Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

Ultimàtum als partits i 150.000 euros per fer campanya: així es bolca l'ANC en les primàries

L'Assemblea accelera el projecte que va iniciar Graupera a Barcelona amb la pretensió d'assegurar ajuntaments independentistes arreu del país

per Aida Morales, 19 de novembre de 2018 a les 20:37 |
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie | ANC
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Utilitzar les municipals de maig per aconseguir implementar la República forçant el Govern a obeir el mandat sorgit de les urnes. Aquest és l'objectiu de l'ANC amb les primàries independentistes que s'estan impulsant arreu del país, amb especial atenció sobre ciutats importants com Barcelona i a les àrees metropolitanes, on es considera fonamental tenir alcaldies republicanes. I això vol dir un darrer esforç perquè PDECat, ERC i la CUP s'hi sumin i diners.

Aquesta és l'estratègica que des de fa uns mesos defensa l'entitat independentista, al temps que tensa el discurs dirigit als partits polítics. "Considerem que ara és un moment excepcional i que les eleccions s'han d'afrontar com a tals", explica Jordi Ollé, membre del secretariat nacional i de la comissió de les primàries a NacióDigital. "Hem d'interpel·lar la gent per tornar vestir una eina des de sota perquè ja hem vist que la unitat entre els partits no ha reeixit", assegura. Però, com serà i fins a on arribarà la implicació de l'ANC?


La decisió d'abocar-se a les primàries es va aprovar entre les bases de l'ANC arran de la proposta que prèviament havia fet el seu secretariat l'1 de juliol. Una primera votació, però, no aliena a la polèmica. Aquest va apostar per les primàries amb 33 vots a favor (66% de suport), 16 en contra (32%) i una abstenció (2%). Fonts coneixedores de la votació, però, van destacar la "divisió interna" que la proposta suscitava, i van puntualitzar l'absència d'un 25% dels secretaris en la votació. Per tant, van al·legar, només van votar 50 dels 77 secretaris, i els 33 vots favorables només representaven un 47,1% de l'òrgan. 

Quan la proposta va arribar a les bases, però, va tenir un suport molt més ampli. El 87,8% dels socis de l'entitat van optar per validar aquesta opció en una consulta interna, mentre que el 12,2% s'hi va oposar. Entre el 22 i el 25 de juliol hi va participar el 28,5% del cens, és a dir 11.304 persones. L'ANC es posava al costat del projecte de primàries que ja estava impulsant a Barcelona Jordi Graupera, i en el qual mesos després competirien com a candidats membres de la mateixa Assemblea, com ara Adrià Alsina. Així, les primàries a Catalunya començaven a caminar també amb suport explícit de Demòcrates.

Una implicació també econòmica

La implicació de l'ANC és important, segons Ollé, per tirar endavant el pla estratègic de l'entitat i que passa, si no canvia el tarannà del govern espanyol, per la unilateralitat. "Cal afrontar una situació unilateral per fer la República per sobre del propi Govern", assegura. A més, i si finalment s'ha de plantar cara a l'unionisme, remarca, "és molt diferent fer-ho amb una capital del país governada per independentistes", que no en mans d'altres tendències polítiques.


Un sector de l'ANC veu amb recels la implicació en les primàries i considera que hauria de recuperar la funció de carril central de l'independentisme

Aquesta opinió, però, desperta dubtes entre alguns sectors de l'entitat, que veuen la implicació en les primàries amb importants recels, i consideren que, entrant al terreny dels partits, l'ANC podria estar perdent la seva funció de carril central de l'independentisme. "La tasca de l'Assemblea hauria de ser una altra", apunten veus crítiques a NacióDigital. Amb la imminència del judici, la principal preocupació de l'entitat "hauria de passar per organitzar una estratègia contundent de denúncia interna i externa".

La campanya per a les primàries, però, ha tingut també un component econòmic. El 13 d'octubre, el grup de treball que les coordina i la comissió de gestió econòmica i tresoreria de l'entitat van proposar al secretariat destinar-hi poc més de 150.000 euros. Uns diners amb els quals s'ha acordat treballar la campanya de publicitat bimensual -que finalitza el 15 de desembre- de manera transversal arreu del territori.
 

La presidenta d'ANC, Elisenda Paluzie, el promotor de Primàries Barcelona, Jordi Graupera i el promotor de Primàries per la República, Josep Manel Ximenis, després de signar l'acord de col·laboració Foto: ACN


Els engranatges tècnics i legals

Fins el moment, l'ANC -conjuntament amb el moviment de Graupera i el de Josep Manel Ximenis- ha treballat per impulsar un cens de votants que ja compta amb 33.000 inscrits a tots el país. Les persones adherides seran les que triaran els candidats que representaran les llistes unitàries de l'independentisme al seu municipi. Els candidats es poden presentar fins aquest divendres 23 de novembre a Barcelona, i el 18 de gener a la resta del país. 

També a nivell legal, i per garantir la transparència i la neutralitat en el procés, s'ha creat una sindicatura electoral conformada per juristes i persones de prestigi que dirimiran els elements controvertits del reglament. També una comissió de garanties formada per experts però també membres de les candidatures, segons expliquen. En aquesta hi pot haver persones properes als candidats, així com membres de les formacions polítiques que hi donen suport. Entre aquestes, Demòcrates i Solidaritat Catalana.

Acabar amb el "sistema de partits"

Les primàries busquen, ara per ara, ser un toc d'alerta als partits. En aquest punt el discurs de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, és coincident amb el de Graupera, segons ha explicat en les últimes rodes de premsa. En la presentació dels candidats a Barcelona, la presidenta de l'Assemblea va recordar als partits que eren "a temps" per sumar-se a candidatures "farcides de talent i guanyadores". 

L'ANC manté converses actives amb el PDECat i ERC, amb l'objectiu de buscar elements d'incorporació a les llistes. Amb la CUP la interlocució és menor

De fet, el missatge de la plataforma és clar: "Si no ens posicionem amb una proposta regeneradora, els partits tendiran a perpetuar l'estatus quo i la seva projecció ad infinitum per justificar la patrimonialització de la representació polític". Els partits amb representació -PDECat, ERC i la CUP- ja se n'han desvinculat.

L'ANC, però, encara no ha tirat la tovallola i, segons Ollé, manté actives les converses amb el PDECat i ERC. "Estem evolucionant, tot i que lentament", explica. A mesura que "la força d'inscrits sigui més gran, aquests partits se sentiran interpel·lats i buscaran elements d'incorporació", assegura. Si passa, serà però fora del termini que venç divendres per inscriure's a Barcelona. No obstant això, dependrà de la "força que es tingui", i Ollé recorda que encara queda més de mig any: "Ells estan molt còmodes amb la seva situació, però creiem que s'ha de recuperar el protagonisme i l'empoderament". 

En cas que mesos després de tancar el procés hi hagués algun partit que s'hi volgués sumar d'alguna manera, l'acord tindria un "procés de decisió molt més complexa i amb més interlocutors", explica el membre del secretariat. No obstant això, apunta, l'objectiu és "esdevenir una llista oberta i integradora" i, per tant, el debat sobre mecanismes a posteriori està obert malgrat que "estaria totalment al marge del reglament de primàries i, per tant, amb escenaris totalment incerts a dia d'avui". 

Implicació en l'elaboració del programa electoral

Què passaria, si les candidatures nascudes de les primàries no anessin bé després d'enfrontar-se a ERC i Junts per Catalunya? Aquesta és una pregunta recurrent en el si de l'Assemblea. "Ens la fem molt sovint perquè la gent que ve dels partits ens diu que serem la quarta llista", admet Ollé. "Responem a la necessitat d'una llista que permeti la unitat des de sota", relata. Un fet, diu, "que la gent torna a veure amb gran il·lusió". I si els partits consideren que anar per separat anirà millor a l'independentisme, potser tampoc serà un problema: "Si és així, serà un gran avantatge pel que fa al nombre de vots". 

En cas que mesos després de tancar el procés de primàries algun partit s'hi volgués sumar, l'acord tindria un "procés de decisió molt més complexa i amb més interlocutors

L'Assemblea impulsa el procés però recorda que ni es presenta com a tal ni donarà suport a cap candidat, malgrat que reconeix que s'ha acostat a una vessant política que fins el moment havia esquivat. Més enllà del suport logístic, explica Ollé, l'ANC "serà present en l'elaboració del programa electoral" fins a cert punt, ja que es farà amb "participació popular". Això serà, però, en una segona fase del procés: "Ara nosaltres hi donem impuls perquè l'eina funcioni". 

La confecció de llistes sí que es farà, segons assegura, complint amb la llei de paritat. D'aquesta manera, es buscarà una confecció per blocs de 2+3 o 3+2.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació