Diàleg, consens... i el PSC

La cimera de partits servirà per comprovar si hi ha marge per explorar enteses de mínims més enllà del perímetre del sobiranisme. També és notícia l'última novetat del projecte Castor, Fernando Grande-Marlaska, Theresa May i l'acord pel Brexit, i el cinema independent a Barcelona

16 de novembre del 2018
Actualitzat a les 16:52h
L'independentisme encara no ha trobat la manera de conjugar la paraula unitat sense incomoditats, però avui s'asseurà a la cimera pel diàleg amb el PSC i els comuns. No hi serà la CUP, una absència que certifica la distància existent entre les forces que van impulsar el procés. Serà complicat que de la cita al Palau de la Generalitat en surti un pla de treball concret, distants com són les posicions entre el Govern i els socialistes, però la reunió servirà de termòmetre per comprovar si hi ha marge per explorar enteses de mínims més enllà del perímetre del sobiranisme.

Tres dels quatre partits que seran a la cimera d'aquest divendres -Ciutadans i PP tampoc hi participaran- defensen l'exercici del dret a decidir. El PSC, en canvi, no vol sentir a parlar d'un referèndum d'autodeterminació. Miquel Iceta reclama consensos que deixin al marge una votació binària sobre la independència de Catalunya i avisa que qualsevol solució que es plantegi ha de requerir un suport de dos terços del Parlament. Curiosa paradoxa: el PSC sol·licita explorar consensos amplis però descarta la proposta més transversal a la societat catalana, la del referèndum. En qualsevol cas, els socialistes són necessaris per assolir una solució política encara més majoritària.

Succeeix, però, que Iceta -perfectament alineat amb el PSOE- entén que és el moment d'ampliar les possibilitats de l'autogovern i no de pactar un referèndum d'autodeterminació. Per això, enfoca la reforma la Constitució i la votació d'un nou Estatut -tal com defensarà el 12 de desembre Pedro Sánchez al Congrés-, un recorregut que Quim Torra ha rebutjat repetidament. El cop de porta a un nou Estatut el va fer per últim cop dimecres en la visita al País Basc, tot i que el lehendakari Urkullu va instar-lo a aprofitar el context al Congrés per afavorir la "distensió" amb el l'executiu espanyol. Coneguts els posicionaments, Torra es presentarà a la cimera amb amb tres carpetes: llibertat dels presos, retorn dels exiliats i exercici del dret a l'autodeterminació. Us n'aporten tots els detalls Oriol March i Sara González en aquesta prèvia de la reunió de partits.

Sobre el moment de l'independentisme també hem preparat una informació que concreta com avancen les negociacions per oferir una resposta unitària a la sentència de l'1-O. La firmem conjuntament amb Oriol March i hi detallem converses mantingudes a Lledoners entre presos, partits i entitats. Tots els actors han arribat a una entesa inicial: que la reacció a la decisió del Suprem sigui la primera concreció de la nova estratègia.

La campanya de les andaluses, en marxa. Les eleccions a Andalusia seran l'entremès del cicle electoral del 2019. El PSOE de Susana Díaz parteix amb l'avantatge que li concedeix l'enquesta del CIS -45-47 escons davant un triple empat de PP, Ciutadans i la marca andalusa de Podem-, vent a favor per afrontar una campanya que ha començat aquesta mitjanit. Els resultats condicionaran decisions dels pròxims mesos, encara més si el govern de Pedro Sánchez no és capaç de tramitar els pressupostos generals de l'Estat. A l'executiu socialista ja no afirmen amb tanta rotunditat que presentaran un projecte de comptes, fet que alimenta les càbales sobre un avançament electoral a Espanya, que ara mateix ningú és capaç de pronosticar amb fiabilitat.

El nyap del Castor. El magatzem de gas mai va funcionar a ple rendiment. La seva activitat provocava moviments sísmics, percebuts a les Terres de l'Ebre i poblacions properes del País Valencià. La inversió milionària que va implicar el projecte, promoguda per la constructora ACS de Florentino Pérez -amb una participació majoritària a Escal UGS, l'empresa que gestionava el Castor-, ha acabat sent ruïnosa per a les arques públiques. L'últim exemple del despropòsit és la sentència del Tribunal Suprem, que aquest dijous va resoldre que els costos de manteniment del magatzem no es poden repercutir en els consumidors a través de la factura del gas. La sentència obliga el govern espanyol a tornar als consumidors -particulars i empreses- uns 18 milions d'euros. Aquests diners corresponen al manteniment de la plataforma dels anys 2014 i 2015. El procediment es va iniciar per una denúncia de la patronal catalana Cecot. Si voleu recuperar la història (maleïda) del Castor, no us perdeu aquesta peça de claus que us hem preparat.

Vist i llegit

La commemoració del centenari del final de la Primera Guerra Mundial -un aniversari recordat la setmana passada amb pompositat- convida a rellegir totes les conseqüències del conflicte, amb múltiples reverberacions en la societat europea de l'època. La gran quantitat de baixes de la Gran Guerra va impactar directament en la vida de milers de dones. D'aquesta derivada en té moltes claus Virginia Nicholson -autora de l'assaig sociològic Elles soles (2008)-, que aquesta setmana ha passat per Madrid per participar en un cicle centrat en el paper de la dona en la contesa bèl·lica de principis del segle XX. Entrevistada a eldiario.es, Nicholson ha documentat com moltes britàniques van haver d'aprendre a fer camí de forma independent, aprenent un ofici i satisfent la seva sexualitat malgrat l'ombra allargada de la moral victoriana. Nicholson, amb parentesc amb Virgina Wolff, aprofundeix en la dificultat de recollir testimonis d'aquella realitat: "És molt complicat, però sí que m'he topat amb moltes evidències de la quantitat de relacions lèsbiques que hi va haver llavors", subratlla en la conversa mantinguda amb Mónica Zas Marcos.

El nom propi

Theresa May està contra les cordes, i la seva fragilitat amenaça també l'acord sobre el Brexit, costosament llaurat amb Brussel·les. Les dimissions en cadena han alimentat el caos a l'executiu de May, que no ha pogut cosir una imatge d'unanimitat a Downing Street. La renúncia del ministre pel Brexit, Dominic Raab, l'encarregat de dur les negociacions per part britànica, és el cop més dur de les últimes hores, tal com radiografia aquest article de Katy Balls a The Guardian. Conegut per les seves posicions euroescèptiques, Raab s'havia convertit en un aliat circumstancial de May dins del govern i del Partit Conservador. A la primera ministra, però, ja no li sobren complicitats per dur a terme una tasca que avui sembla titànica: fer bo el pacte amb la Unió Europea pel Brexit i obtenir l'aval del Parlament. May, de moment, resisteix. "El lideratge és prendre les decisions correctes, no les fàcils", va sentenciar ahir a la tarda. Mentrestant, Brussel·les mira amb preocupació cap a Londres, a l'espera de la cimera de caps d'estat i de govern del 25 de novembre que ha de donar llum verda a l'acord de sortida del Regne Unit de la UE.
 
La frase de la setmana

"Soc parcial, és amic meu". El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha estat la veu més contundent a l'hora de defensar l'elecció de Manuel Marchena com a nou president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem. La tria de Marchena -un magistrat conservador que pilotava fins ara la sala penal del Suprem- emana del pacte entre el PSOE i el PP: l'executiu socialista accepta un nom més proper als populars a canvi d'una majoria progressista de vocals, una majoria que no necessàriament serà més comprensiva amb l'independentisme. Tot i els elogis de Marlaska -el ministre veu en Marchena "un dels juristes més consolidats" d'Espanya-, l'operació demostra la politització de l'òrgan de govern dels jutges quan falten pocs mesos per al judici als líders del procés, el més important de la història recent de l'Estat. Abans de conèixer la composició del CGPJ ja sabem què votaran els vocals. El bipartidisme s'ha tornat a posar d'acord, com en tants altres pactes d'estat.

Els imperdibles

Aquest dijous es va estrenar Idrissa: crònica d'una mort qualsevol, un documental que radiografia la història tràgica d'Idrissa Diallo, mort al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca el 5 de gener de 2012. La projecció del treball dirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, en el marc del Festival de Cinema Independent de Barcelona, l'Alternativa, servirà per fixar en la memòria un cas flagrant de racisme institucional. Per cert, el certamen de cinema independent arriba a la 25a edició. Una cita sempre recomanable.  

Precisament l'Alternativa és una de les 10 recomanacions d'oci i cultural per al cap de setmana que us ha preparat Arnau Urgell. I a la secció setmanal de sèries, en Víctor Rodrigoproposa que tingueu en compte Babylon Berlin i El día de mañana. Bon cap de setmana!

 

Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi