Procés català

Diàleg, referèndum i presos marquen la primera taula de partits amb Torra

El president exposarà els seus plantejaments davant del PSC i dels comuns, mentre que la CUP, el PP i Ciutadans opten per esquivar la convocatòria

per Oriol March / Sara González , 16 de novembre de 2018 a les 06:00 |
Representants dels partits sobiranistes i del Govern, durant el debat de política general | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, lidera aquest divendres per primera vegada una cimera de partits -anomenada "espai de diàleg- a Palau. Ho farà, això sí, en un context complex. Per la situació política, amb presos i exiliats i a les portes del judici per l'1-O, i també per les absències de tres forces polítiques que han decidit deixar la cadira buida a la trobada. Es tracta de Ciutadans, del PP i de la CUP que, per diverses raons, plantaran Torra en una reunió que arrencarà a les quatre de la tarda.

El propi president donarà el tret de sortida a una cimera que té vocació de continuïtat amb una intervenció inicial en la qual defensarà que es pugui "parlar de tot", segons el seu equip. Després serà el torn dels grups que hi assistiran: Junts per Catalunya (JxCat), ERC, PSC i comuns. Tres dels quatre grups que s'asseuran són defensors del referèndum d'autodeterminació, mentre que els socialistes ja tanquen d'entrada la porta a una entesa en aquest sentit.


Govern: llibertat, retorn dels exiliats i autodeterminació

En una intervenció la setmana passada al Parlament, Torra va defensar que portaria tres assumptes sota el braç en la cimera: llibertat dels presos, retorn dels exiliats i exercici del dret a l'autodeterminació. "Farà un posicionament de com ho veu, d'on venim i cap a on anem", ressalten fonts de Palau. L'aspiració del president és que la cimera no sigui només una "fotografia", sinó que serveixi per trobar un espai de diàleg comú entre les forces polítiques del Parlament. Malgrat les crítiques constants per haver validat el 155, el PSC apareix de nou com un actor en aquesta legislatura, especialment després de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa arran de la moció de censura.


Per part de l'executiu, a banda de Torra, hi haurà el vicepresident Pere Aragonès, així com també les conselleres Elsa Artadi -Presidència- i Justícia -Ester Capella-. Aragonès i Artadi són els encarregats de greixar la relació amb el govern espanyol -en termes econòmics i polítics-, mentre que Capella és una de les dirigents d'ERC que ha participat en les reunions de coordinació entre Junts per Catalunya (JxCat) i els republicans que se celebren cada dilluns, preferiblement a Palau.

"Va haver-hi un dia en què tots els actors que demà seurem a la taula estàvem d'acord", recorden des d'ERC sobre quan el PSC, sota la batuta de Pere Navarro, defensava la consulta "legal i acordada"

Els republicans urgiran a la cimera a explorar fins a on pot arribar l'entesa dels grups per trobar una solució política al conflicte i a batallar conjuntament contra la repressió. Fonts d'ERC consideren que "no té sentit" parlar de propostes com la reforma de la Constitució i un nou Estatut quan el problema de fons és l'exercici del dret a l'autodeterminació. "Va haver-hi un dia en què tots els actors que demà seurem a la taula estàvem d'acord", expliquen els republicans fent referència a què en el seu dia el PSC va defensar la consulta "legal i acordada" sota la batuta de Pere Navarro.

Des d'ERC insisteixen que per parlar d'altres qüestions econòmiques o pressupostàries, com ara la paga extra dels funcionaris que plantegen els socialistes, ja hi haurà altres espais específics i que la reunió d'aquest divendres ha de centrar-se en afrontar el conflicte polític de fons. Sobre la petició explícita del PSC perquè s'abandoni la via unilateral, des d'ERC afirmen que si s'obre la via "política i acordada" no tenen "per què obrir-se altres portes".

Torra aspira a sortir de la reunió amb un diàleg de mínims amb les forces que acudiran a la trobada a Palau, que arrenca a les quatre

Una de les qüestions que sobrevolarà la trobada és l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que fins al mes de desembre no sortiran del Govern. Fonts parlamentàries indiquen que "només" hi ha damunt la taula la possibilitat d'aprovar-los amb els comuns, malgrat que existeixen diferències rellevants en clau política i econòmica. Torra manté la porta tancada a aprovar els comptes de Sánchez malgrat les reiterades pressions que exerceixen el PSC, el PSOE, Podem, els comuns i, fins i tot, el lehendakari Íñigo Urkullu.

PSC: l'aposta per un consens que aïlli l'autodeterminació

Els de Miquel Iceta han estat els precursors de la trobada i hi assistiran onejant de nou la reforma federal de la Constitució i l'aposta per un nou Estatut, però sense concrecions que l'aboquin al "fracàs en cinc minuts". Tot i que asseguren que estan disposats a escoltar les propostes de tothom, ja alerten que no es podrà teixir un consens al voltant del dret a l'autodeterminació. El posicionament tant del PSC com del PSOE és granític: tot acord passarà per explorar l'ampliació del marge de l'autogovern, però no per anar més enllà. 

Els socialistes només donaran per bona una proposta que obtingui una majoria de dues terceres parts i entenen que a hores d'ara cap plantejament és capaç d'aglutinar aquest suport: ni el referèndum ni la reforma constitucional i estatutària. "Si cap proposta obté aquest suport, ens quedarem com estem", ha assegurat Iceta, ras i curt. Mentre s'explora si això és possible, el PSC demana que es teixeixin complicitats i consensos en altres qüestions. Rebutjar de forma explícita la via unilateral, insisteix el partit, pot ser un primer pas per acostar posicions i, de pas, millorar el clima en el qual es celebrarà el judici dels processats per l'1-O.

El PSOE hi assisteix onejant de nou la reforma federal de la Constitució i l'aposta per un nou Estatut, però sense concrecions que l'aboquin al "fracàs en cinc minuts"

Amb tot, Iceta ha insistit molt en la necessitat que tots els grups acabin participant de la cimera. La fotografia de la primera, ha subratllat, no és més que el reflex de la "divisió" resultant del procés impulsat pels independentistes. Els socialistes entenen que aquesta serà una de les primeres fites que s'hauran de conquerir per intentar cimentar acords.

Comuns: un referèndum pactat sense renunciar als vincles amb Espanya

Convertir Espanya en una "república parlamentària federal" amb la qual una Catalunya republicana, social, democràtica i ambientalment justa" mantingui una relació confederal. Aquest seria el resultat final que voldrien els comuns en la resolució del conflicte català. Per arribar-hi, aposten per un referèndum d'autodeterminació que entenen que es podria aconseguir a través de dues vies: a través de l'aprovació d'una llei de la claredat que rebi l'aval de la majoria del Congrés com a pas previ del referèndum o bé utilitzant la legislació vigent sobre referèndums per convocar-lo, acció per la qual també caldria una majoria absoluta de la cambra baixa.

En tot cas, des de Catalunya en Comú Podem urgiran a superar el "règim del 78" convertint Espanya en un "estat plurinacional que reconegui el dret a decidir". Com han fet des de la seva creació, els comuns apostaran per parlar de "sobiranies" en qüestions estratègiques com l'energia, l'aigua o l'economia i per un compartiment de la sobirania catalana amb l'Estat i la Unió Europa.

Els comuns aposten per una votació avalada per una llei de claredat o bé fent servir la legislació vigent, en els dos casos acceptada pel Congrés

Els comuns s'han sumat al front antirepressiu i a la petició de llibertat de presos i exiliats. Al mateix temps, però, han augmentat la pressió sobre els independentistes perquè aprovin els pressupostos generals de l'Estat. El "no" d'ERC i el PDECat a avalar els comptes del govern espanyol dificulten que hi hagi un retorn a l'hora de buscar la complicitat dels comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat, que es presentaran a mitjans de desembre.  

Absències: de l'enrocament de Cs a la plantada de la CUP

La més sonada és la de la CUP, que la setmana passada va fer públic que no hi aniria. Els anticapitalistes consideren que reunions com la d'aquest divendres suposen "tancar per dalt el que es va obrir des de baix". La plantada a la cimera se suma a la del Consell per la República i el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. El nou president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, es nega a trobar-se amb Torra perquè està "incapacitat com a dirigent polític", i Inés Arrimadas, líder de Ciutadans li ha enviat una carta al president tot rebutjant assistir-hi. Sota el criteri de la cap de l'oposició, el debat s'ha de fer en format d'un ple monogràfic al Parlament que pugui ser seguit per la ciutadania. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació