21
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
6:50h
L'exposicióIfni. La mili africana dels catalans, que es pot veure al Museu Etnològic i de Cultures del Món, és una oportunitat per recuperar una pàgina amagada de la història. Ifni és la pitjor memòria del colonialisme espanyol.
L'enclavament, situat al sud-oest del Marroc, va ser ocupat per Espanya el 1934 i va haver de ser abandonat el 1969, enmig de l'onada de descolonitzacions que va viure l'Àfrica. Durant tots quests anys, va ser destinació -i la més odiada- dels reclutes que feien el servei militar. Molts catalans hi van ser destinats i la mostra de l'Etnològic ofereix relat, objectes i records d'aquella aventura africana.
Un dels catalans que va fer la mili a Ifni és Enrique Escribano, un barceloní de 75 anys, perit industrial químic, que va ser destinat allí l'any 1966-67. "Vaig ser rebutjat a les milícies universitàries per problemes de visió i en el sorteig em va tocar Ifni", explica a NacióDigital. Però s'ho va agafar bé. "El món àrab m'interessava. El meu pare i el meu avi havien estat a l'Àfrica i jo vaig decidir prendre'm aquella vivència com unes vacances".
Unes "vacances" africanes
Enrique Escribanoes va trobar una colònia gairebé en retirada. Ifni vivia els seus darrers anys sota dominació espanyola. Tothom n'era conscient. En paraules d'Escribano: "Un dels papers que van passar per les meves mans va ser un pla d'evacuació en cas de necessitat. Ja està tot dit. Els destinats allí sabíem que estàvem en un racó de món que no tenia cap futur". Només arribar, va ser destinat a la Policia Territorial, formada per uns 300 efectius. L'uniforme és un dels objectes que es pot veure a l'exposició de l'Etnològic, a la qual també ha cedit fotografies i objectes diversos.
Escribano explica el millor i el pitjor d'aquella experiència: "El millor, sens dubte, van ser els companys, i el contacte amb el àrabs, que eren majoria a la policia, i amb qui mai vam tenir cap problema. El pitjor era la sensació d'estar en un indret tan lluny de casa". L'antic recluta també valora els avantatges que, ja posats, tenia fer el servei a l'Àfrica: "Els soldats rebien a la península 35 pessetes mensuals. A nosaltres ens donaven un complement de 4,50 pessetes diàries".
L'última guerra de Franco
La bandera espanyola va ser arriada el 1969. Enrique Escribano ja havia tornat a casa, a Barcelona. Però, de fet, aquell bocí de terra ja s'havia perdut abans. Ifni dona nom a un episodi vergonyós del franquisme, la guerra que el va oposar al Marroc entre 1957 i 1958, i que Franco va perdre al desert. El regne del Marroc va obtenir la seva independència el 1956 i des del primer moment va tenir un projecte imperial: assolir el Gran Marroc, que volia dir annexar-se Ifni i el Sàhara. Aquest darrer territori es faria esperar fins a l'agonia de Franco, el novembre del 1975.
Però Ifni va ser més fàcil. Un autoanomenat exèrcit d'alliberament nacional el va envair el 1957, amb el suport poc dissimulat de Rabat. Malgrat que Madrid va enviar-hi contingents, preservar un espai que no era decisiu ni aportava cap benefici era un luxe que l'Espanya dels anys cinquanta no es podia permetre. El juliol del 1958, Franco s'empassava la derrota i lliurava la major part dels 1.600 quilòmetres quadrats del territori, conservant tan sols la capital costera, Sidi Ifni, que conservaria fins a la pèrdua total, el 1969.
L'enclavament, situat al sud-oest del Marroc, va ser ocupat per Espanya el 1934 i va haver de ser abandonat el 1969, enmig de l'onada de descolonitzacions que va viure l'Àfrica. Durant tots quests anys, va ser destinació -i la més odiada- dels reclutes que feien el servei militar. Molts catalans hi van ser destinats i la mostra de l'Etnològic ofereix relat, objectes i records d'aquella aventura africana.
Exposició: Ifni. La mili africana dels catalans
On? Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada. Carrer Montcada, 12.
Fins quan? 23 de gener de 2019
Quant costa? entrada 6 euros (diumenges tarda gratuït)
Horaris: de dimarts a diumenge de 10.00 a 19.00
Un dels catalans que va fer la mili a Ifni és Enrique Escribano, un barceloní de 75 anys, perit industrial químic, que va ser destinat allí l'any 1966-67. "Vaig ser rebutjat a les milícies universitàries per problemes de visió i en el sorteig em va tocar Ifni", explica a NacióDigital. Però s'ho va agafar bé. "El món àrab m'interessava. El meu pare i el meu avi havien estat a l'Àfrica i jo vaig decidir prendre'm aquella vivència com unes vacances".
Unes "vacances" africanes
Enrique Escribanoes va trobar una colònia gairebé en retirada. Ifni vivia els seus darrers anys sota dominació espanyola. Tothom n'era conscient. En paraules d'Escribano: "Un dels papers que van passar per les meves mans va ser un pla d'evacuació en cas de necessitat. Ja està tot dit. Els destinats allí sabíem que estàvem en un racó de món que no tenia cap futur". Només arribar, va ser destinat a la Policia Territorial, formada per uns 300 efectius. L'uniforme és un dels objectes que es pot veure a l'exposició de l'Etnològic, a la qual també ha cedit fotografies i objectes diversos.
Escribano explica el millor i el pitjor d'aquella experiència: "El millor, sens dubte, van ser els companys, i el contacte amb el àrabs, que eren majoria a la policia, i amb qui mai vam tenir cap problema. El pitjor era la sensació d'estar en un indret tan lluny de casa". L'antic recluta també valora els avantatges que, ja posats, tenia fer el servei a l'Àfrica: "Els soldats rebien a la península 35 pessetes mensuals. A nosaltres ens donaven un complement de 4,50 pessetes diàries".
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958. Foto: EFE/ Museu Etnològic
L'última guerra de Franco
La bandera espanyola va ser arriada el 1969. Enrique Escribano ja havia tornat a casa, a Barcelona. Però, de fet, aquell bocí de terra ja s'havia perdut abans. Ifni dona nom a un episodi vergonyós del franquisme, la guerra que el va oposar al Marroc entre 1957 i 1958, i que Franco va perdre al desert. El regne del Marroc va obtenir la seva independència el 1956 i des del primer moment va tenir un projecte imperial: assolir el Gran Marroc, que volia dir annexar-se Ifni i el Sàhara. Aquest darrer territori es faria esperar fins a l'agonia de Franco, el novembre del 1975.
Però Ifni va ser més fàcil. Un autoanomenat exèrcit d'alliberament nacional el va envair el 1957, amb el suport poc dissimulat de Rabat. Malgrat que Madrid va enviar-hi contingents, preservar un espai que no era decisiu ni aportava cap benefici era un luxe que l'Espanya dels anys cinquanta no es podia permetre. El juliol del 1958, Franco s'empassava la derrota i lliurava la major part dels 1.600 quilòmetres quadrats del territori, conservant tan sols la capital costera, Sidi Ifni, que conservaria fins a la pèrdua total, el 1969.
Reclutes jugant a la guerra davant la càmera. Ifni, 1959-1967. Foto: Museu Etnològic