Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

Diàleg sense més, però diàleg

La cimera de partits acorda seguir mantenint reunions regulars però constata les diferències entratègiques al Parlament i la dificultat de trobar espais de consens entre sobiranistes i PSC

per Aida Morales / Sara González / Oriol March , Palau de la Generalitat, 16 de novembre de 2018 a les 22:00 |
Reunió de l'espai de diàleg al Palau de la Generalitat | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acord per seguir explorant l'acord. Aquest és el resultat, simple i a la vegada necessari, d'una cimera de la qual es donava per fet que difícilment aniria més enllà que les formacions clau per desllorigar el conflicte polític s'hagin assegut cara a cara per dialogar i constatar les seves discrepàncies després de l'any més convuls de la política catalana. L'exercici del dret a l'autodeterminació segueix sent el moll de l'os del conflicte i, paradoxalment, la discrepància insalvable entre el bloc sobiranista i els socialistes. El Govern aspira ara a dotar de certa continuïtat les trobades, acordar els punts clau de nous ordres del dia i a arribar una entesa global que superi els "mínims" actuals.

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha indicat que la voluntat és convertir aquest espai -del qual se n'han autoexclòs Ciutadans, el PP i la CUP- en un front "antirepressiu sòlid" que denunciï la "regressió de drets". Aquest seria el primer pas, un cop el PSC ja expressa dubtes sobre la instrucció del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés -així ho constatava Miquel Iceta en una entrevista a NacióDigital- i ja hi ha dirigents del PSOE que dubten de la legitimitat de la presó provisional contra els nou encausats per rebel·lió. Aquest és un assumpte que ho determina tot i que ha enterbolit la trobada, especialment quan el portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Albert Batet, ha insinuat que caldria celebrar una cita a Lledoners per comptar amb la veu de Jordi Sànchez, que és el president del grup parlamentari i porta un any exacte empresonat.


El Govern reclama que el diàleg sigui "efectiu" i "sense condicions", mentre que JxCat carrega contra el PSC per no comprometre's a fer costat de nou al 155

La presó i l'exili, per tant, formen part de l'equació del diàleg, per ara lluny de resoldre's. Artadi, com Batet -però amb un to més conciliador que el del portaveu de JxCat, molt crític amb el PSC per l'aplicació del 155-, ha demanat que qualsevol intent de parlar sigui "efectiu" i en "igualtat de condicions", dues circumstàncies que ara no es compleixen. Per dues raons: les possibilitats d'entesa amb Pedro Sánchez són escasses -no hi ha hagut cap gest concret més enllà d'una "diferència amb el to", com recalquen a Palau- i que l'exili i la presó impedeixen una taula amb tots els actors.



El president de la Generalitat, Quim Torra, en la intervenció inicial de la reunió, ha volgut deixar clar que s'ha de poder "parlar de tot", i que aspirava a mantenir la voluntat d'entesa amb els grups presents, així com també amb els absents. Torra es va posar en contacte amb els dirigents del PP, de Ciutadans i de la CUP per fer-los avinent -de nou- la invitació a Palau, però la negativa ha estat ferma fins al final. Torra tampoc se n'ha sortit a l'hora d'intentar un front comú per demanar una cimera "de govern a govern" aprofitant la reunió del consell de ministres a Barcelona del 21 de desembre. ERC aspira, com ha dit Sergi Sabrià, a passar dels consensos "de país" als "polítics".


El mur del PSC

El mur dels socialistes -al poder a la Moncloa des del juny- contra el referèndum d'autodeterminació és infranquejable. Era conegut abans de la cimera del diàleg convocada per Torra i ha quedat per enèsima vegada retratat després de dues hores de reunió a Palay. Els socialistes tenen la clau per a qualsevol via acordada, i Miquel Iceta ha deixat ben clar que en cap cas aquesta es produirà en base a l'exercici de l'autodeterminació. Abans apostaran perquè no es modifiqui res que no pas accedir a negociar un referèndum, una possibilitat abonada fa només sis anys. Artadi, de fet, s'ha queixat que ara que hi ha més independentistes ja no siguin capaços de defensar-lo.


Encara que el PSC hagi constatat com tres de les quatre formacions que s'han assegut a dialogar defensen aquesta opció sobre el futur del país, Iceta ha assegurat que cap proposta, tampoc la seva de reformar l'Estatut, aplega dues terceres parts de suport. Amb tot, ha dit sense cap titubeig que és més "probable" que el procés derivi en una reforma de l'Estatut i de la Constitució que no pas en un referèndum d'autodeterminació. Si fa aquesta afirmació amb aquesta contundència és perquè, mentre l'independentisme es mantingui per sota del llindar del 50% i a Espanya no canviï l'actual correlació de forces és el PSOE qui té la paella pel mànec. "No hem d'aixecar expectatives excessives ni proposar solucions màgiques", insisteix Iceta.

Conscients que la granítica posició dels socialistes curtcircuita el referèndum acordat, els comuns intenten fer de frontissa per, almenys, fer pivotar les trobades en teixir un acord intern a Catalunya al voltant del procediment, la pregunta i les condicions en què s'hauria de produir aquesta votació. Una llei de claredat que sigui aprovada primer pel Parlament i que després sigui sotmesa a votació del Congrés. Els socialistes estan, però, a anys llum d'entrar ni tan sols a parlar-ne. I també JxCat ha tancat la porta a comprar la pauta que proposen els comuns. 

Iceta pronostica que és més fàcil que el procés derivi en una reforma de l'Estatut que no pas en la consecució de la independència

Davant posicionaments de partida enquistats, l'única decisió que genera consens és la voluntat de seguir-se reunint i conjurar-se per instar als absents -Ciutadans, PP i CUP- a no deixar vacant la cadira en la pròxima trobada. Però la continuïtat de les trobades aboquen l'espectre polític català a un estira-i-arronsa entre un sobiranisme que no renunciarà a l'autodeterminació i que compta amb la força argumental de què cap altra proposta aplega més suport que la seva i uns socialistes que, sabent que una reforma estatutària no desactivarà l'independentisme, es mou amb la comoditat de tenir l'última paraula des de la Moncloa. Almenys fins a les properes eleccions espanyoles.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació