Justícia

Europa condemna Espanya per violar els drets de l'activista que va acusar dos policies de tortures

Agustín Toranzo va ser sentenciat a l'Estat per descriure com a tortures l'acció policial contra ell durant el desallotjament d'un centre social

per Redacció , 20 de novembre de 2018 a les 11:00 |
Tribunal d'Estrasburg | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Espanya per violar el dret a la lliure expressió d'un activista que va acusar dos policies de tortures. El tribunal ha constatat que hi va haver "una violació de l'article 10" de la Convenció de Drets Humans en la condemna dels tribunals espanyols a Agustín Toranzo per descriure una acció policial en un desallotjament d'un centre social a Sevilla el 2007 com a tortures.

Amb aquesta sentència l'alt tribunal europeu, amb seu a Estrasburg, obliga l'estat espanyol a compensar Toranzo amb més de 8.000 euros pels danys i perjudicis causats.
 
El cas del desallotjament


El 2007 l'activista Agustin Toranzo va protestar contra el desallotjament del centre social ocupat "Casas Viejas" de Sevilla tancant-se a l'edifici. Durant aquesta acció de protesta, Toranzo va introduir el seu braç en un tub de ferro unit al pis i la policia va decidir lligar-lo amb una corda al voltant de la cintura per intentar treure'l per la força. Quan van veure que no el podia treure, els policies el van immobilitzar amb una corda. Posteriorment va posar fi a la protesta, però més tard, en una roda de premsa, Toranzo va descriure aquestes accions de la policia com a tortures.

A petició de la Delegació del govern espanyol a Andalusia, la fiscalia va demanar una investigació criminal contra ell per aquestes declaracions. El juliol del 2011 el van declarar culpable i li van imposar una multa de 10 euros diaris durant vint mesos i una compensació als dos policies per un total de 1.200 euros. Els tribunals van considerar que les accions policials havien estat proporcionades i van rebutjar que hagués utilitzat la paraula tortura en sentit col·loquial, tal com argumentava l'acusat.


Després d'esgotar totes les vies judicials a l'estat espanyol, el 2014 Toranzo va acabar portant el cas al TEDH on va denunciar que la decisió dels tribunals espanyols havia violat el seu dret a la lliure expressió. En aquest sentit, ell argumentava que la seva sentència no va ser ni "proporcionada ni necessària en una societat democràtica".

L’argumentació d’Estrasburg 


Ara el TDEH ha donat la raó a Toranzo perquè considera que els magistrats espanyols van aplicar una definició legal massa estricta del concepte de tortura i creuen que el demandant ho va dir en un sentit col·loquial. A més, Estrasburg ha remarcat que probablement el demandant va patir dolor i angoixa quan els policies van intentar treure’l per la força amb una corda. 

El tribunal també ha tingut en compte la naturalesa i la gravetat de la pena, assegurant que l’amenaça de presó si no pagava la multa podria haver tingut un “efecte inhibitori” en la seva llibertat d'expressió, ja que condemnes com aquestes poden descoratjar “les critiques cap a les accions dels funcionaris públics”. 

Els magistrats europeus han determinat que els tribunals espanyols no van sospesar de manera equilibrada els drets i interessos en joc. Així, conclouen que la interferència en els drets de Toranzo per part dels tribunals espanyols no va ser “necessària en una societat democràtica”. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació