prendre mesures. La situació l'abordenSara González i Anna Mira. Pel que fa a l'accident, Albert Segura i Anna Mira van intentar resoldre alguns dels dubtes en aquesta informació sobre el terreny.
Vist i llegit
Ahir era 20-N i es commemoraven els 43 anys de la mort de Franco. A El Confidencial José Antonio Zarzalejos explicava en aquest article quina era la voluntat de la filla del dictador sobre l'exhumació del seu cadàver, que d'un moment a un altre durà a terme el govern de Pedro Sánchez. Carmen Franco Polo, que va morir a Madrid fa uns mesos, no volia que les despulles del seu pare es passegessin per la capital espanyola. I explicava que enterrar-lo al Valle de los Caídos va ser cosa de Carlos Arias Navarro, aleshores president del govern, i del ja rei Joan Carles I. Ni ella ni la seva mare, la Collares, van decidir res.
El passadís
El doctor Bonaventura Clotet va organitzar el dilluns al vespre la gala benèfica People in red per recollir fons per la lluita contra la sida. 700 persones es van trobar al MNAC, entre elles Quim Torra i Ada Colau. Però, és clar, també hi havia personalitats del paper cuixé com ara Bibiana Fernández, Mario Vaquerizo, Jesús Vázquez o l'exmodel i presentadora italiana Antonia Dell'Atte, que va fer-se famosa per la seva relació amb el comte Alessandro Lecquio. Alguns dels assistents a la gala van aprofitar per conèixer Dell'Atte. És el cas de la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, que va penjar al seu compte d'Instagram una divertida foto amb la italiana i una amiga.
L'efemèride
Avui fa divuit anys que ETA va matar a Barcelona Ernest Lluch. Lluch, nascut el 1937 a Vilassar de Mar, va liderar els diputats del PSC a Madrid (i la seva negativa a presentar les esmenes contra la LOAPA va crear polèmica) i va ser ministre de Sanitat. Seu és l'accés universal a l'atenció sanitària. Aquest professor d'Econòmiques era un polític d'alçada intel·lectual, fervorós culer i gran coneixedor de la realitat valenciana i la basca. L'atemptat va causar un gran impacte perquè havia advocat pel diàleg per superar el conflicte armat. Aquí un vídeo d'homenatge.
L'aniversari
Un 21 de novembre d'avui fa 62 anys naixia a Brunete (Madrid) el periodista radiofònic José Ramón de la Morena. A ell li devem l'espectacle radiofònic nocturn en forma d'entretinguda macrotertúlia esportiva. És el model d'El Larguero, mític programa de la Cadena Ser que va acabar amb anys de lideratge de José María García, figura dels 80. De la Morena és ara a Onda Cero i ja ha fet les paus amb García.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi