18
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
16:28h
L'Ajuntament de Barcelona es proposa retirar la medalla que va atorgar al dictador Francisco Franco l'any 1964, i ja n'ha iniciat els tràmits. Així ho ha anunciat aquest diumenge el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha afegit que, juntament amb la medalla a Franco, s'iniciaran els expedients de retirada d'altres set medalles atorgades per l'ajuntament durant el franquisme i relacionades amb la dictadura.
Pisarello, en una atenció als mitjans, ha explicat que aquesta mesura s'emmarca dins de la política de recuperació de la memòria històrica de BComú, i de la lluita "contra la impunitat franquista".
"És una vergonya inadmissible en qualsevol ciutat democràtica que es reconegui com a 'temps de pau' uns temps que van ser de repressió i de manca de llibertat", ha afirmat Pisarello, que ha afegit que el consistori vol "trencar amb la impunitat judicial i simbòlica del franquisme".
El suport del ple, assegurat
Sobre els terminis per a la retirada de les medalles, Pisarello ha informat que està previst que l'expedient de revocació de les medalles es voti al Ple del 25 de gener de 2019, data que coincideix amb l'aniversari dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de a 1939. Amb l'actual equilibri de forces al consistori, seria una sorpresa majúscula que la proposta no prosperés.
A més de la medalla a Francisco Franco, l'Ajuntament proposa retirar les medalles atorgades a diversos generals, com el ministre secretari general del Moviment i general de la Divisió Blava, Agustín Muñoz Grandes, així com a la Sección Femenina de Falange Espanyola o al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat.
Evitar delegació de la FFF
L'Ajuntament de Barcelona ha advertit que estudiarà "totes les vies legals" per evitar que la Fundació Francisco Franco obri una delegació a la ciutat. "Farem tot el que estigui al nostre abast perquè això no pugui passar", ha dit Gerardo Pisarello.
Ha remarcat que el govern municipal farà "la vida impossible" a l'organització en cas que vulgui tenir presència a la ciutat perquè ha reiterat que Barcelona és una "ciutat democràtica de clares conviccions antifeixistes".
Pisarello, en una atenció als mitjans, ha explicat que aquesta mesura s'emmarca dins de la política de recuperació de la memòria històrica de BComú, i de la lluita "contra la impunitat franquista".
"És una vergonya inadmissible en qualsevol ciutat democràtica que es reconegui com a 'temps de pau' uns temps que van ser de repressió i de manca de llibertat", ha afirmat Pisarello, que ha afegit que el consistori vol "trencar amb la impunitat judicial i simbòlica del franquisme".
El suport del ple, assegurat
Sobre els terminis per a la retirada de les medalles, Pisarello ha informat que està previst que l'expedient de revocació de les medalles es voti al Ple del 25 de gener de 2019, data que coincideix amb l'aniversari dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de a 1939. Amb l'actual equilibri de forces al consistori, seria una sorpresa majúscula que la proposta no prosperés.
A més de la medalla a Francisco Franco, l'Ajuntament proposa retirar les medalles atorgades a diversos generals, com el ministre secretari general del Moviment i general de la Divisió Blava, Agustín Muñoz Grandes, així com a la Sección Femenina de Falange Espanyola o al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat.
Evitar delegació de la FFF
L'Ajuntament de Barcelona ha advertit que estudiarà "totes les vies legals" per evitar que la Fundació Francisco Franco obri una delegació a la ciutat. "Farem tot el que estigui al nostre abast perquè això no pugui passar", ha dit Gerardo Pisarello.
Ha remarcat que el govern municipal farà "la vida impossible" a l'organització en cas que vulgui tenir presència a la ciutat perquè ha reiterat que Barcelona és una "ciutat democràtica de clares conviccions antifeixistes".
Les medalles franquistes que es retiraran
A banda de retirar la Medalla al dictador Francisco Franco, l’Ajuntament de Barcelona proposa retirar, amb el vist i plau del Plenari les següents Medalles d’Or:
- General José Solchaga Zala.Va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939. Atorgada el 1949.
- General Agustín Muñoz Grandes. Ministre Secretari general del Movimiento, General en cap de la División Azul, Ministre de l’Exèrcit. Atorgada el 1969.
- Antonio Ibañez Freire. Va acabar sent Ministre de l’interior 1979-1980 Tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany atorgada durant la segona guerra mundial. Atorgada el 1966.
- Sección Femenina de Falange Española. Institució creada l'any 1934 per a les dones pertanyents a la Falange Espanyola Atorgada el 1966.
-Així mateix, es preveu iniciar els tràmits de retirada de la Medalla de la Ciutat al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat.
-També es proposa retirar la Gran Cruz de la Beneficiencia al General Severiano Martínez Anido, governador militar de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera i considerat com a impulsor del pistolerisme contra sindicalistes
A banda de retirar la Medalla al dictador Francisco Franco, l’Ajuntament de Barcelona proposa retirar, amb el vist i plau del Plenari les següents Medalles d’Or:
- General José Solchaga Zala.Va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939. Atorgada el 1949.
- General Agustín Muñoz Grandes. Ministre Secretari general del Movimiento, General en cap de la División Azul, Ministre de l’Exèrcit. Atorgada el 1969.
- Antonio Ibañez Freire. Va acabar sent Ministre de l’interior 1979-1980 Tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany atorgada durant la segona guerra mundial. Atorgada el 1966.
- Sección Femenina de Falange Española. Institució creada l'any 1934 per a les dones pertanyents a la Falange Espanyola Atorgada el 1966.
-Així mateix, es preveu iniciar els tràmits de retirada de la Medalla de la Ciutat al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat.
-També es proposa retirar la Gran Cruz de la Beneficiencia al General Severiano Martínez Anido, governador militar de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera i considerat com a impulsor del pistolerisme contra sindicalistes