El xoc per la inversió en habitatge crispa la negociació entre Govern i comuns pels pressupostos

Colau retreu a Economia que pretengui retallar les ajudes al Consorci de l'Habitatge de Barcelona mentre que a la conselleria acusen l'alcaldessa d'estar fent "teatre electoral"

Colau, Torra, Calvet i Aragonès, en la inauguració del nou tram de la L10 del metro
Colau, Torra, Calvet i Aragonès, en la inauguració del nou tram de la L10 del metro | ACN
14 de novembre del 2018
Actualitzat a les 21:13h
Si el Govern pretén aprovar els pressupostos de la Generalitat amb el suport dels vuit diputats dels comuns, a hores d'ara l'entesa és a anys llum. El darrer xoc per la retallada plantejada en habitatge a Barcelona, sumada a la negativa dels independentistes a aprovar els pressupostos generals de l'Estat, no només curtcircuita un eventual acord sinó que enterboleix el clima de negociació. De fet, si per una cosa ha estat marcada la relació entre l'Ajuntament governat per Ada Colau i la Generalitat aquest dimecres ha estat per l'intercanvi de retrets: la primera ha titllat de "vergonyant" l'actuació del Govern, mentre que des de l'altra banda de la plaça de Sant Jaume neguen la versió de l'alcaldessa i apunten que està ja "en campanya".

La capsa dels trons aquesta vegada l'ha obert una eventual retallada de 2,9 milions d'euros dels 9 milions compromesos per la Generalitat per al Consorci de l'Habitatge de Barcelona. Colau ha advertit que és "inacceptable" el plantejament que està fent el Govern, tenint en compte que l'accés a l'habitatge és un dels problemes més importants que pateixen els barcelonins i que el consistori ja assumeix "un 80%" de l'aportació al Consorci quan la Generalitat té el 60% d'aquest organisme. El dit acusador l'ha aixecat també el diputat de Catalunya en Comú Podem al Parlament David Cid, que ha anat més enllà i ha alertat d'una "nova onada de retallades" amb una petició de reducció del 5% del pressupost no gastat d'organismes que depenen de la Generalitat. 

Economia argumenta que es tracta del "tancament de caixa" de cada any

Està o no impulsant el Govern aquestes retallades? Des del Departament d'Economia ho neguen. Fonts de la conselleria argumenten que s'està fent "el tancament de caixa" que es fa cada any per complir amb l'objectiu de dèficit del 0,4% d'aquest any i que això es tradueix en demanar als organismes que depenen de la Generalitat que "es centrin en allò prioritari" i només efectuïn les despeses compromeses abans de l'octubre, tenint present que això no pot afectar a Sanitat, Educació i Serveis Socials. "Es tracta d'esperar-se fins al gener amb la resta de coses. Ara bé, per qualsevol excepció només cal que es comuniqui", argumenten des d'Economia, que subratllen la importància de complir amb el dèficit per poder accedir als mercats i no recórrer al FLA.

Fonts del Departament de Territori expliquen que quan van rebre la instrucció de la conselleria que dirigeix Pere Aragonès i que va ser enviada a tots els secretaris generals, ja van demanar ràpidament que es fes una excepció tant amb el Consorci de l'Habitatge de Barcelona com amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. La petició d'excepció, que es va fer a finals d'octubre, està sent estudiada per Economia i, segons fonts de Territori, l'Ajuntament era conscient que ja s'havia tramitat.

És per això que fonts del Govern acusen l'alcaldessa Colau d'estar fent "teatre electoral" tenint present que falten sis mesos per als comicis municipals. "El Consorci, del qual en forma part l'Ajuntament, ho sabia. Expliquen només la part que els interessa i ho fan per posar pressió", afirmen des del departament pilotat pel conseller Damià Calvet. 

El departament de Territori ja va demanar a Economia que habitatge no quedés afectat pel tancament de caixa i assegura que Colau n'estava informada

El resum de tot plegat és una picabaralla política que enverina la negociació pressupostària. Els comuns segueixen pressionant perquè ERC i el PDECat aprovin els pressupostos pactat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, i argumenten que, en un moment de dificultats de tresoreria de la Generalitat, aportarien 2.200 milions d'euros. Per als independentistes, però, els d'Iglesias i Colau els estan sotmetent a un "xantatge emocional" tenint en compte que aquest aval el demanen sense que s'hagi produït cap canvi en el context de repressió que pateixen els presos polítics i els exiliats.

La discrepància insalvable davant dels pressupostos generals de l'Estat té un efecte immediat en la negociació de la Generalitat. Els comuns no veuen incentius per votar-los perquè ni contemplaran la injecció d'ingressos previstos en els del govern espanyol ni contemplen, asseguren, una reforma fiscal progressiva. "El suposat gir social ni està ni se l'espera", diu David Cid sobre els pressupostos d'Aragonès. Tot i això, els comuns estan disposats a parlar-ne quan el vicepresident i conseller els citi, però ho fan des d'un escepticisme absolut: "Fins ara deu haver estat entretingut fent retallades", ha sentenciat Cid.

"El suposat gir social ni està ni se l'espera", diu David Cid sobre els pressupostos d'Aragonès

L'as a la màniga que explotarà el Govern és -més enllà de "gestos" en matèria de taxes universitàries, educació infantil i formació professional- els pressupostos de Barcelona. Colau té l'assignatura pendent d'acordar uns comptes, fet que no ha aconseguit en tot el mandat, i ERC i el PDECat estan disposats a parlar-ne si es garanteix el suport als pressupostos de la Generalitat. Busquen, en definitiva, fer de la necessitat virtut. A banda i banda.