15
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:06h
Teixir un consens que no contempli el dret a l'autodeterminació. Amb aquesta voluntat s'asseuran els socialistes aquest divendres a la cimera pel diàleg convocada pel president de la Generalitat Quim Torra. El grup de PSC-Units per Avançar a espera que serveixi per trencar el gel de la polarització política catalana i defensarà que el marge d'entesa sigui el d'ampliar el perímetre de l'autogovern. Qualsevol proposta, sostenen, ha de tenir una majoria de dos terços. "Si no, ens quedarem com estem", resol Iceta, ras i curt.
Els socialistes tornaran a onejar la bandera de la reforma constitucional i del nou Estatut i parteixen de la base que tothom haurà de fer cessions, però al mateix temps avisa d'entrada que sobre un eventual referèndum que inclogui l'autodeterminació "no hi haurà acord". Tres dels quatre grups que es reuniran demà al Palau de la Generalitat abracen aquesta sortida per al conflicte polític, però no el PSC, que exigeix fugir de qualsevol via unilateral i de les "solucions màgiques". No hi ha cap escletxa perquè els socialistes s'avinguin a negociar en aquest sentit i retornar a un posicionament que en el seu dia va derivar en una de les majors crisis del PSC amb el PSOE. "Catalunya no és un subjecte polític que gaudeixi del dret a l'autodeterminació", ha dit Iceta exhibint un cop més la granítica posició que mantenen en aquesta qüestió.
Iceta reivindica gestionar el "mentrestant", trobar àmbits d'entesa en aquesta mena de transició en la cerca de la resolució del conflicte. A hores d'ara no hi ha, Catalunya endins, "prou entesa" per impulsar reformes de gran calibre. És per això que defensa buscar altres punts d'acord que donin respostes a qüestions més immediates mentre que cap de les propostes per resoldre el conflicte de fons tingui aquesta majoria dels dos terços. A partir d'una lectura realista, afirmen els socialistes, ni els sobiranistes tenen prou força per impulsar una reforma per celebrar un referèndum ni tampoc la seva proposta de reforma constitucional i estatutària gaudeix d'aquest consens.
"Si parlem, però, del retorn de la paga dels funcionaris sí que ens posarem d'acord", ha posat com a exemple Iceta, que ha advertit que hi ha altres consensos que venen de lluny que han quedat "tocats" arran de la "divisió" provocada pel procés, com ara la consideració que es té de les institucions, el model d'escola o la política lingüística. "Hem de fer un esforç per recuperar els consensos perduts", ha demanat tot advertint que és la via unilateral empresa per l'anterior Govern la que va dinamitar aquests ponts. De fet, ha assegurat que tenint en compte que en el judici de l'1-O es jutjarà un presumpte "delicte contra la Constitució", rebutjar públicament la via unilateral pot ser positiu per als processats.
El repte d'aconseguir que s'hi assegui tothom
En tot cas, el primer escull a superar en la cimera, han advertit els socialistes, és que a la taula per dialogar no s'hi assegui tothom. Ciutadans, PP i la CUP han declinat ocupar el lloc que Torra els havia reservat a la cimera i aquesta fotografia entenen que és un reflex de la divisió resultant del procés impulsat per l'independentisme. En tot cas, Iceta ha emplaçat a aquests grups a ser "coherents" i, de la mateixa manera que exigeixen a Torra que compleixi els mandats del Parlament, hi participin quan el president de la Generalitat fa un gest d'aquest tipus. La presidenta del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, no ha reconsiderat la seva decisió i ha confirmat que deixaran la cadira buida en una carta que ha enviat al president de la Generalitat.
És per això que les expectatives que situen en la cimera es basen en el possibilisme: el primer, que aquesta no sigui la primera i única reunió; el segon, que algun dia s'hi assegui tothom; el tercer, que hi hagi un clima que permeti escoltar el diferent i debatre. Aquesta és la base sobre la qual els d'Iceta interpreten que es podrà començar a cimentar algun tipus d'acord. Sobre la conveniència o no que s'hi incorporin entitats, com demanen els comuns, el PSC recorda que les reformes legals, com seria un nou Estatut, les impulsen les institucions.
La inconcreció volguda de Sánchez
Mentrestant, tota proposta que arribi per part del govern de Pedro Sánchez entenen que caurà en sac trencat. En una entrevista amb NacióDigital, Iceta ja va argumentar que no considerava que el president espanyol hagi de fer en aquests moments una proposta concreta a Catalunya perquè estaria destinada a "fracassar en cinc minuts". Aquest dijous ha tornat a argumentar-ho per explicar per què considera que Sánchez no ha d'entrar en detalls quan formuli la seva proposta en el ple sobre Catalunya que se celebrarà al Congrés el 12 de desembre.
Això no vol dir, insisteixen els socialistes, que ells hagin renunciat a defensar la reforma federal que detallen el document de Granada i la declaració de Barcelona. Si no l'exposen a la cambra baixa és perquè són conscients que seria combatuda a banda i banda perquè tampoc el PP i Ciutadans en volen sentir a parlar. Almenys no en el sentit que voldrien els socialistes.
Els socialistes tornaran a onejar la bandera de la reforma constitucional i del nou Estatut i parteixen de la base que tothom haurà de fer cessions, però al mateix temps avisa d'entrada que sobre un eventual referèndum que inclogui l'autodeterminació "no hi haurà acord". Tres dels quatre grups que es reuniran demà al Palau de la Generalitat abracen aquesta sortida per al conflicte polític, però no el PSC, que exigeix fugir de qualsevol via unilateral i de les "solucions màgiques". No hi ha cap escletxa perquè els socialistes s'avinguin a negociar en aquest sentit i retornar a un posicionament que en el seu dia va derivar en una de les majors crisis del PSC amb el PSOE. "Catalunya no és un subjecte polític que gaudeixi del dret a l'autodeterminació", ha dit Iceta exhibint un cop més la granítica posició que mantenen en aquesta qüestió.
Miquel Iceta:"Catalunya no és un subjecte polític que gaudeixi del dret a l'autodeterminació"
Iceta reivindica gestionar el "mentrestant", trobar àmbits d'entesa en aquesta mena de transició en la cerca de la resolució del conflicte. A hores d'ara no hi ha, Catalunya endins, "prou entesa" per impulsar reformes de gran calibre. És per això que defensa buscar altres punts d'acord que donin respostes a qüestions més immediates mentre que cap de les propostes per resoldre el conflicte de fons tingui aquesta majoria dels dos terços. A partir d'una lectura realista, afirmen els socialistes, ni els sobiranistes tenen prou força per impulsar una reforma per celebrar un referèndum ni tampoc la seva proposta de reforma constitucional i estatutària gaudeix d'aquest consens.
"Si parlem, però, del retorn de la paga dels funcionaris sí que ens posarem d'acord", ha posat com a exemple Iceta, que ha advertit que hi ha altres consensos que venen de lluny que han quedat "tocats" arran de la "divisió" provocada pel procés, com ara la consideració que es té de les institucions, el model d'escola o la política lingüística. "Hem de fer un esforç per recuperar els consensos perduts", ha demanat tot advertint que és la via unilateral empresa per l'anterior Govern la que va dinamitar aquests ponts. De fet, ha assegurat que tenint en compte que en el judici de l'1-O es jutjarà un presumpte "delicte contra la Constitució", rebutjar públicament la via unilateral pot ser positiu per als processats.
El repte d'aconseguir que s'hi assegui tothom
En tot cas, el primer escull a superar en la cimera, han advertit els socialistes, és que a la taula per dialogar no s'hi assegui tothom. Ciutadans, PP i la CUP han declinat ocupar el lloc que Torra els havia reservat a la cimera i aquesta fotografia entenen que és un reflex de la divisió resultant del procés impulsat per l'independentisme. En tot cas, Iceta ha emplaçat a aquests grups a ser "coherents" i, de la mateixa manera que exigeixen a Torra que compleixi els mandats del Parlament, hi participin quan el president de la Generalitat fa un gest d'aquest tipus. La presidenta del grup de Ciutadans, Inés Arrimadas, no ha reconsiderat la seva decisió i ha confirmat que deixaran la cadira buida en una carta que ha enviat al president de la Generalitat.
És per això que les expectatives que situen en la cimera es basen en el possibilisme: el primer, que aquesta no sigui la primera i única reunió; el segon, que algun dia s'hi assegui tothom; el tercer, que hi hagi un clima que permeti escoltar el diferent i debatre. Aquesta és la base sobre la qual els d'Iceta interpreten que es podrà començar a cimentar algun tipus d'acord. Sobre la conveniència o no que s'hi incorporin entitats, com demanen els comuns, el PSC recorda que les reformes legals, com seria un nou Estatut, les impulsen les institucions.
La inconcreció volguda de Sánchez
Mentrestant, tota proposta que arribi per part del govern de Pedro Sánchez entenen que caurà en sac trencat. En una entrevista amb NacióDigital, Iceta ja va argumentar que no considerava que el president espanyol hagi de fer en aquests moments una proposta concreta a Catalunya perquè estaria destinada a "fracassar en cinc minuts". Aquest dijous ha tornat a argumentar-ho per explicar per què considera que Sánchez no ha d'entrar en detalls quan formuli la seva proposta en el ple sobre Catalunya que se celebrarà al Congrés el 12 de desembre.
Això no vol dir, insisteixen els socialistes, que ells hagin renunciat a defensar la reforma federal que detallen el document de Granada i la declaració de Barcelona. Si no l'exposen a la cambra baixa és perquè són conscients que seria combatuda a banda i banda perquè tampoc el PP i Ciutadans en volen sentir a parlar. Almenys no en el sentit que voldrien els socialistes.