17
de novembre
del
2018
Actualitzat
a la
13:05h
Aquest 2018 és l'Any Capmany. Es commemoren els 150 anys del naixement del folklorista Aureli Capmany (1868-1954) i els 100 de la seva filla, l'escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany (1918-91). L'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s'ha afegit a la celebració amb el cicle "Capmany i Capmany. El compromís amb la cultura", que comença aquest 17 de novembre amb la inauguració d'una exposició Aureli Capmany, la dansa i l'Esbart Català de Dansaires a l'Espai Francesca Bonnemaison (Carrer de Sant Pere més baix, 7), que serà seguit de l'espectacle Els balls d'Aureli Capmany, a càrrec de l'esmentat esbart i de la Cobla Ciutat de Granollers.
De la resta d'actes previstos cal destacar, el dijous 22 de novembre, el passi del documental Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre els morts, de Joaquim Jordà, al Teatre Lliure de Montjuïc, seguit d'una taula rodona sobre el vessant d'autora teatral de Maria Aurèlia Capmany. I el col·loqui entorn el tema "Els Capmany, una família política", amb Carme Arenas, Antoni Dalmau, Ernest Maragall i Marta Pessarrodona, moderat per Francesc Canosa a l'Espai Bonnemaison, el 29 de novembre.
El comissari del cicle, Josep Maria Vall, explica a NacióDigital la rellevància de la saga Capmany: "Aureli Capmany va ser un folklorista rellevant. És just recordar Joan Amades quan parlem del costumari català, però també cal destacar el paper de Capmany, que va recuperar una part de la cultura popular, un dels fundadors de l'Orfeó Català i de l'Esbart Català de Dansaires i també va ser el primer director d'En Patufet, l'any 1904". Vall subratlla el vincle de Capmany amb la Diputació, on hi va treballar.
Sobre Maria Aurèlia Capmany, Vall destaca "una personalitat completa, que comprèn la literatura, la creació teatral, la pedagogia i l'acció política". Vall considera que "cal reivindicar aspectes de la seva trajectòria que potser han quedat en segon pla però que són molt importants, com també el seu rol com a assagista, amb estudis sobre el feminisme, i els seus dietaris". Dos intel·lectuals complets, que ara es poden fer de nou presents amb el cicle Capmany i Capmany.
De la resta d'actes previstos cal destacar, el dijous 22 de novembre, el passi del documental Maria Aurèlia Capmany parla d'Un lloc entre els morts, de Joaquim Jordà, al Teatre Lliure de Montjuïc, seguit d'una taula rodona sobre el vessant d'autora teatral de Maria Aurèlia Capmany. I el col·loqui entorn el tema "Els Capmany, una família política", amb Carme Arenas, Antoni Dalmau, Ernest Maragall i Marta Pessarrodona, moderat per Francesc Canosa a l'Espai Bonnemaison, el 29 de novembre.
El comissari del cicle, Josep Maria Vall, explica a NacióDigital la rellevància de la saga Capmany: "Aureli Capmany va ser un folklorista rellevant. És just recordar Joan Amades quan parlem del costumari català, però també cal destacar el paper de Capmany, que va recuperar una part de la cultura popular, un dels fundadors de l'Orfeó Català i de l'Esbart Català de Dansaires i també va ser el primer director d'En Patufet, l'any 1904". Vall subratlla el vincle de Capmany amb la Diputació, on hi va treballar.
Sobre Maria Aurèlia Capmany, Vall destaca "una personalitat completa, que comprèn la literatura, la creació teatral, la pedagogia i l'acció política". Vall considera que "cal reivindicar aspectes de la seva trajectòria que potser han quedat en segon pla però que són molt importants, com també el seu rol com a assagista, amb estudis sobre el feminisme, i els seus dietaris". Dos intel·lectuals complets, que ara es poden fer de nou presents amb el cicle Capmany i Capmany.