Quants érem el 10J?

La xifra es va moure al voltant del mig milió de persones

per J. Oller , 18 de juliol de 2010 a les 16:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Molts, i moltes, de totes les edats i condicions socials, de gairebé tots els espectres polítics i procedents de totes les contrades del país, d'arreu de la nació. Milers i milers. La manifestació del 10J a Barcelona va ser la "manifestació de les manifestacions".

 
Però la gran pregunta és quina va ser la xifra exacta de participants. Si el més normal és que el ball de les manifestacions ja sigui espectacular, en aquesta ocasió tot ha anat una mica més enllà. Entre els 56.000 participants inicialment i els 74.000 fetes les correccions a l'alça que donava Lynce -una empresa que compta manifestants a través de fotografies i un programa informàtic  -fins al milió i mig de l'organització, Òmnium Cultural, amb l'entremig del 1,1 milions de la Guàrdia Urbana de Barcelona.


El País , amb dades pròpies, apostava pels 425.000 a dos quarts de vuit del vespre. El diari ultradretà Minuto Digital explicava els seus mètodes de recompte i se n'anava als 350.000, repartits en 100.000 metres quadrats rodons. Alguns estudis publicats a la xarxa, com el de La Voz Dormida, que porta un estudiant d'Enginyeria Industrial, situaven la xifra entre un mínim de 441.0000 i un màxim de 527.000. Hi ha alguns elements que poden permetre fer-se una situació de fet de la realitat.


El grup Contrastant, avui inactiu, però de solvència contrastada mentre va treballar, va fer estudis exhaustius del Passeig de Gràcia i va calcular que ple de gom a gom pot encabir un màxim de 217.000 persones, amb una densitat de tres ciutadans per metre quadrat.

Hi ha un fet clar: algú no diu la veritat. Expressat d'una altra manera: es diuen mentides, i grosses, i de ben segur interessades, cercant un impacte concret sobre els lectors: èxit per uns, fracàs per la resta. Fonts ben informades i properes a la direcció del PSC van reconèixer que la regidora Asumpta Escarp va parlar de 1,1 milions atès que se li va insinuar que la manifestació havia de ser més gran que la mítica del 11 de setembre de 1977, la del crit "Llibertat, amnistia, estatut d'Autonomia", la d'un poble de Catalunya que volia un futur millor. Ho va ser, malgrat tot, i sense manipulacions. Segons els càlculs de Contrastant, el nombre màxim de manifestants en aquella jornada històrica de fa més de 30 anys va ser de 266.689, gairebé una quarta part del que es va donar per bo (un milió). La xifra resultant, reconeixen, és una hipòtesi formulada a partir de la narració dels diaris, amb els límits i els errors que la reconstrucció pot comportar. Del crit del 77, en moments de transició política, s'ha passat al d'Independència en aquest principi dels segle XXI.

En funció de totes les informacions disponibles, s'ha de parlar d'una superfície real ocupada d'uns 150.000 metres quadrats. Això vol dir entre 450.000 i 600.000 participants, en funció d'una densitat de tres o de quatre persones per metre quadrat, repartits entre el Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya -per on baixava una manifestació paral·lela-, la Diagonal i la Gran Via, a la que se sumen els carrers adjacents a tots aquests vials. De la manipulació de les xifres n'hi ha molts exemples, i Constrastant se'n va encarregar de demostra-ho.

La deriva cap a l'exageració té un dels seus inicis en les manifestacions contra els assassinats d'ETA. Totes les instàncies tenien la voluntat de demostrar el rebuig de la ciutadania a la violència. En la manifestació que es va fer a Terrassa després de la mort del regidor Popular de Viladecavalls Francisco Cano es va donar per bona la quantitat de 150.000 participants, és a dir pràcticament tota la població de la capital vallesana. Alguns periodistes locals es van encarregar de fer un recompte multiplicant les fileres de gent pel nombre de manifestants en cadascuna. Les seves xifres es movien entorn als 25.000-30.000 participants.
 
Més exemples, relacionats amb les manifestacions anti ETA DE 2004. La Guàrdia Urbana de Barcelona va calcular un milió i mig de manifestants divendres al vespre. És evident que al passeig de Gràcia físicament no s'hi poden encabir. Voldria dir 6'5 passejos de Gràcia plens de gom a gom. A Madrid les fonts oficials van calcular que 2.300.000 persones van assistir a la manifestació que va convocar el govern espanyol, en un dia de força pluja. L'àrea útil per tal d'encabir-les "és enorme", escrivia Contrastant. "Si n'arrodonim el càlcul, l'àrea útil és propera o supera lleugerament els dos milions de metres quadrats. És a dir, una superfície que equival a un rectangle de dos quiilòmetres per un. Dit d'una altra manera: si els carrers fan 100 metres d'ample (que no els fan), aleshores caldria una longitud de 20.000 metres (vint quilòmetres).

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació