Del futur de May al sobiranisme escocès, els grans interrogants entorn el Brexit

L'acord sobre Irlanda del Nord força el Regne Unit a romandre dins de la Unió Duanera, però complica encara més la vida política de la primera ministra

El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, i la primera ministra britànica, Theresa May, a Brussel·les.
El president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, i la primera ministra britànica, Theresa May, a Brussel·les. | EP
14 de novembre del 2018
Actualitzat el 15 de novembre a les 7:12h
Reunió dramàtica a Downing Street aquesta tarda. La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, ha convocat el seu govern per tractar i aprovar l'acord amb Brussel·les per a la sortida del país de la Unió Europea. Hi ha en l'horitzó una data clau per a la sortida, el 29 de març del 2019. Però abans toca arribar-hi. La situació dins del Partit Conservador és de quasi revolta contra May, que des de la seva arribada al poder no aconsegueix satisfer ni els més euròfils, contraris al Brexit, com els euròfobs, que consideren que el que pretén May és un Brexit aigualit. Els interrogants no s'aclareixen i romanen obertes les principals incògnites.

1. Caurà May?

Theresa May ha superat un important embat aquest dimecres a Downing Street. Però sotmetre -momentàniament- les greus friccions en el si del seu executiu no assegura el seu futur. Serà a Westminster, a la seu del Parlament, on la líder conservadora afrontarà el seu destí... si resisteix fins al moment en què la cambra haurà de ratificar el full de sortida. Dins del seu partit, l'ala euròfoba, amb figures com Liam Fox o, sobretot, Boris Johnson, aspira a derrocar-la. La seva majoria és curta i no pot esperar oxigen del Partit Laborista de Jeremy Corbyn.   
    
2. Quin és el calendari immediat?


Un cop aprovat el principi d'acord, l'equip negociador de la UE, liderat pel francès Michel Barnier, enviarà la documentació a tots els governs dels estats membres perquè donin el darrer aval i proposin algun retoc. Es preveu que això seria un tràmit. Tot seguit, Donald Tusk, el president del Consell Europeu, convocarà una cimera de caps d'Estat i de govern per aprovar l'acord. Una reunió que es faria a finals d'aquest novembre. El vist-i-plau definitiu es donaria en la cimera prevista pels dies 13 i 14 de desembre. El Parlament Europeu haurà de donar el "sí" definitiu als termes del Brexit, però ningú creu que aquí pugui haver entrebancs.    

3. Què s'ha acordat fins ara?

En la primera fase de les negociacions entre Londres i les instàncies comunitàries, es va tancar un acord sobre la factura a pagar pel Regne Unit per la seva sortida de la UE. La xifra que es va fixar va ser de prop de 50.000 milions d'euros i no va ser el capítol més difícil. Va generar molta controvèrsia el tema dels drets dels ciutadans comunitaris en territori britànic. Finalment, el novembre del 2017 es va acordar que es preservarien els drets de residència, treball i seguretat social de tots els ciutadans de països de la Unió que viuen al Regne Unit, i el mateix succeiria amb els britànics residents al continent. Els continentals que es traslladin a viure a la Gran Bretanya durant el període de transició -fins a finals del 2020- tindran el mateix estatus.  

4. Quin ha estat el tema més delicat dels acords?

Sens dubte, Irlanda del Nord. La necessitat que l'Ulster no es veiés afectat pel Brexit ha estat el punt més controvertit de les converses. Era impensable per Irlanda que tornés la vella frontera amb els comtats nord-irlandesos que continuen sota la bandera de la Union Jack. Encara es desconeixen els detalls de l'acord, però el que se sap és que el Regne Unit romandrà dins de la Unió Duanera fins que culmini el període de transició, durant dos anys més. Això facilita que Irlanda del Nord continuï dins de la UE pel que fa a mercat comú i lliure circulació de béns, capitals i persones. Però obre un nou front intern: els unionistes del DUP no volen cap "privilegi" per l'Ulster i amenacen de desestabilitzar encara més May.  

5. Quins efectes pot tenir a Escòcia?

Les negociacions entre Londres i Brussel·les han estat seguides amb molta cura des d'Edimburg. La primera ministra escocesa, Nicole Sturgeon, ja ha deixat clar que els escocesos volen mantenir el mateix vincle amb la UE que tindrà Irlanda del Nord, l'enclavament de l'illa d'Irlanda que roman dins del Regne Unit i que es beneficiarà d'un estatus propi. Sturgeon ha recordat aquests dies que el 62% dels escocesos van votar pel Remain i no volen ara quedar-se completament fora de la Unió. El Brexit pot donar ales al sobiranisme escocès.