Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Entrevista

Amadeu Recasens: «L'esquerra ha de tenir un model propi de seguretat»

El comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona critica que es faci servir el concepte d'inseguretat com a argument electoral de cara a les municipals i ho qualifica d'"irresponsabilitat"

per Andreu Merino, 16 de novembre de 2018 a les 16:15 |
Amadeu Recasens, Comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Amadeu Recasens (Barcelona, 1956) és criminòleg i doctor en Dret. Des del 2015 exerceix de comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona. El repunt de delictes registrats a la ciutat ha tornat a posar el focus sobre la percepció d'inseguretat dels veïns. Recasens insisteix en la necessitat de canviar un model policial que, segons assegura, ha quedat obsolet.

- Els delictes s'han incrementat un 19% a Barcelona entre el gener i l’agost en comparació al mateix període de l’any passat. Barcelona és una ciutat més insegura que fa un any?


- No. Barcelona té un problema amb una determinada tipologia de delicte, que són els furts, en un determinat lloc, que és Ciutat Vella. Durant l’últim any s’ha aplicat l’article 155, s’han incrementat de manera astronòmica les manifestacions i concentracions, la qual cosa vol dir que molts Mossos d’Esquadra s’han hagut de dedicar a l’ordre públic i molts agents de la Guàrdia Urbana s’han hagut de dedicar a desviar trànsit. A banda, l’atemptat del 17-A ha obligat establir punts de control terrorista molt més desenvolupats. En definitiva, s’han redistribuït efectius en altres tasques, la qual cosa ha permès una pujada d’un tipus de delicte que apareix quan té l’oportunitat.

 - I què es pot fer per solucionar-ho?

- Es requereix una intervenció policial integral per part de diversos cossos. Des de l’Ajuntament hem fet un pla de xoc i s’han fet acords amb els Mossos d’Esquadra per tenir presència coordinada al carrer i en investigació. Això ha permès tancar pisos dedicats al narcotràfic i disposar de més presència policial al carrer. Ara bé, la intervenció policial no és l’única via de solució.

"El 155, les manifestacions i el 17-A ha obligat a redistribuir efectius policials"

- De tota manera, el primer anunci fet per l’Ajuntament després de conèixer l’increment de delictes a la ciutat va ser l’increment d’agents dels Mossos d’Esquadra a Ciutat Vella.

- En moments de crisi com l’actual és important tenir més presència policial, però això no arregla el problema de fons. En relació als pisos on hi ha narcotràfic, per exemple, el problema original és que hi ha pisos buits. Fins ara hem demanat a les instàncies que tenen competències que s’intervingui droga al port, que Mossos i Guàrdia Urbana investiguin i que el departament de Justícia contribueixi a que els pisos no puguin reobrir immediatament. Cal buscar solucions, no alarmar-nos. Abordar els conflictes derivats de la drogodependència només amb mesures repressives i punitives, no resoldrà el problema.
 

Amadeu Recasens, Comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa


- Pel que fa a la venda ambulant, els manters s’han queixat sovint de les actuacions de la Guàrdia Urbana. Es preveu algun canvi en el model d’actuacions policials?

Qui hauria de canviar l’actuació són els venedors, perquè la venda ambulant no està permesa. Hem d’intervenir i intervindrem, però sabem que la resposta no és policial. El problema és la necessitat de supervivència i integració d’aquestes persones. Fins que no aconseguim això, haurem d’intervenir però sabent que no resoldrem el problema.
 
- Com valora la coordinació entre cossos policials a Barcelona?

- A nivell de carrer, ha estat bona, i ho seguirà sent. D’altra banda, amb l’aplicació del 155 hem tingut tres consellers d’Interior i tres caps dels Mossos en un any. Hem de ser comprensius amb una situació difícil al departament però és complicat coordinar la Junta Local de Seguretat i no tenir un interlocutor estable.

"Abordar els conflictes derivats de la drogodependència només amb mesures repressives i punitives, no resoldrà el problema"

- La inseguretat és la quarta preocupació més important dels barcelonins a nivell de ciutat i ocupa el primer lloc en sis districtes: Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Són més insegurs que la resta?

- Hem de distingir entre seguretat i percepció de seguretat. La percepció no sempre va lligada a una situació real d’inseguretat. Però si el veí ho sent així, se li han de donar solucions. Hem de distingir problemes de convivència i problemes de seguretat. Ens equivocarem si donem respostes de seguretat a temes de convivència o viceversa.
 
- En la darrera enquesta de serveis municipals, el 77% dels veïns aprova la gestió de la seguretat ciutadana feta per l’Ajuntament i el 69% la gestió de la Guàrdia Urbana. Si alhora hi ha aquesta sensació de seguretat als districtes, això vol dir que cal apostar per noves estratègies més enllà de la presència policial?

- Sí, això correspon a un canvi de model que hem de treballar en el futur. El model clàssic d’intervenció en seguretat és obsolet i no ha funcionat mai. Hem de fer coses diferents i buscar un model en què els veïns puguin participar i se sentin empoderats.

- Quines coses diferents es podrien fer?

- Les tres idees bàsiques són transparència, territori i proximitat. Cal explicar als ciutadans què es fa per resoldre els problemes que ens han manifestat. En segon lloc, la policia no pot ser només reactiva sinó estar al carrer i interaccionar amb els veïns.
 

Amadeu Recasens, Comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa


- En el model de seguretat pel qual aposta l’Ajuntament no hi té lloc el model d’unitat antiavalots actual. En quin punt es troben les converses amb els sindicats per culminar la seva reconversió?

- Soc optimista i crec que veurem resultats aviat. La unitat tenia característiques més reactives i ha de ser més preventiva.

"Utilitzar la seguretat en situacions polítiques denota desconeixement i és una irresponsabilitat"

- La setmana passada l’alcaldessa, Ada Colau, deia a la cimera contra les violències urbanes a Madrid que la millor eina contra la inseguretat era la cohesió social. Mentre no sigui una realitat, quin marge de maniobra té l’Ajuntament per aplicar polítiques públiques de seguretat?

- El més important és la transversalitat de les àrees de l’Ajuntament. No hem de saturar de policies el carrer i la gent ha de veure que treballem per la cohesió social. Qui només vol veure solucions policials, s’equivoca molt. Entre un model de seguretat antic i un de nou ha de passar un temps que de vegades no correspon als ritmes polítics.
 
- Quins efectes pot tenir l’ús de la inseguretat com a argument electoral [com ja han fet Manuel Valls o Jaume Collboni] des d’ara fins a les eleccions municipals?

- Utilitzar la seguretat en situacions polítiques denota desconeixement i és una irresponsabilitat. No es poden dir coses sense resoldre els problemes. No els
resoldrem amb mesures populistes, pedaços o mesures impossibles. La campanya pot
ser de turbulències però no ens mourà del nostre objectiu.
 
- Representa un repte més gran fer polítiques de seguretat des de l’esquerra que des de la dreta?

- És un repte conegut. L’esquerra ha de tenir un model propi de seguretat i no pot seguir altres models que s’han demostrat que no funcionen.
 

Amadeu Recasens durant la conversa amb NacióDigital Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació