20
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:21h
Uns documents trobats al Museu d'Història de Sabadell han provat l'existència de grups de teatre a la parròquia de la Creu Alta als anys 20, i va ser a la postguerra quan es va constituir el Centre Parroquial i l'actual Teatre Sant Vicenç. Un segle de teatre i que té com a millor els 75 anys de representació ininterrompuda d'Els Pastorets de Folch i Torres. Ha esdevingut "un planter d'actors i directors", assegura el rector de la parròquia, Alfons Gea (Vélez Rubio, Almeria, 1958). Fa set anys que custodia l'església, arribat des de Terrassa, i obre les portes del temple a NacióDigital.
- Com se celebraran aquests 100 anys de teatre a la parròquia?
- Està tot concentrat al 30 de novembre, a més dels parlaments de les autoritats civils com eclesiàstiques, es farà una obra, amb diferents esquetxos sobre la història del Centre Parroquial Sant Vicenç. Sobretot es destacarà aquesta capacitat d’adaptació que ha tingut en cada època. A més, es farà el repartiment d’una auca. A banda, al gener, per Sant Vicenç, s’organitzarà la primera edició del Premis Vicentins, un reconeixement als valors socials, humans i cristians a la gent que es mou dins aquesta institució. Un mena gala dels Òscar però dels valors.
- El teatre acostuma a ser irreverent...
- Sí, és cert, però al Centre Parroquial hi ha una comissió que vetlla pels valors. La marca de la casa és que qualsevol persona que vingui no ha de veure o escoltar estridències o coses mal sonants. Al cap i a la fi que ofengui.
- S'han deixat de fer obres per incomplir aquests valors?
- Aquí tenim producció pròpia, d’unes set o vuit obres l’any. Però sí, hi ha hagut discussions per acceptar o descartar una obra, també s’ha hagut de rectificar algun diàleg o expressions. Volem garantir que tothom es trobi bé. Encara que ara tenim en cartell La gàbia de les boges, una obra en què apareixen dos homosexuals. És una comèdia tendre que enalteix aquests valors de l’Església. Més enllà de les formes, el que compta és el missatge que es transmet, mentre no ofengui. Aquí no som trencadors. Som humans i sensats.
- Per tant, hi ha hagut una evolució en la representació d'obres en aquest centenari.
- Les activitats al Teatre Sant Vicenç neixen quan la gent de la Creu Alta deixa la pagesia i passar als tallers o la indústria tèxtil. Això feia que els diumenges a la tarda no calgués treballar al camp i què feia el jovent? Doncs, el teatre servia per evitar la temptació d’anar a llocs perniciosos. I aquesta continua sent la tasca de l'Església, propiciar un ambient saludable, vinguin o no a missa o estiguin o no batejats. No es tracta que la gent cregui o no en Déu sinó que visquin d’una forma sana, altruista i abocada als altres.
Cal pensar que el Centre Parroquial sobreviu gràcies als voluntaris. L’Església té la missió de lluitar perquè la societat sigui més justa i humana i el Centre Parroquial és una gran eina, encara que la gent no vingui a missa.
- Per què, com es diu, les esglésies s'estan buidant de feligresos?
- Socialment, no ens enganyem, això de la missa no es porta. És una realitat, però tampoc em fa patir, tot i que treballo perquè no sigui així. L’Església està per fer el bé i estimar i el que realment em preocupa és que, per exemple, en una classe de Primària, en la qual hi ha dos nens que fan catequesi, la resta se'n burlin. Aquesta manca de maduresa democràtica és la que em preocupa. Gràcies al Centre Parroquial es pot oferir una visió de l’Església que no estigui tan lligada a la sagristia i sí més oberta a la societat.
- Els casos de pederàstia i abusos no contribueixen a tenir aquesta visió que exposa.
- Aquestes notícies juguen en contra i són un enverinament constant, però els abusos a la infància no estan concentrats només en l’Església sinó que la majoria en la família. Però evidentment, quan els casos són de l’Església se sobredimensiona i són minoritaris.
- Determinar si són molts o pocs és complicat, perquè com no hi ha hagut una voluntat de crear comissions, des de la Conferència Episcopal Espanyola, per abordar-ho.
- És un problema social. S’han carregat les tintes contra l’Església. També hi ha casos d’abusos entre professors, entrenadors de futbol, mestres i fins i tot metges. Ara, vull deixar clar que l’Església està en contra d’aquests comportaments i s’ha de castigar a qui ho faci. Però, l’Església té mala premsa.
- Considera que l’Església té mala premsa?
- Sí, avui dia no és un valor ser cristià.
- Tornem a Sabadell. Aquí a la parròquia hi ha voluntaris de Càritas, quanta gent atenen?
- Actualment s’atenen més de 100 famílies, algunes venen d’altres zones de Sabadell, que ens envien des de Serveis Socials. Pràcticament tot el menjar que donem ve de les donacions, a través del Gran Recapte, del Rebost Solidari i el Banc dels Aliments. Encara que també tenim de particulars. Tenim un local on poden emmagatzemar i repartir, el qual té un cost d’uns 700 euros mensuals.
- I això ho paga la parròquia?
- Efectivament! En aquest espai tenim neveres i congeladors, perquè congelem pa que ens dona una fleca de la ciutat; peix, d’una altra peixateria; ous i iogurts, entre d’altres productes. No és un supermercat, però ens permet fer unes donacions més personalitzades. A més, també lloguem una furgoneta per fer transport puntual.
- La parròquia de la Creu Alta compta amb un personatge mediàtic, el capellà Carlos Fuentes. Què tal es fa la feina amb un rector que surt a la televisió?
- Molt bé, una relació molt bona i cordial. A ell li agrada dir missa i la feina que fa a les escoles. Moltes vegades fem broma i li comento: "Pensa que estàs fent missa i no un programa de televisió". Però fora ironies, la gent ho porta amb normalitat, i ell també.
- Com se celebraran aquests 100 anys de teatre a la parròquia?
- Està tot concentrat al 30 de novembre, a més dels parlaments de les autoritats civils com eclesiàstiques, es farà una obra, amb diferents esquetxos sobre la història del Centre Parroquial Sant Vicenç. Sobretot es destacarà aquesta capacitat d’adaptació que ha tingut en cada època. A més, es farà el repartiment d’una auca. A banda, al gener, per Sant Vicenç, s’organitzarà la primera edició del Premis Vicentins, un reconeixement als valors socials, humans i cristians a la gent que es mou dins aquesta institució. Un mena gala dels Òscar però dels valors.
- El teatre acostuma a ser irreverent...
- Sí, és cert, però al Centre Parroquial hi ha una comissió que vetlla pels valors. La marca de la casa és que qualsevol persona que vingui no ha de veure o escoltar estridències o coses mal sonants. Al cap i a la fi que ofengui.
"Als inicis del teatre servia per evitar la temptació que els joves anessin a llocs perniciosos"
- S'han deixat de fer obres per incomplir aquests valors?
- Aquí tenim producció pròpia, d’unes set o vuit obres l’any. Però sí, hi ha hagut discussions per acceptar o descartar una obra, també s’ha hagut de rectificar algun diàleg o expressions. Volem garantir que tothom es trobi bé. Encara que ara tenim en cartell La gàbia de les boges, una obra en què apareixen dos homosexuals. És una comèdia tendre que enalteix aquests valors de l’Església. Més enllà de les formes, el que compta és el missatge que es transmet, mentre no ofengui. Aquí no som trencadors. Som humans i sensats.
Fa set anys que va arribat aquesta església del barri. Foto: Juanma Peláez
- Per tant, hi ha hagut una evolució en la representació d'obres en aquest centenari.
- Les activitats al Teatre Sant Vicenç neixen quan la gent de la Creu Alta deixa la pagesia i passar als tallers o la indústria tèxtil. Això feia que els diumenges a la tarda no calgués treballar al camp i què feia el jovent? Doncs, el teatre servia per evitar la temptació d’anar a llocs perniciosos. I aquesta continua sent la tasca de l'Església, propiciar un ambient saludable, vinguin o no a missa o estiguin o no batejats. No es tracta que la gent cregui o no en Déu sinó que visquin d’una forma sana, altruista i abocada als altres.
Cal pensar que el Centre Parroquial sobreviu gràcies als voluntaris. L’Església té la missió de lluitar perquè la societat sigui més justa i humana i el Centre Parroquial és una gran eina, encara que la gent no vingui a missa.
- Per què, com es diu, les esglésies s'estan buidant de feligresos?
- Socialment, no ens enganyem, això de la missa no es porta. És una realitat, però tampoc em fa patir, tot i que treballo perquè no sigui així. L’Església està per fer el bé i estimar i el que realment em preocupa és que, per exemple, en una classe de Primària, en la qual hi ha dos nens que fan catequesi, la resta se'n burlin. Aquesta manca de maduresa democràtica és la que em preocupa. Gràcies al Centre Parroquial es pot oferir una visió de l’Església que no estigui tan lligada a la sagristia i sí més oberta a la societat.
- Els casos de pederàstia i abusos no contribueixen a tenir aquesta visió que exposa.
- Aquestes notícies juguen en contra i són un enverinament constant, però els abusos a la infància no estan concentrats només en l’Església sinó que la majoria en la família. Però evidentment, quan els casos són de l’Església se sobredimensiona i són minoritaris.
- Determinar si són molts o pocs és complicat, perquè com no hi ha hagut una voluntat de crear comissions, des de la Conferència Episcopal Espanyola, per abordar-ho.
- És un problema social. S’han carregat les tintes contra l’Església. També hi ha casos d’abusos entre professors, entrenadors de futbol, mestres i fins i tot metges. Ara, vull deixar clar que l’Església està en contra d’aquests comportaments i s’ha de castigar a qui ho faci. Però, l’Església té mala premsa.
- Considera que l’Església té mala premsa?
- Sí, avui dia no és un valor ser cristià.
Alfons Gea a la parròquia de la Creu Alta Foto: Juanma Peláez
- Tornem a Sabadell. Aquí a la parròquia hi ha voluntaris de Càritas, quanta gent atenen?
- Actualment s’atenen més de 100 famílies, algunes venen d’altres zones de Sabadell, que ens envien des de Serveis Socials. Pràcticament tot el menjar que donem ve de les donacions, a través del Gran Recapte, del Rebost Solidari i el Banc dels Aliments. Encara que també tenim de particulars. Tenim un local on poden emmagatzemar i repartir, el qual té un cost d’uns 700 euros mensuals.
"Amb el Carlos Fuentes fem broma: pensa que estàs fent missa i no un programa de televisió"
- I això ho paga la parròquia?
- Efectivament! En aquest espai tenim neveres i congeladors, perquè congelem pa que ens dona una fleca de la ciutat; peix, d’una altra peixateria; ous i iogurts, entre d’altres productes. No és un supermercat, però ens permet fer unes donacions més personalitzades. A més, també lloguem una furgoneta per fer transport puntual.
- La parròquia de la Creu Alta compta amb un personatge mediàtic, el capellà Carlos Fuentes. Què tal es fa la feina amb un rector que surt a la televisió?
- Molt bé, una relació molt bona i cordial. A ell li agrada dir missa i la feina que fa a les escoles. Moltes vegades fem broma i li comento: "Pensa que estàs fent missa i no un programa de televisió". Però fora ironies, la gent ho porta amb normalitat, i ell també.