Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

Urkullu insta Torra a aprofitar el nou context al Congrés per afavorir la «distensió» entre governs

El lehendakari carrega contra el 155 per haver-se convertit en un precedent que "posa en risc l'autogovern" i trasllada el suport cap als nou dirigents polítics empresonats

per Oriol March / Joan Serra Carné, 14 de novembre de 2018 a les 16:25 |
Quim Torra i Íñigo Urkullu, aquest dimecres al Palau d'Ajuria Enea | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Compareixença conjunta de Quim Torra i Íñigo Urkullu després d'un dinar de treball a Ajuria Enea. El lehendakari ha assegurat que cal "aprofitar" la "majoria" existent al Congrés dels Diputats (formada pel PSOE, Podem i els partits nacionalistes) per tal de trobar una via de "distensió" en un context complex. El president de la Generalitat ha volgut deixar clar que Catalunya "sempre estarà al costat d'Euskadi" i ha apuntat la necessitat de bastir "ponts" després del 155, molt criticat pels dos dirigents. El missatge de Torra al president Pedro Sánchez ha estat clar: fer una oferta que reconegui el dret a l'autodeterminació i acabi amb la repressió, que ha dut nou dirigents a la presó.

"Hem destacat el respecte institucional. Crec que la millor manera de tornar el gest és que visiteu el Palau de la Generalitat", ha recalcat Torra en la primera intervenció. La causa de la llibertat catalana, ha dit, és equiparable a la basca. "Catalunya sempre estarà al costat d'Euskadi", ha apuntat. S'ha tractat la situació política i el president ha aprofitat per convidar Urkullu a visitar els presos. Li ha fet costat, a banda, en el projecte polític de "nou estatus", i ha considerat un "honor" el diàleg establert.


En tot cas, la roda de premsa conjunta ha servit per constatar les diferències de projecte i pel divers concepte sobre l'autodeterminació. Torra el planteja com un sí o no a la independència, mentre que el líder basc assegura que això és "confús", i que pot incloure més conceptes que no pas aquest. En tot cas, el president ha apuntat que s'estan "estirant tots els fils" amb el govern espanyol, per ara sense èxit.
 

El lehendakari s'ofereix: "Nosaltres podem acompanyar en aquest camí"

Urkullu, per la seva banda, ha definit com a "estreta" la relació entre els dos executius al llarg de la història. Segons ell, hi ha tres eixos: l'acceptació del caràcter plurinacional de l'Estat -"ara cal reprendre aquest camí"- juntament amb la construcció europea, la situació a Espanya -aplicació de l'article 155, "molt greu" per al lehendakari-, i el compromís de "cooperar" en els "àmbits que compartim". "Li he transmès la solidaritat amb els representants catalans empresonats", ha indicat. 


"La presó provisional no té cap sentit humanitari ni polític, i reitero que siguin posats en llibertat", ha asseverat el dirigent del PNB. "Catalunya i Euskadi són dues comunitats singulars, i l'aplicació del 155 és un precedent que menysté i posa en risc l'autogovern", ha recalcat Urkullu, que ha traslladat al president la necessitat "d'aprofitar la majoria" parlamentària que sustenta el govern espanyol per trobar una "solució política" sempre i quan el PSOE vulgui "buscar un acord". Ha apostat per la "distensió" i el "diàleg".
 
En aquest sentit, el lehendakari ha recordat que el govern basc i també el PNB pot jugar un paper per acostar posicions entre la Generalitat i la Moncloa, i ha recordat que "seria interessant aprofitar" l'oportunitat del context actual. "Nosaltres podem acompanyar en aquest camí. La situació política i social exigeix la creació d'un espai de distensió", ha expressat Urkullu. "I em consta que aquesta és la voluntat del govern d'Espanya", ha afegit.

Torra: rebuig a repetir un Zapatero 2.0

En la compareixença a Ajuria Enea, el president de la Generalitat s'ha referit a la proposta de Pedro Sánchez de pactar un nou Estatut. "Una reforma de l'Estatut és una pantalla passada. Ens recorda molt l'apoyaré de Zapatero. És un apoyaré 2.0", ha expressat. Torra ha demanat a Sánchez que tingui "coratge" per optar per la via del referèndum d'autodeterminació.
 
Al matí, en una entrevista a la televisió pública basca concedida aquest migdia, Torra ja havia deixat clar que no hi ha opció a pactar un nou Estatut amb el govern espanyol. "El 80% vol resoldre el tema, però no amb un nou text que no el demana ningú", ha afegit. Així mateix, el president ha assegurat que la "causa de la llibertat" dels bascos també és la dels catalans encara que hi hagi "ritmes diferents". Urkullu aspira a un "nou estatus" dins la Constitució, i l'independentisme aspira a fer efectiva la República.

Primera reunió

Es tracta de la primera trobada entre el lehendakari i Torra, que a banda de reunir-se amb Urkullu també té previstes entrevistes a mitjans de comunicació bascos, reunions amb plataformes sobiranistes i una conferència a Donosti. La invitació original, de fet, prové de Gure Esku Dago, una plataforma basca que organitza consultes populars. Aprofitant l'agenda, l'equip de Palau es va posar en contacte amb l'executiu basc i es va acordar la trobada entre els dos màxims dirigents i la compareixença conjunta. El president aprofitarà per reunir-se, també, amb Arnaldo Otegi.

El 29 d'agost, Torra va trucar el lehendakari per aclarir si havia defensat només la sortida de la presó d'Oriol Junqueras i no de la resta de líders del procés privats de llibertat a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. A mitjans d'agost, Urkullu va visitar el president d'ERC a Lledoners, i va indicar que un hipotètic alliberament abonaria la "distensió" entre les dues administracions, que malgrat l'arribada del PSOE a la Moncloa no passen pel seu millor moment arran de les peticions de la Fiscalia.

Torra aprofitarà la visita a Euskadi per reunir-se amb Arnaldo Otegi i amb plataformes sobiranistes basques, i al vespre farà una conferència

Torra li va demanar explicacions i, al mateix temps, es van instar a organitzar una trobada. Urkullu es va desplaçar la legislatura passada a Palau, on va mantenir una llarg reunió amb Puigdemont. Amb el pas dels mesos, el lehendakari va anar emergint com a home pont entre l'Estat i la Generalitat per evitar -al mateix temps- l'aplicació del 155 i la declaració de la independència. Totes dues mesures es van acabar prenent, malgrat que havia aconseguit convèncer Puigdemont de convocar eleccions.

La manca de garanties per part del govern de Mariano Rajoy -desallotjat de la Moncloa, mesos més tard, gràcies als vots decisius del PNB i de l'independentisme- va fer que el president a l'exili descartés cridar els catalans a les urnes. Urkullu va estar en contacte amb Puigdemont, Artur Mas, Marta Pascal i Santi Vila, però no va aconseguir el seu objectiu. El lehendakari és una peça central en el tauler de l'Estat, i ho pot seguir sent en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació