Quebec té clar que Espanya haurà de reconèixer les nacions

| 18/07/2010 a les 11:54h
Especial: Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
Arxivat a: Internacional, Quebec, juristes, Constitucional
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/07/2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els intel·lectuals del Quebec s'han mostrat sorpresos amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) i consideren que una situació semblant no té cabuda dins l'estat federal que és el Canadà. «Si Espanya vol tenir una història llarga haurà de reconèixer les nacions constituents de l'estat», coincideixen a afirmar tots els experts consultats, i afegeixen que arran la retallada de l'Estatut s'ha «trencat el vincle» entre Catalunya i l'estat espanyol.

En opinió del politòleg de la Universitat de Mont-real, Alain G. Gagnon, «Espanya té problemes d'identificació del federalisme multinacional», quan «la societat espanyola és molt diversificada i agrupa múltiples nacions». Per l'intel·lectual, el repte de l'Estat espanyol és ara «democratitzar la democràcia» i proposa com a via «donar avantatges d'afirmació a la societat civil catalana i a la Generalitat».

«No hi ha un reconeixement jurídic de la naturalesa multinacional de l'Estat espanyol i de la nació catalana», afegeix la jurista de la universitat Laval de Ciutat del Quebec, Eugénie Brouillet.

Per la seva banda, el jurista de la Universitat de Mont-real i exdiputat del Partit Quebequès, Daniel Turp, ha lamentat la sentència i considera que «no és una situació feliç pels pobles i nacions com el Quebec i Catalunya el no poder determinar lliurement el contingut del seu Estatut polític».

Malgrat la retallada, G.Gagnon, autor del llibre «Quebec, Estat i societat», assegura que l'Estatut «ha permès als catalans autodefinir-se, autorepresentar-se i autoprojectar-se cap al futur», aconseguint que Catalunya sigui «més forta que fa quatre anys'. «Quan els catalans diuen 'som una nació', està clar que diuen a Espanya el que són», ha afegit.

Amb tot, G.Gagnon considera que actualment «ens trobem en una situació difícil i hem de veure com Espanya reaccionarà» davant de la realitat que es viu a Catalunya. «Durant aquest temps els catalans han guanyar confiança en ells mateixos i han desenvolupat un sentiment de ser catalans. I això Espanya no ho pot esquivar», ha afegit.

Respecte al paper del govern espanyol, G.Gagnon considera que Rodríguez Zapatero «no hauria de deixar les coses com estan», sinó «fer noves obertures en matèria de fiscal i judicial, el que ha estat posat en qüestió per la sentència del TC». Amb una actitud així, «podríem imaginar escenaris d'apropament entre Catalunya i Espanya», opina el politòleg.

A aquesta hipòtesi, Brouillet afegeix: «Per aconseguir una igualtat real, i no simplement formal, a vegades aquesta igualtat requereix un tractament diferencial».

I la reacció catalana? Segons Gagnon, «es necessitaran més mobilitzacions de la societat civil i dels partits polítics. Els catalans s'han de mobilitzar per anar a buscar els articles que han estat invalidats'» Pel politòleg, «els jutges han donat una orientació sobre que si es va en aquest camí es té el risc de remetre en qüestió l'Estat espanyol», però que «els polítics són finalment els que decideixen».

G.Gagnon ha manifestat que el PP «vol que Espanya guanyi i vol desestabilitzar Catalunya» i que davant aquesta realitat els polítics catalans «han de fer front comú».

Respecte a portar la sentència al Tribunal d'Estrasburg, el jurista Turp opina que es pot considerar si es fonamenta el recurs sobre les disposicions que afecten els drets individuals però, segons ell, la resposta que ha de liderar Catalunya «és més política que jurídica».

Com a paral·lelisme, els experts han recordat que el govern canadenc va reconèixer el Quebec com a nació però «dins un Canadà unit». En la seva opinió, aquesta negativa de l'Estat espanyol a reconèixer Catalunya com una nació es deu a què «quan arribi el dia en què es reconegui com a nació, també s'haurà de reconèixer que aquesta té un potencial d'autoafirmar-se i alliberar-se», apunta G.Gagnon, i alerta: «Espanya s'hauria de preocupar del benestar de Catalunya si vol que resti en el si de l'estat».
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Adeu al colonialisme
anton, 18/07/2010 a les 12:40
+0
-0
Adeu als conqueridors que han sotmes al poble i a la nacio catalana des de fa ja uns 300 anys, ja es hora de que les catalanes i els catalans es mobilitsin, sigi com sigi. VISCA LA NACIO CATALANA DINS D'UNA EUROPA
Visca el Quebec
Anònim, 18/07/2010 a les 13:29
+0
-0
Si senyor, VISCA el QUEBEC, i també la Toscana, internacionalment hi ha força estats que entenen Catalunya millor que els polítics Catalans...
Preocupar-se
AliBay, 18/07/2010 a les 13:48
+0
-0
> «Espanya s'hauria de preocupar del benestar de Catalunya si vol que resti en el si de l'estat».

Sí Escanya s'hagués preocupat de tot l'Estat com si fos una unitat, ara a Catalunya no quedaríem ni un sol independentista. Però el problema és que Escanya no ha volgut mai ser Escanya; de fa 350 anys que només vol ser una Grosskastilien. I ni això no en saben.
ESTAT INDEPENDENT
JMK, 18/07/2010 a les 14:55
+0
-0
No ens serveix de res que "reconeguin" que som una Nacio. L'unic que ens servira es tenir un ESTAT. Per aixo cal canviar TOTS els politicastres que tenim, i anar cap a un partit independentista de debo encapc,alat per l'A. Lopez Tena, Carretero, Laporta i Uriel Bertran, aplegant transversalment tota mena de sensibilitats socials cap a un unic fi comu : l'INDEPENDENCIA DE CATALUNYA.
Ja tan és
Anònim, 19/07/2010 a les 01:55
+0
-0
Ja tan és que Espanya ens reconegui o no com a nació. L'únic que volem és un estat. Prou de perdre més temps i energies en reconeixements. Per un metre avançat, ens fan recular un kilòmetre. Hem d'anar de cara a barraca, de cara a la crisi i deixar-nos de perdre el temps.
Un estat i més
Grau, 19/07/2010 a les 12:28
+0
-0
Dons jo vull un estat, tres mesos de vacances i un creuer pel Carib tot pagat.
independència i prou!
un simple ciutadà, 19/07/2010 a les 18:31
+0
-0
Ja és massa tard per esperar reconeixaments per part d?España, ja han tingut prou temps. No veieu que l'únic que volen és gauanyar temps i fer-nos-el perdre a nosaltres discutint estatutets.Tots a una i cap a la INDEPENDÈNCIA.La societat ha de prendre la iniciativa quan molts politics no son dignes de representar Catalunya.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»