Procés català

El Govern accelera l'acció exterior malgrat el xoc obert amb Borrell

L'executiu aprova la reobertura de les delegacions a Portugal, els Balcans, Països Nòrdics i Europa Central, i crea les oficines als Països Bàltics i la Mediterrània

per Oriol March , 20 de novembre de 2018 a les 13:55 |
Elsa Artadi i Ernest Maragall, en una imatge d'arxiu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Nou pas del Govern per restablir la xarxa exterior escapçada per l'aplicació del 155. Malgrat el recurs presentat per Josep Borrell, ministre d'Afers Estrangers, l'executiu català segueix endavant amb la posada en marxa de les oficines exteriors. Aquest dimarts ha aprovat la reobertura de les delegacions a Portugal, els Balcans, els Països Nòrdics i l'Europa Central i de l'est, i ha acordat crear oficines als Països Bàltics i a la Mediterrània. Es tracta de la segona fase de desplegament exterior dissenyada pel conseller Ernest Maragall, que deixa el càrrec per ser candidat d'ERC a Barcelona.

La seu de Portugal estarà a Lisboa; la dels Balcans, a Zagreb; la dels Països Nòrdics anirà a Estocolm, capital sueca; i la de l'Europa Central tindrà base a Viena. Pel que fa a les noves oficines, la dels Països Bàltics serà a Riga -Letònia- i la de la Mediterrània s'establirà a Beirut, capital del Líban.

 
La tercera fase d'expansió preveu obrir noves seus i tenir noves figures de presència en punts geogràfics com l'Orient Mitjà, els països asiàtics i l'Amèrica Llatina.


Ofensiva contra els grups neofeixistes

El Govern ha aprovat, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, un acord marc que "li permetrà adoptar mesures en un termini de temps el més breu possible i en tots els àmbits de les seves competències i a través de tots els departaments per aturar l'activitat dels grups neofeixistes a Catalunya", segons ha explicat Artadi. La idea és desplegar una resolució del Parlament Europeu en aquest sentit.


En aquesta resolució, la institució comunitària constatava l'increment de l'activitat dels grups ultres i neonazis a Europa, i insistia que la seva activitat incita a l'odi i a la violència. En l'exposició de motius de la resolució es deixava clar l'augment de l'activitat d'aquest tipus de grups i fa referència a qüestions relacionades amb l'Estat. Una d'elles, per exemple, és l'assalt a la llibreria Blanquerna de Madrid del 2013.

El Govern, segons la documentació facilitada als periodistes, constata que la Fundació Francisco Franco té uns objectius que no s'ajusten a les finalitats d'interès general "exigides per l'ordenament vigent", i resulten contradictòries amb la legislació sobre memòria històrica. Per tot això, l'executiu engegarà les iniciatives necessàries per fer efectius els mandats de la resolució del Parlament Europeu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació