18
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
19
de novembre
a les
18:18h
Jo sóc millenial? Tu ets millenial? Ella és millenial? Què és ser millenial? No acaba d'haver-hi un consens sobre quina és la franja d'edat que inclou la "generació millennial", tot i que sembla que és la generació de persones que vam néixer entre 1981 i 1995, les filles de les baby boomers que vam entrar a l'etapa adulta amb el canvi de mil·lenni. Tot i que cal dir que les que ens sentim més identificades amb l’etiqueta som aquelles persones dels 20 a 30 anys.
Som una generació amb molt mala fama. Totes tenim al cap el meme dels Simpson on Abraham Simpson, l'avi, cridava indignat contra un núvol "old man yells at cloud" (home gran crida als núvols); aquest núvol podria representar la meva generació.
Ens veiem menyspreades, dilapidades i fins i tot insultades per una sèrie de senyors respectables que ens miren entre la superioritat moral i intel·lectual i el pànic de no entendre res del que estem parlant. Tenen certa part de raó, quan en el nostre dia a dia utilitzem paraules com MIRL, Shippjear, Stalkejar, bae, crush, hater, postureo, swag, spoiler, Yolo, o random. I la nostra comunicació es basa més amb memes i emojis que amb paraules. Tampoc ens truquem i ens comuniquem via àudios de WhatsApp, algunes d’una durada digna d’anomenar-se podcast.
Diuen de les millennials que som unes mandroses, unes egocèntriques i unes narcisistes, que estem tot el dia enganxades al mòbil i veiem la vida a través d'un filtre d'Instagram, que ens queixem sempre i que som immadures, que seguim vivint amb els pares perquè no estem preparades per la vida adulta. La revista Time ens va batejar l'any 2013 com The me me me generation (la generació del jo, jo, jo) repetint tots aquests clixés i estereotips.
Els articles d'opinió dels mitjans del nostre país parlen en un 90% de política i dels problemes que tenim la gent jove des de l'anàlisi social i no vivencial. Quan es parla del preu de l'habitatge i la bombolla del lloguer, no es parla de què significa compartir pis a Barcelona, no s'escriu sobre la convivència amb gent que no coneixes o sobre el repartiment de les tasques en un pis d'estudiants. I quan es fa, se sol abordar amb mirada antropològica, disfressant amb pomposos neologismes anglesos quotidianes situacions precàries.
Com és la generació millennial?
Quan es parla d'economia col·laborativa, nosaltres no entenem Uber o Airbnb, sinó el sharing com a concepte, les millennials som titllades d'individualistes quan ho compartim absolutament tot: el cotxe, el pis, la cuina, els espais de feina, Netflix o el compte premium de Spotify. Bàsicament i per pura necessitat ens hem carregat un dels pilars bàsics de la societat babyboomer: la propietat.
Diuen que som menys entregades amb les feines, però potser la relació que hi tenim és diferent. El mercat laboral és tan precari que no podem empoderar-nos com a individus o per formar una família que ja no entra ni en els nostres plans. No estalviarem per aconseguir una hipoteca que mai ens donaran i preferim gastar-nos els diners en viatges o en lleure.
Estem més alliberades sexualment, parlem obertament de menstruació i de la sexualitat, entre amigues i per xarxes. Nosaltres tenim menys perjudicis a l'hora de parlar del nostre cos, no només estem més informades, sinó que ens preocupem més per tenir una vida sana a nivell sexo-afectiu.
Volem desafiar el model de relacions que ens han imposat la societat i que hem vist reproduir-se en les generacions de les nostres mares i àvies, i que les relacions poden ser de mil maneres diferents. Obrim i tanquem el Tinder com una aplicació més que no ens avergonyeix tenir i que no deixa de ser una opció més per a conèixer gent.
Una bona part de les companyes d’aquesta generació som les que ens hem carregat els guilty pleasure perquè no tenim prejudicis de dir públicament quins són els nostres hàbits de consum cultural i televisiu, perquè evidentment llegim i consumim cultura. No tenim prejudicis culturals, i això ens permet admetre que tant podem veure Operación Triunfo o Gran Hermano com passar-nos una tarda a la Filmoteca de Catalunya gaudint dels grans clàssics. Ens agrada el reggaeton i no necessitem que crítiques o prescriptores ens diguin què llegir, veure o consumir.
Internet ens ha donat accés a tota la informació que necessitàvem i gràcies a la llibertat total tenim uns gustos heterogenis que resulten incomprensibles per altres generacions molt més puristes i esnobs. La gent de la meva generació ens hem carregat la barrera entre l'alta cultura i la cultura pop.
Una generació amb contradiccions
Òbviament, aquesta secció no serà una defensa aferrissada a tot allò millennial, ja que com tots, tenim les nostres pròpies contradiccions. Som la generació més preparada en l'àmbit acadèmic però ens costa enfrontar-nos a un món adult que ens és molt hostil. No sabem gestionar com ens sentim i les coses que ens passen, ens queixem molt i per moltes coses i fins i tot ens costa admetre que no tenim sempre raó.
Estem més informades i som més crítiques, però això no vol dir que siguem més militants. Molts cops ens pensem que fent un simple tuit estem canviant el món, però l’activisme a xarxes de poc serveix si no ho acompanyem de l’activisme real a peu de carrer.
La intenció d'aquesta secció no és convertir-me en portaveu de res, però sí explicar la meva realitat i la de la gent que m'envolta, la d'una dona jove, de 25 anys, de la generació millennial que viu a Barcelona, una ciutat que serà diferent de la que s'explicarà des d'altres seccions. Puc parlar i parlaré de feminisme, d'un futur sense feina, del postureig, de la deconstrucció del gènere i de les noves masculinitats, sobre la manera que tenim de veure i de viure. Us convido a que us deixeu emportar, que trenquem tabús i que si ens hem d'escandalitzar, ho fem juntes.
I, per fer-ho més fàcil, us presento un breu glossari millennial que ja anirem alimentant, setmana rere setmana.
Som una generació amb molt mala fama. Totes tenim al cap el meme dels Simpson on Abraham Simpson, l'avi, cridava indignat contra un núvol "old man yells at cloud" (home gran crida als núvols); aquest núvol podria representar la meva generació.
Meme dels Simpson
Ens veiem menyspreades, dilapidades i fins i tot insultades per una sèrie de senyors respectables que ens miren entre la superioritat moral i intel·lectual i el pànic de no entendre res del que estem parlant. Tenen certa part de raó, quan en el nostre dia a dia utilitzem paraules com MIRL, Shippjear, Stalkejar, bae, crush, hater, postureo, swag, spoiler, Yolo, o random. I la nostra comunicació es basa més amb memes i emojis que amb paraules. Tampoc ens truquem i ens comuniquem via àudios de WhatsApp, algunes d’una durada digna d’anomenar-se podcast.
Diuen de les millennials que som unes mandroses, unes egocèntriques i unes narcisistes, que estem tot el dia enganxades al mòbil i veiem la vida a través d'un filtre d'Instagram, que ens queixem sempre i que som immadures, que seguim vivint amb els pares perquè no estem preparades per la vida adulta. La revista Time ens va batejar l'any 2013 com The me me me generation (la generació del jo, jo, jo) repetint tots aquests clixés i estereotips.
Quan es parla del preu de l'habitatge i la bombolla del lloguer, no es parla de què significa compartir pis a Barcelona, no s'escriu sobre la convivència amb gent que no coneixes
Els articles d'opinió dels mitjans del nostre país parlen en un 90% de política i dels problemes que tenim la gent jove des de l'anàlisi social i no vivencial. Quan es parla del preu de l'habitatge i la bombolla del lloguer, no es parla de què significa compartir pis a Barcelona, no s'escriu sobre la convivència amb gent que no coneixes o sobre el repartiment de les tasques en un pis d'estudiants. I quan es fa, se sol abordar amb mirada antropològica, disfressant amb pomposos neologismes anglesos quotidianes situacions precàries.
Com és la generació millennial?
Quan es parla d'economia col·laborativa, nosaltres no entenem Uber o Airbnb, sinó el sharing com a concepte, les millennials som titllades d'individualistes quan ho compartim absolutament tot: el cotxe, el pis, la cuina, els espais de feina, Netflix o el compte premium de Spotify. Bàsicament i per pura necessitat ens hem carregat un dels pilars bàsics de la societat babyboomer: la propietat.
Diuen que som menys entregades amb les feines, però potser la relació que hi tenim és diferent. El mercat laboral és tan precari que no podem empoderar-nos com a individus o per formar una família que ja no entra ni en els nostres plans. No estalviarem per aconseguir una hipoteca que mai ens donaran i preferim gastar-nos els diners en viatges o en lleure.
Nosaltres tenim menys prejudicis a l'hora de parlar del nostre cos, no només estem més informades, sinó que ens preocupem més per tenir una vida sana a nivell sexo-afectiu
Estem més alliberades sexualment, parlem obertament de menstruació i de la sexualitat, entre amigues i per xarxes. Nosaltres tenim menys perjudicis a l'hora de parlar del nostre cos, no només estem més informades, sinó que ens preocupem més per tenir una vida sana a nivell sexo-afectiu.
Volem desafiar el model de relacions que ens han imposat la societat i que hem vist reproduir-se en les generacions de les nostres mares i àvies, i que les relacions poden ser de mil maneres diferents. Obrim i tanquem el Tinder com una aplicació més que no ens avergonyeix tenir i que no deixa de ser una opció més per a conèixer gent.
Una bona part de les companyes d’aquesta generació som les que ens hem carregat els guilty pleasure perquè no tenim prejudicis de dir públicament quins són els nostres hàbits de consum cultural i televisiu, perquè evidentment llegim i consumim cultura. No tenim prejudicis culturals, i això ens permet admetre que tant podem veure Operación Triunfo o Gran Hermano com passar-nos una tarda a la Filmoteca de Catalunya gaudint dels grans clàssics. Ens agrada el reggaeton i no necessitem que crítiques o prescriptores ens diguin què llegir, veure o consumir.
Internet ens ha donat accés a tota la informació que necessitàvem i gràcies a la llibertat total tenim uns gustos heterogenis que resulten incomprensibles per altres generacions molt més puristes i esnobs. La gent de la meva generació ens hem carregat la barrera entre l'alta cultura i la cultura pop.
Una generació amb contradiccions
Òbviament, aquesta secció no serà una defensa aferrissada a tot allò millennial, ja que com tots, tenim les nostres pròpies contradiccions. Som la generació més preparada en l'àmbit acadèmic però ens costa enfrontar-nos a un món adult que ens és molt hostil. No sabem gestionar com ens sentim i les coses que ens passen, ens queixem molt i per moltes coses i fins i tot ens costa admetre que no tenim sempre raó.
Estem més informades i som més crítiques, però això no vol dir que siguem més militants. Molts cops ens pensem que fent un simple tuit estem canviant el món, però l’activisme a xarxes de poc serveix si no ho acompanyem de l’activisme real a peu de carrer.
Puc parlar i parlaré de feminisme, d'un futur sense feina, del postureig, de la deconstrucció del gènere i de les noves masculinitats, sobre la manera que tenim de veure i de viure
La intenció d'aquesta secció no és convertir-me en portaveu de res, però sí explicar la meva realitat i la de la gent que m'envolta, la d'una dona jove, de 25 anys, de la generació millennial que viu a Barcelona, una ciutat que serà diferent de la que s'explicarà des d'altres seccions. Puc parlar i parlaré de feminisme, d'un futur sense feina, del postureig, de la deconstrucció del gènere i de les noves masculinitats, sobre la manera que tenim de veure i de viure. Us convido a que us deixeu emportar, que trenquem tabús i que si ens hem d'escandalitzar, ho fem juntes.
I, per fer-ho més fàcil, us presento un breu glossari millennial que ja anirem alimentant, setmana rere setmana.
Breu glossari millenial
Guilty pleasure: un plaer culpable. S’entén quan una pel·lícula, un programa de televisió, una cançó que una persona gaudeix, tot i quan ho fa generalment es sent culpable, sobretot perquè aquest producte no sol estar socialment ben acceptat. Va començar per referir-se al menjar, però ja és ampliat a qualsevol cosa que t’agrada fer. Per exemple, el meu guilty pleasure és la pel·lícula de Princesa por sorpresa.
Crush: s'anomena crush a aquella persona o persones per les que et sents atreta, pot ser famosa o no i pots tenir un número il·limitat de crushes.
BAE: acrònim de Before anyone else, abans que cap altre. És a dir, aquella persona que adores i que ho deixaries tot per ell o ella. Pots tenir molts crushes, però només un o una BAE.
Living: a les millennials se’ns queda curt dir que estem emocionades, per això diem que estem living, és a dir, que ens agrada molt fins al punt de que ens “dona la vida”.
Blessed: si living té un punt d’eufòria, blessed és un estat d’ànim provocat per quelcom que t’emociona i et sents beneïda. Com quan arribes a cada desprès d’estar de festa i et treus els talons i t’estires al sofà.
Stalkejar: verb que s’utilitza per parlar de l’acció d’espiar insistentment les xarxes socials d’una persona.
Hype: el hype és allò que et puja quan tens moltes ganes de que arribi quelcom (peli, un disc, etc) i tot el que veus et genera cada cop unes expectatives més grans, a aquestes expectatives és el que anomenem hype.
Shippejar: és quan promociones, sigui en la vida real o en la teva imaginació, una relació sentimental entre dues persones. És a dir, quan vols que dues persones estiguin juntes, dius que “les shippeges”.
Random: és una paraula bastant comodí. Es pot utilitzar com a quelcom que era aleatori o atzarós, però avui en dia és un adjectiu vàlid per qualsevol situació amb la que et sentis descol·locada (un aniversari, un sopar, una cita...).
YOLO: és el nostre carpe diem o tempus fugit. Acrònim de You only live once, només es viu una vegada.
MIRL: Me in real life, ho escrius quan et sents representada per un fet, una imatge o una notícia. Per exemple, surt per xarxes un vídeo o una imatge divertida d’una senyora parlant de la seva addicció a la xocolata, jo ho repiulo amb el comentari MIRL.
Guilty pleasure: un plaer culpable. S’entén quan una pel·lícula, un programa de televisió, una cançó que una persona gaudeix, tot i quan ho fa generalment es sent culpable, sobretot perquè aquest producte no sol estar socialment ben acceptat. Va començar per referir-se al menjar, però ja és ampliat a qualsevol cosa que t’agrada fer. Per exemple, el meu guilty pleasure és la pel·lícula de Princesa por sorpresa.
Crush: s'anomena crush a aquella persona o persones per les que et sents atreta, pot ser famosa o no i pots tenir un número il·limitat de crushes.
BAE: acrònim de Before anyone else, abans que cap altre. És a dir, aquella persona que adores i que ho deixaries tot per ell o ella. Pots tenir molts crushes, però només un o una BAE.
Living: a les millennials se’ns queda curt dir que estem emocionades, per això diem que estem living, és a dir, que ens agrada molt fins al punt de que ens “dona la vida”.
Blessed: si living té un punt d’eufòria, blessed és un estat d’ànim provocat per quelcom que t’emociona i et sents beneïda. Com quan arribes a cada desprès d’estar de festa i et treus els talons i t’estires al sofà.
Stalkejar: verb que s’utilitza per parlar de l’acció d’espiar insistentment les xarxes socials d’una persona.
Hype: el hype és allò que et puja quan tens moltes ganes de que arribi quelcom (peli, un disc, etc) i tot el que veus et genera cada cop unes expectatives més grans, a aquestes expectatives és el que anomenem hype.
Shippejar: és quan promociones, sigui en la vida real o en la teva imaginació, una relació sentimental entre dues persones. És a dir, quan vols que dues persones estiguin juntes, dius que “les shippeges”.
Random: és una paraula bastant comodí. Es pot utilitzar com a quelcom que era aleatori o atzarós, però avui en dia és un adjectiu vàlid per qualsevol situació amb la que et sentis descol·locada (un aniversari, un sopar, una cita...).
YOLO: és el nostre carpe diem o tempus fugit. Acrònim de You only live once, només es viu una vegada.
MIRL: Me in real life, ho escrius quan et sents representada per un fet, una imatge o una notícia. Per exemple, surt per xarxes un vídeo o una imatge divertida d’una senyora parlant de la seva addicció a la xocolata, jo ho repiulo amb el comentari MIRL.