18
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
19
de novembre
a les
19:21h
Dimarts es va presentar als mitjans de comunicació la Història mundial de Catalunya (Edicions 62), coordinada per l'historiador Borja de Riquer, i que ofereix una selecció original del passat de Catalunya des de la prehistòria, de la troballa del "primer català" en una cova a l'Aragó fa 400.000 anys, a la proclamació de la independència el 27 d'octubre passat. L'obra recull alguns episodis coneguts i molts d'altres que no ho són tant, i aporta informació sobre personatges fascinants i pàgines que dibuixen una realitat catalana sorprenent. Us oferim tan sols un petit tast de cinc moments singulars que explica el llibre i que són una manera diferent d'endinsar-se per la història pròpia.
1058: quan governaven les comtesses
La figura d'Ermessenda de Carcassona llueix en el segle XI. Amb la seva mort el dia 1 de març de 1058 es tanca una era en què el poder ha estat en mans de dones fortes i amb talent. La política matrimonial dels comtes de Barcelona els va dur a establir aliances al nord. L'occitana Ermessenda es va casar amb Ramon Borrell, i a la mort d'aquest en batalla, es va fer càrrec del govern. La personalitat d'aquesta dona brilla fins a la seva mort, en lluita sovint amb el fill, Berenguer Ramon I, i el net, Ramon Berenguer I, per mantenir la seva autoritat. Una personalitat fascinant en una Europa on hi va haver moltes dones amb poder, com Agnès de Poitou o Matilde de Canossa, que tant van influir a la cort papal.
1324: l'èxit dels llibres de cuina
L'eclosió dels llibres de cuina no és un fenomen tan recent com pot semblar. Al segle XIV es va produir l'extensió de receptaris gastronòmics per tot Europa. Catalunya no va ser una excepció. Va ser un moment d'aparició d'una nova burgesia a l'escalf de les ciutats, que va plasmar-se en molts àmbits, més enllà de l'econòmic i es va reflectir també en la transmissió de textos. Val a dir que ja en l'era antiga havien tingut èxit receptaris de cuina (n'hi ha de documentats a la Mesopotàmia del 1600 aC). A la Catalunya de de la baixa edat mitjana van triomfar manuals gastronòmics com el Llibre de Sent Soví, el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges de menjar. Entre els plats més gustosos del moment, les perdius a la catalana o el menjar blanc (sopa dolça de carn de gallina i sèmola d'arròs cuita amb llet d'ametlla), i elements com l'ús de fruits secs per espessir salses i brous, i que va donar prestigi a la cuina catalana a Europa.
1443: Alfons el Magnànim a Nàpols
El 26 de febrer del 1443 no va ser una data qualsevol a Nàpols. Després d'anys de conflictes armats, Alfons el Magnànim, rei d'Aragó, després de vèncer les armes de Renat d'Anjou, entra a la ciutat. És una escena que està preparada amb detall per mostrar el nou poder: una desfilada inspirada en les marxes dels antics generals romans victoriosos, amb espectacles que mostren figures al·legòriques de la Fortuna, l'Esperança, la Caritat... i el carro de Cèsar, en qui es vol emmirallar el Magnànim. El recorregut de la comitiva ha estat pactat amb la noblesa local, que ha estat integrada en la nova situació política. La Nàpols del rei català serà una ciutat humanista, on el poder sap utilitzar la cultura i l'art en benefici propi, generant una cort d'intel·lectuals orgànics mentre el rei creava una gran biblioteca a la cort i s'obria la ciutat als artistes d'arreu.
1807: Alí Bei dibuixa el plànol de la Meca
La vida de Domènec Badia i Leblich és fascinant. Fill del secretari del governador militar de Barcelona, Badia va tenir una formació afrancesada i moltes ganes de grimpar en els centres de poder. Emprenedor i aventurer, va aconseguir convèncer Manuel Godoy, aleshores home fort a la cort, per viatjar a l'Àfrica i recollir tota la informació possible sobre el continent. Coneixedor de la llengua àrab, amb ànima d'espia, es fa passar per un descendent de Mahoma i s'introdueix a les corts musulmanes i visita la Meca. A banda de les cròniques dels seus viatges, Alí Bei va dibuixar plànols de ciutats (com la de la mateixa la Meca) i realitzà informes al servei de diversos governs europeus.
1946: vaga de dones a la Catalunya sota Franco
La fi de la Segona Guerra Mundial no va suposar la mort del franquisme, que es va aferrar a l'inici de la Guerra Freda per sobreviure. Catalunya i Espanya viuen sota la bota de la dictadura en un context de fam i penúries. Però el règim se sentia més feble després de la derrota dels seus aliats, Hitler i Mussolini. Es van obrir expectatives de canvis, aviat defraudades, però que van donar impuls a una oposició clandestina. En aquest context, sorprèn la força que va prendre una vaga de treballadores en el tèxtil manresà. La decisió de descomptar a la setmanada el dia 24 de gener -aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa- va provocar que, a partir de la fàbrica de filats Bertrand i Serra, s'estengués la protesta.
La policia va entrar a les fàbriques, hi va haver detencions. Però el governador civil, Bartolomé Barba, va haver de reunir-se amb una comissió de treballadores. Finalment, l'Ajuntament de Manresa va concedir un plus de 75 pessetes mensuals a les vaguistes i es va abonar el jornal del 24 de gener. Els anys 1946-47 van ser d'extensió de protestes obreres en un marc d'escassetat. Però el triomf de les vaguistes de Manresa va ser un moment històric.
1058: quan governaven les comtesses
La figura d'Ermessenda de Carcassona llueix en el segle XI. Amb la seva mort el dia 1 de març de 1058 es tanca una era en què el poder ha estat en mans de dones fortes i amb talent. La política matrimonial dels comtes de Barcelona els va dur a establir aliances al nord. L'occitana Ermessenda es va casar amb Ramon Borrell, i a la mort d'aquest en batalla, es va fer càrrec del govern. La personalitat d'aquesta dona brilla fins a la seva mort, en lluita sovint amb el fill, Berenguer Ramon I, i el net, Ramon Berenguer I, per mantenir la seva autoritat. Una personalitat fascinant en una Europa on hi va haver moltes dones amb poder, com Agnès de Poitou o Matilde de Canossa, que tant van influir a la cort papal.
1324: l'èxit dels llibres de cuina
L'eclosió dels llibres de cuina no és un fenomen tan recent com pot semblar. Al segle XIV es va produir l'extensió de receptaris gastronòmics per tot Europa. Catalunya no va ser una excepció. Va ser un moment d'aparició d'una nova burgesia a l'escalf de les ciutats, que va plasmar-se en molts àmbits, més enllà de l'econòmic i es va reflectir també en la transmissió de textos. Val a dir que ja en l'era antiga havien tingut èxit receptaris de cuina (n'hi ha de documentats a la Mesopotàmia del 1600 aC). A la Catalunya de de la baixa edat mitjana van triomfar manuals gastronòmics com el Llibre de Sent Soví, el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges de menjar. Entre els plats més gustosos del moment, les perdius a la catalana o el menjar blanc (sopa dolça de carn de gallina i sèmola d'arròs cuita amb llet d'ametlla), i elements com l'ús de fruits secs per espessir salses i brous, i que va donar prestigi a la cuina catalana a Europa.
1443: Alfons el Magnànim a Nàpols
El 26 de febrer del 1443 no va ser una data qualsevol a Nàpols. Després d'anys de conflictes armats, Alfons el Magnànim, rei d'Aragó, després de vèncer les armes de Renat d'Anjou, entra a la ciutat. És una escena que està preparada amb detall per mostrar el nou poder: una desfilada inspirada en les marxes dels antics generals romans victoriosos, amb espectacles que mostren figures al·legòriques de la Fortuna, l'Esperança, la Caritat... i el carro de Cèsar, en qui es vol emmirallar el Magnànim. El recorregut de la comitiva ha estat pactat amb la noblesa local, que ha estat integrada en la nova situació política. La Nàpols del rei català serà una ciutat humanista, on el poder sap utilitzar la cultura i l'art en benefici propi, generant una cort d'intel·lectuals orgànics mentre el rei creava una gran biblioteca a la cort i s'obria la ciutat als artistes d'arreu.
1807: Alí Bei dibuixa el plànol de la Meca
La vida de Domènec Badia i Leblich és fascinant. Fill del secretari del governador militar de Barcelona, Badia va tenir una formació afrancesada i moltes ganes de grimpar en els centres de poder. Emprenedor i aventurer, va aconseguir convèncer Manuel Godoy, aleshores home fort a la cort, per viatjar a l'Àfrica i recollir tota la informació possible sobre el continent. Coneixedor de la llengua àrab, amb ànima d'espia, es fa passar per un descendent de Mahoma i s'introdueix a les corts musulmanes i visita la Meca. A banda de les cròniques dels seus viatges, Alí Bei va dibuixar plànols de ciutats (com la de la mateixa la Meca) i realitzà informes al servei de diversos governs europeus.
1946: vaga de dones a la Catalunya sota Franco
La fi de la Segona Guerra Mundial no va suposar la mort del franquisme, que es va aferrar a l'inici de la Guerra Freda per sobreviure. Catalunya i Espanya viuen sota la bota de la dictadura en un context de fam i penúries. Però el règim se sentia més feble després de la derrota dels seus aliats, Hitler i Mussolini. Es van obrir expectatives de canvis, aviat defraudades, però que van donar impuls a una oposició clandestina. En aquest context, sorprèn la força que va prendre una vaga de treballadores en el tèxtil manresà. La decisió de descomptar a la setmanada el dia 24 de gener -aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa- va provocar que, a partir de la fàbrica de filats Bertrand i Serra, s'estengués la protesta.
La policia va entrar a les fàbriques, hi va haver detencions. Però el governador civil, Bartolomé Barba, va haver de reunir-se amb una comissió de treballadores. Finalment, l'Ajuntament de Manresa va concedir un plus de 75 pessetes mensuals a les vaguistes i es va abonar el jornal del 24 de gener. Els anys 1946-47 van ser d'extensió de protestes obreres en un marc d'escassetat. Però el triomf de les vaguistes de Manresa va ser un moment històric.