La llista unitària independentista a les europees amb l'espai neoconvergent, ERC i la CUP tindria més importància país endins i de cara a Espanya que pensant en clau europea. Una idea que Quim Torra també va abonar ahir afirmant que un bloc unitari de l'independentisme català, basc i gallec amb suport de valencianistes i mallorquinistes provocaria una forta sacsejada a Espanya per fer entrar en crisi el règim del 78 i precipitar una sortida dialogada al procés català.
Però a més d'aquest bloc plurinacional que remogués el tauler, el president va proposar als republicans espanyols que facin feina per un referèndum sobre monarquia i república. Coneixedor com és de la història del primer terç de segle, sap que un canvi de règim implicaria un nou repartiment de cartes. Sobre el que va dir Torra a Euskadi us aconsello la crònica d'Oriol March.
Diàleg a Waterloo. Totes aquestes propostes mentre es cuina la preuada unitat estratègica. Ahir Carles Puigdemont i l'home fort d'ERC al Govern, Pere Aragonès, es van veure a Waterloo després de mesos sense fer-ho. Van trencar el gel (Puigdemont estava dolgut perquè el vicepresident encara no l'havia visitat a l'exili i els republicans per les ofertes d'"unitat" que s'expliquen primer als mitjans) i avançar, segons expliquen totes les fonts després d'una reunió que no estava anunciada. Tal com vam explicar ahir en primícia, també Poble Lliure, integrats a la CUP, van passar ahir per la Casa de la República. Tenen ganes d'implicar-se. Veurem també si demà el Govern compareix a la cimera de Palau amb alguna proposta unitària a la reunió convocada per Torra on hi haurà els comuns i el PSC però no la CUP. Tampoc el PP i Cs. Sobre la manca d'unitat estratègica de l'independentisme, us recomano aquest article (molt crític) de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Reduir la pobresa. Els clatellots d'Europa que li arriben a Espanya no només venen de l'àmbit judicial, denegant euroordres o criticant la manca de separació de poders. Les institucions comunitàries també li han tocat el crostó per la gestió econòmica (amb excés de dèficit) i, de la mateixa manera, sovint assenyalen la incapacitat de l'Estat per lluitar efectivament contra les desigualtats socials i garantir uns drets mínims -li han recriminat, per exemple, el reduït salari mínim interprofessional-. Aquesta setmana, el portal estadístic de la Comissió Europea també ha posat de relleu la incapacitat de l'atur i les prestacions socials per reduir la pobresa a Espanya. Només la limiten en un 23,9%, vuit punts i mig per sota de la mitjana comunitària i menys de la meitat que a bona part dels països nòrdics i anglosaxons, tal com detalla Roger Tugas en aquest article.
Brexit, acord possible. El govern britànic, que encapçala la conservadora Theresa May, va aprovar ahir l'acord amb les institucions europees sobre el Brexit. De moment n'han transcendit coses com que el Regne Unit seguirà a la unió duanera per evitar tornar a posar un pas fronterer a l'Ulster. No era l'acord desitjat, però sembla l'acord raonable. Ho explica Pep Martí en una informació que us resoldrà els dubtes.
Vist i llegit
Hi ha històries que, realment, semblen escrites per tenir forma de sèrie de ficció. És el cas d'aquesta trama policial a Ourense que ho té tot: armes, tràfics d'estupefaents, suïcidis i cartes anònimes dirigides als mitjans locals. En dona els detalls la periodista Cristina Huete al diari El País en aquesta crònica, on s'aporten tots els detalls d'un cas que ja està judicialitzat i amarat d'intrigues. Per fer-ho encara més cinematogràfic, dos dels protagonistes de la història són bessons.
El passadís
El procés no passa pel seu millor moment, però els ciutadans estan encara desitjosos de saber-ne tots els detalls i conèixer de primera mà la versió dels protagonistes. Ho demostren els molts llibres que se n'han publicat (us aconsello llegir i comprar el d'Oriol March) i els que vindran. El rànquing de més venuts de la cooperativa Abacus en català així ho certifica. El podi de no ficció és pels llibres sobre el procés. El més venut és Escrits de presó, el dietari de l'exconseller Quim Forn a Estremera, que va aparèixer fa unes setmanes. En segon lloc hi ha el més recent, Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, del seu col·laborador Sergi Sol. I el tercer lloc és per La crisi catalana, del president a l'exili, Carles Puigdemont, que va arribar a les llibreries a finals de setembre.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1995 a Espanya s'abolia de forma definitiva la pena de mort. La Constitució de 1978 ja l'havia proscrit, però encara era possible aplicar-la en cas de guerra. No va ser fins 20 anys després de les darreres condemnes a mort a Espanya (tres militants del FRAP i dos d'ETA) que va decaure de l'ordenament jurídic.
L'aniversari
Albert Rivera, president de Ciutadans, fa avui 39 anys. De la fornada del 1979, quan el líder del partit taronja va néixer Adolfo Suárez -a qui té com a referent- presidia el govern espanyol i pilotava una transició feixuga entre la dictadura i la democràcia. Ara és Rivera qui, amb esforços, es postula per tenir un paper protagonista a Madrid, com aquell Suárez "arribista" que definia Javier Cercas a Anatomía de un instante. Abans de fer el salt a la política espanyola, Rivera va liderar Cs al Parlament, nascut el 2005 com a resposta a la "deriva catalanista" del PSC, sobre tot en matèria lingüística. Ara és liberal però ha aparegut com el soci natural del PP.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi