Pedra de toc

El PP i Cs parlen més de Catalunya que dels problemes que no s'han resolt durant 40 anys a Andalusia. Avui també són notícia els menors no acompanyats, el debat de la seguretat a Barcelona, Adolescents Icat, Ada Colau i Pilar Rahola, Carmen Amaya i Sebastià Sorribas

19 de novembre del 2018
Actualitzat a les 6:40h
Aquest cap de setmana hem estat molt pendents de les pluges i els seus estralls davant de les quals cal extremar la prudència. I a la política mana Andalusia, que està ja de campanya electoral. Les eleccions del dia 2 les guanyarà, de nou, el PSOE. Però el dubte és si la suma dels partits de dretes (inclòs Vox, que podria entrar per primer cop en un parlament) pot provocar un canvi al palau de San Telmo. Els partits ja estan de caravana. La campanya que servirà per mesurar la fortalesa del PSOE (Sánchez no vol perdre la seva plaça forta però tampoc li farà perdre la son que Susana Díaz faci un resultat discret) i també com evoluciona la dura pugna a la dreta entre el PP, ara a l'oposició, i Ciutadans.

Albert Rivera va ser soci del PSOE a Andalusia però la incomoditat es va fer evident i van trencar. Els dos partits de la dreta demanen el vot amb la mirada posada també a Catalunya i, com si la comunitat no tingués grans problemes que no ha estat capaç de resoldre en quatre dècades, especulen amb l'aplicació del 155 i es dediquen a poc més que l'exaltació patriòtica. Sánchez no vol convocar eleccions encara que es quedi sense pressupostos a Espanya i no sembla que res del que hagi de passar a Andalusia pugui alterar els seus plans perquè Podem tampoc està per tirar coets. Sobre les eleccions andaluses i la derivada catalana us deixo dos peces d'anàlisi, la de Sara González i la de Roger Pi de Cabanyes.  


Menors no acompanyats, de la denúncia a la resposta. Aquest matí els consellers d'Ensenyament, Josep Bargalló, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, presentaran plegats a Tarragona un pla pilot per atendre els joves migrants no acompanyats. És un assumpte que requereix d'iniciativa política i, sobre tot, mitjans per afrontar l'arribada de milers de menors no acompanyats al nostre país. Aquest any en van 3.000 ja. El doble de l'any passat en un sistema pensat per atendre'n només 2.400. La solució a les seves necessitats vitals i d'integració no és tornar-los o tenir-los dormint a les comissaries o vagant pels carrers.

La direcció general d'Atenció a la Infància i Adolescència i els treballadors dels centres s'hi han deixat la pell i han parat el cop com han pogut però en molts moments s'han vist desbordats. El Govern no ha trobat les complicitats que caldria esperar a Madrid però toca donar respostes i no excuses. Sobre això us aconsello recuperar el 30 minuts de TV3 d'ahir a la nit.

La presència d'aquests joves és un dels arguments que lamentablement s'usa per denunciar la inseguretat a ciutats com Barcelona. Sobre això i el seu ús electoralista us deixo el reportatge, amb veus de diversos experts, d'Andreu Merino i també l'entrevista a Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat de Barcelona. També la peça de dades sobre la percepció ciutadana de Roger Tugas, que n'ofereix de molt curioses i contradictòries.

Com són i què volen? No em volia acomiadar sense aconsellar-vos dos nous productes dirigits al públic adolescent i també als que ja són una miqueta més grans. Es tracta d'Adolescents Icat, el programa de ràdio que va començar ahir al vespre i que fan des del nostre portal associat. El podeu recuperar aquí. En l'estrena van comptar amb els actors Marcos Franz i Pol Hermoso, tots dos de Merlí i que van donar molt joc en l'espai que presenta Roger Carandell i que podeu seguir per diverses plataformes. I ben a prop d'aquesta generació hi ha la dels "millenials". Sobre les seves penes, contradiccions i gustos (i sense caure en l'autocomplaença) escriurà al diari Gina Driéguez a la secció que vam estrenar ahir, Sexe, postureig i reggaeton. Us aconsello recuperar aquí la seva declaració d'intencions i el glossari que va causar furor i debat a les xarxes. Bona setmana!


Vist i llegit

Eric Cantona és un autèntic mite del futbol dels 90. El jugador francès va triomfar a Anglaterra. Era tan intuïtiu com temperamental i especial fora del camp. A The Players Tribune explica els seus orígens familiars i també el que pensa sobre el negoci del futbol. No us deixarà indiferent i explica perquè en deixar el futbol va venir a Barcelona, la ciutat de la que els seus avis materns van haver de fugir com a perdedors de la Guerra Civil i refugiats. Els avis paterns eren sards. Podeu llegir aquí el seu article.


 El passadís

Els comuns es mouen millor a la contra i formalment extramurs del sistema. Així va guanyar Ada Colau les eleccions de 2015 i, combinant guerrilla i institucionalitat, també ho provarà de nou al maig. Una de les bèsties negres de molts militants d'esquerres (independentistes o no) del nostre país és la periodista Pilar Rahola, que té presència gairebé diària a TV3 i als mitjans del Grupo Godó. A la seu de Barcelona en Comú reparteixen uns adhesius amb un lema ben contundent, Ada Colau mola i no la Rahola. Lletres blanques sobre fons negre i unes banyes. Sense cap logotip. Si Rahola hagués acceptat l'oferta de JxCat per ser cap de llista a la ciutat la campanya, hauria donat molt de si. No ha passat però... és la guerra!   


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1963, fa 55 anys, va morir a Begur, al Baix Empordà, la ballarina i cantant catalana de flamenc Carmen Amaya, que havia nascut al barri barceloní del Somorrostro en una família gitana el 1918. Va començar a actuar de ben petita pels locals de la ciutat amb el seu pare i, ja adulta, va protagonitzar diverses pel·lícules i va actuar amb membres del seu clan familiar. TV3 va emetre el 2013 una pel·lícula inspirada en la seva figura, que podeu recuperar aquí. Miguel Poveda o Mayte Martín són altres grans noms catalans d'aquest estil musical d'origen andalús popularitzat per l'ètnia gitana. La cantant Rosalía, de Sant Esteve de Sesrovires, és el darrer fenomen.  


 L'aniversari

Avui fa 90 anys que va néixer a Barcelona el popular escriptor català Sebastià Sorribas, que va morir a la mateixa ciutat l'any 2007. Va excel·lir en la literatura infantil i juvenil. L'obra que el va fer més popular és el Zoo d'en Pitus, que van llegir desenes de milers d'infants del nostre país i que fomenta valors com la solidaritat, l'amistat o l'esforç. La novel·la es va adaptar al cine i aquí Àlex Gorina en parlava amb la seva directora, Mireia Ros.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi