18
de novembre
del
2018
Han passat 11 mesos des que El Ingenio va abaixar la persiana "per última vegada". El número 6 del carrer Rauric fa tot just una setmana i un parell de dies que ha tornat a la vida: ja fa dos dimecres que l'emblemàtica botiga i taller artesanal de producció de figuretes de cartó pedra obre les portes cada dia. Aquesta vegada però, ho fa de la mà del Joan Pozo, el dependent. La reobertura d'El Ingenio, al barri Gòtic de Barcelona, és una petita victòria dels locals històrics de la ciutat que demostra que encara viuen, o si més no, que no volen morir.
El negoci històric a prop de la Rambla i fundat per la família Escalé, traspassat a Delfí Homs al segle XIX i fins el 2016 heretat per la seva néta Rosa Cardona, va haver de tancar fa poc menys d'un any. El Ingenio però, ja havia viscut una situació delicada en la qual la seva continuïtat havia perillat: l'any 2016 i després d'un any en liquidació, el traspàs de la botiga a El Rei de la Màgia, una altra botiga emblemàtica del 1881, va salvar-lo del tancament per jubilació anunciada de la propietària.
El seu propietari d'aleshores, Pau Martínez, ja denunciava a NacióDigital que els establiments emblemàtics de la ciutat tenen poques eines que els ajudin a tirar endavant. Malauradament, El Rei de la Màgia no va poder seguir fent-se càrrec d'El Ingenio i, fa 11 mesos, va haver d'aturar l'activitat de la botiga que des de 1838 havia estat ininterrompudament en activitat. "Amb aquell tancament Barcelona va perdre una botiga emblemàtica més, va desaparèixer una essència, i pel món de la cultura popular va suposar un adeu a un temple", lamenta Pozo.
En aquest context l'empresari Lluís Sala, que ja coneixia el local des de ben petit, va fer tractes amb Cardona i va llogar el local fa pocs mesos. Sala és l'actual propietari d'El Ingenio que dimecres 7 va celebrar la seva obertura en una petita inauguració amb poca i propera gent del barri, com els de Can Culleretes, els Magatzems del Pilar i els de la Llibreria Pompeia.
Com si no hagués tancat mai
"El Ingenio ha de ser rendible econòmicament, és evident, però el que no ha de perdre és l'essència", assegura Pozo. La botiga no és el producte només, sinó l'esperit: el tracte personalitzat amb el client, vestir bata blava com feien al segle passat, les joguines de llauna i fusta que es poden trobar a la botiga... aquesta combinació és el que manté viu El Ingenio. "Molta gent que coneix el local des de fa anys, quan entren exclamen que és com si no hagués tancat mai", explica somrient.
El característic capgròs de Picasso continua presidint l'entrada, i les Lletres Gimnastes de Joan Brossa, també. Són petits detalls que reflecteixen la història del local, on eren habituals clients com els dos artistes mencionats, Dalí, el Cirque du Soleil o la companyia de teatre Comediants.
El Ingenio ha decidit mantenir els productes tradicionals de cartó pedra, com són els capgrossos, les màscares, els maniquins i els titelles, però també ha optat per innovar amb el maquetisme, la secció de joguines, la ceràmica, les joguines medievals de fusta i els gegants de goma. Pozo comenta que ben aviat confia incloure al catàleg els malabars, les bromes, algun complement de disfresses, ampliar la secció de màgia i incloure llibres relacionats amb la cultura popular.
Sostre alt, lleixes que vesteixen les parets sobre les quals descansen els capgrossos expressius, màscares exposades, la màquina de cosir Singer de tota la vida prop de la secció de titelles, i un petit museu amb el bust de la geganta que va comprar Salvador Dalí pensant en la Gala són alguns dels detalls que es poden trobar a la botiga. Moltes de les figures estan fetes en sèrie amb els motlles al petit taller d'El Ingenio, que està amagat en un lateral. "Encara estem fent inventari i endreçant tot el que hi tenim", confessa Pozo.
"La idea és, ara que hem recuperat el número 8 del carrer Rauric que històricament també era de la botiga, intentar ampliar el taller per oferir-hi tallers de cartó pedra a nens, adults i fer exposicions", comenta el responsable. Té la idea de fer-hi un petit museu en moviment, diu mentre treu la pols d'un dels motlles que porta escrit amb majúsculesEl Ingenio.
La supervivència dels locals emblemàtics
El Ingenio és un comerç de gran interès per a Barcelona que s'acosta als dos segles d'història. Conegut perquè les seves criatures de cartó pedra -gegants i capgrossos- desfilen en moltes festes populars de pobles i ciutats, i per ser un punt de referència de la cultura popular gegantera, també s'enfronta al turisme massiu que suporta el barri Gòtic de la ciutat. "Hi ha el client que és turista, que és el més habitual, però també el comprador de barri, que és el que estem recuperant", explica Pozo.
"De cara al desembre esperem fer una petita obertura de cara a Barcelona i poder comptar amb presència de l'Ajuntament, amb la coordinadora de colles geganteres, la Fundació Joan Brossa i comerciants de Ciutat Vella", i afegeix que El Ingenio ara ha de tornar a fer teixit i a fer-se veure, una altra vegada, a la ciutat que l'ha vist néixer.
Pozo també comenta que la seva intenció és "ballar entre la modernitat i la tradició" i no caure en l'antiguitat, perquè "a vegades allò antic passa de moda i aleshores es converteix en vintage, que no és el cas d'El Ingenio i no s'ha de confondre".
Que Barcelona no deixi de ser Barcelona
Reflexiu, sosté que el comerç tradicional a la ciutat ha canviat molt i recorda la Barcelona de fa uns anys, "la que es veia a través de les Teresines de La Cubana", i afegeix que "ja no existeix, ja no és tan comú anar a fer la xocolata al carrer Petritxol". Celebra que encara hi hagi botigues emblemàtiques: "Evidentment, Barcelona ha canviat, ara és una societat més diversa i això també és riquesa". Una ciutat que lluita per no perdre la identitat. "El Ingenio ja és recuperar aquestes tradicions", sentencia Pozo.
El negoci històric a prop de la Rambla i fundat per la família Escalé, traspassat a Delfí Homs al segle XIX i fins el 2016 heretat per la seva néta Rosa Cardona, va haver de tancar fa poc menys d'un any. El Ingenio però, ja havia viscut una situació delicada en la qual la seva continuïtat havia perillat: l'any 2016 i després d'un any en liquidació, el traspàs de la botiga a El Rei de la Màgia, una altra botiga emblemàtica del 1881, va salvar-lo del tancament per jubilació anunciada de la propietària.
El seu propietari d'aleshores, Pau Martínez, ja denunciava a NacióDigital que els establiments emblemàtics de la ciutat tenen poques eines que els ajudin a tirar endavant. Malauradament, El Rei de la Màgia no va poder seguir fent-se càrrec d'El Ingenio i, fa 11 mesos, va haver d'aturar l'activitat de la botiga que des de 1838 havia estat ininterrompudament en activitat. "Amb aquell tancament Barcelona va perdre una botiga emblemàtica més, va desaparèixer una essència, i pel món de la cultura popular va suposar un adeu a un temple", lamenta Pozo.
En aquest context l'empresari Lluís Sala, que ja coneixia el local des de ben petit, va fer tractes amb Cardona i va llogar el local fa pocs mesos. Sala és l'actual propietari d'El Ingenio que dimecres 7 va celebrar la seva obertura en una petita inauguració amb poca i propera gent del barri, com els de Can Culleretes, els Magatzems del Pilar i els de la Llibreria Pompeia.
Com si no hagués tancat mai
"El Ingenio ha de ser rendible econòmicament, és evident, però el que no ha de perdre és l'essència", assegura Pozo. La botiga no és el producte només, sinó l'esperit: el tracte personalitzat amb el client, vestir bata blava com feien al segle passat, les joguines de llauna i fusta que es poden trobar a la botiga... aquesta combinació és el que manté viu El Ingenio. "Molta gent que coneix el local des de fa anys, quan entren exclamen que és com si no hagués tancat mai", explica somrient.
El característic capgròs de Picasso continua presidint l'entrada, i les Lletres Gimnastes de Joan Brossa, també. Són petits detalls que reflecteixen la història del local, on eren habituals clients com els dos artistes mencionats, Dalí, el Cirque du Soleil o la companyia de teatre Comediants.
Els nous responsables de la botiga encara estan fent inventari dels motlles guardats al taller. Foto: Adrià Costa
El Ingenio ha decidit mantenir els productes tradicionals de cartó pedra, com són els capgrossos, les màscares, els maniquins i els titelles, però també ha optat per innovar amb el maquetisme, la secció de joguines, la ceràmica, les joguines medievals de fusta i els gegants de goma. Pozo comenta que ben aviat confia incloure al catàleg els malabars, les bromes, algun complement de disfresses, ampliar la secció de màgia i incloure llibres relacionats amb la cultura popular.
Sostre alt, lleixes que vesteixen les parets sobre les quals descansen els capgrossos expressius, màscares exposades, la màquina de cosir Singer de tota la vida prop de la secció de titelles, i un petit museu amb el bust de la geganta que va comprar Salvador Dalí pensant en la Gala són alguns dels detalls que es poden trobar a la botiga. Moltes de les figures estan fetes en sèrie amb els motlles al petit taller d'El Ingenio, que està amagat en un lateral. "Encara estem fent inventari i endreçant tot el que hi tenim", confessa Pozo.
"La idea és, ara que hem recuperat el número 8 del carrer Rauric que històricament també era de la botiga, intentar ampliar el taller per oferir-hi tallers de cartó pedra a nens, adults i fer exposicions", comenta el responsable. Té la idea de fer-hi un petit museu en moviment, diu mentre treu la pols d'un dels motlles que porta escrit amb majúsculesEl Ingenio.
La supervivència dels locals emblemàtics
El Ingenio és un comerç de gran interès per a Barcelona que s'acosta als dos segles d'història. Conegut perquè les seves criatures de cartó pedra -gegants i capgrossos- desfilen en moltes festes populars de pobles i ciutats, i per ser un punt de referència de la cultura popular gegantera, també s'enfronta al turisme massiu que suporta el barri Gòtic de la ciutat. "Hi ha el client que és turista, que és el més habitual, però també el comprador de barri, que és el que estem recuperant", explica Pozo.
El Ingenio, l'emblemàtiga botiga del carrer Rauric, ha tornat a obrir les portes. Foto: Adrià Costa
"De cara al desembre esperem fer una petita obertura de cara a Barcelona i poder comptar amb presència de l'Ajuntament, amb la coordinadora de colles geganteres, la Fundació Joan Brossa i comerciants de Ciutat Vella", i afegeix que El Ingenio ara ha de tornar a fer teixit i a fer-se veure, una altra vegada, a la ciutat que l'ha vist néixer.
Pozo també comenta que la seva intenció és "ballar entre la modernitat i la tradició" i no caure en l'antiguitat, perquè "a vegades allò antic passa de moda i aleshores es converteix en vintage, que no és el cas d'El Ingenio i no s'ha de confondre".
Que Barcelona no deixi de ser Barcelona
Reflexiu, sosté que el comerç tradicional a la ciutat ha canviat molt i recorda la Barcelona de fa uns anys, "la que es veia a través de les Teresines de La Cubana", i afegeix que "ja no existeix, ja no és tan comú anar a fer la xocolata al carrer Petritxol". Celebra que encara hi hagi botigues emblemàtiques: "Evidentment, Barcelona ha canviat, ara és una societat més diversa i això també és riquesa". Una ciutat que lluita per no perdre la identitat. "El Ingenio ja és recuperar aquestes tradicions", sentencia Pozo.