Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PDECat

Sectors del PDECat eleven el to contra la fusió amb la Crida de Puigdemont

Bonvehí fa equilibris i busca una proposta d'encaix a Lledoners mentre reivindica la vigència de l'espai ideològic del partit, on el debat aterra a les seus territorials

per Oriol March, 19 de novembre de 2018 a les 21:50 |
Els membres de l'executiva del PDECat, reunits fa un mes | PDECat
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Res es pot construir des del menyspreu". La sentència és de Montserrat Candini, alcaldessa de Calella i membre de la direcció del PDECat. Es referia, en el transcurs d'una entrevista a La Xarxa, a la relació que s'ha d'establir entre el partit hereu de Convergència i la Crida Nacional per la República que comanden Carles Puigdemont, Quim Torra i -especialment- Jordi Sànchez. La frase de Candini exemplifica com sectors de la formació nacionalista han començat a elevar el to en públic -en privat fa setmanes que el debat bull- en contra de la "fusió" o "absorció" del PDECat dins la Crida.

L'alcaldessa de Calella, en la línia del que reprodueixen a porta tancada alts dirigents del partit -dins l'executiva, al Parlament i també al Congrés dels Diputats i al Senat-, ha aprofitat per demanar "respecte" cap a les sigles nacionalistes, i ha carregat contra la manera com Marta Pascal, excoordinadora general, va ser "injustament sacrificada" en el congrés del mes de juliol. Pascal, precisament, va mostrar-se crítica amb el projecte de la Crida en un article a l'Ara aquest dissabte, coincidint amb el quaranta-quatrè aniversari del naixement de Convergència. L'excoordinadora general, en la línia del que expressava avui David Bonvehí en públic, no vol que l'espai ideològic que representa la formació nacionalista perdi la representació dins del nou projecte, que per ara opta per no definir-se ideològicament.

 
A mesura que s'acosta el 19 de gener, dia en el qual el nou moviment-partit de Puigdemont celebrarà el congrés fundacional, el debat va fent-se cru dins del PDECat. Hi ha, en essència, dues ànimes: una -identificada sobretot a l'entorn de Pascal i de dirigents al Congrés com Carles Campuzano i Jordi Xuclà, a banda de diversos alcaldes- que descarta qualsevol absorció i aspira a la confluència, i una altra que dona per amortitzat el partit i aposta per integrar-se sense fissures ni contrapartides orgàniques a la Crida. David Bonvehí, president de la formació, ha de navegar entre les dues tendències i perfila una proposta d'encaix que pugui avalar el gruix de la militància.

Aquesta proposta, que es votarà previsiblement al gener, s'està perfilant entre la presó de Lledoners i l'exili de Waterloo. Bonvehí, com cada dilluns, s'ha reunit amb Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada, i la sensació general és que els consellers -malgrat no renegar, en cap cas, del PDECat- són entusiastes defensors del projecte de la Crida. També Míriam Nogueras, vicepresidenta del partit i molt propera a Puigdemont, que l'acompanya a Lledoners en tant que membre de la comissió delegada entre la formació i el nou moviment. Hi ha pendent una reunió a Waterloo amb el president a l'exili, a banda.

Bonvehí navega entre les dues ànimes del PDECat i insisteix que el partit no pot perdre la representació ideològica però intenta evitar l'escissió

Fa una setmana s'hi va desplaçar Bonvehí acompanyat d'alcaldes, i el missatge que li va traslladar Puigdemont és que no calia que el PDECat es "dissolgués". Els fundadors de la Crida insisteixen que el moviment desapareixerà tan bon punt la República sigui efectiva, però aquest procés es pot allargar -així es comença a desprendre de la nova estratègia independentista- uns anys. En el fons, però, també hi ha una qüestió de formes: els dirigents del partit més arrelats a l'esperit de CDC critiquen que es vulgui "menystenir" el llegat d'una tradició política amb dècades d'experiència al Govern.

Debat al territori

Bonvehí, que abans de presidir el PDECat era coordinador d'organització, està mantenint molt contactes amb dirigents i associats del territori per abordar la proposta d'encaix amb la Crida. Els menys partidaris de la fusió insisteixen que el missatge que els arriba des de baix és que "el partit no s'ha de tancar" i que no es poden seguir "acríticament les ordres" de Puigdemont, que ja va tenir una influència cabdal en el congrés del mes de juliol. En canvi, altres sectors consultats destaquen que el lideratge del president a l'exili és "inqüestionable" i que el PDECat no té "futur" sense la Crida.

Aguantarà el pols el partit? Aquesta és una de les preguntes que se li han plantejat en privat a Bonvehí, i la resposta -segons fonts consultades- és clara: "Sens dubte". Una de les fortaleses de la formació és el pes territorial -439 alcaldes i més de 3.000 regidors, juntament amb les quatre diputacions-, almenys fins a les eleccions municipals del 26 de maig. Un dels dirigents que també estan fent un tour pel país copsant el pensament dels associats és Ferran Bel, secretari d'organització. Un alt dirigent amb responsabilitats clau en l'anterior etapa del PDECat assegura que Bel, Bonvehí i Pascal es van conjurar al juliol per no "liquidar" la formació hereva de CDC.

El president del PDECat i altres dirigents, com Ferran Bel, copsen l'opinió dels dirigents locals i dels associats, i asseguren no tenir "dubtes" que la formació aguantarà el pols de la Crida

Malgrat això, ningú a la sala de màquines del partit nega les fortaleses que té la Crida, començant pels lideratges de Puigdemont, Sànchez i Torra. L'experiència electoralment satisfactòria de Junts per Catalunya (JxCat) i el lideratge que exerceix l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de Lledoners influeixen en l'escenari de negociació. Josep Lluís Cleries, senador del PDECat, elogiava també des de les pàgines de l'Ara la confecció de JxCat i responia de forma clara els posicionaments de Pascal. Sectors de la Crida confien tant en el naixement del moviment i el seu futur èxit que, en algunes converses, fins i tot no consideren "necessaris" els drets electorals del partit.

Eleccions europees

Mentre s'allarga el debat intern, la maquinària del PDECat ja s'ha posat en marxa per triar candidats a les eleccions europees. El consell nacional del 15 de desembre, l'últim de l'any, servirà per encetar oficialment el procés de primàries. La formació desitja una llista unitària de tot l'independentisme, en la línia del que va defensar Puigdemont la setmana passada: Oriol Junqueras de cap de cartell, el president a l'exili de número dos i, si la CUP ho avala, Anna Gabriel de número tres. ERC ja ho ha descartat, malgrat el desgel de les últimes setmanes entre el seu president i el líder de la Crida.


El PDECat també avala una candidatura formada per sobiranistes bascos, gallecs, valencians i mallorquins, com va proposar Torra la setmana passada en una conferència a Sant Sebastià. En cas que això fracassi, la idea de Bonvehí és anar amb els socis habituals, és a dir, amb el PNB. La Crida pressionarà per disposar d'un instrument unitari, com a la ciutat de Barcelona, però el context ho complica. També la integració entre el PDECat i el nou moviment en forma de partit de Puigdemont.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació