14
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
19:10h
"Té Trapero un tracte de favor dins del cos de Mossos?". La pregunta, formulada per Ciutadans, ha estat l'origen del xoc que ha protagonitzat la compareixença del conseller d'Interior, Miquel Buch, aquest dimecres en comissió al Parlament. El conseller, visiblement molest per la insinuació que ha fet el diputat Jean Castel, ha acusat la formació taronja de fer "demagògia" i l'ha instat a demostrar les seves acusacions portant-ho a la justícia.
El diputat de Ciutadans ha insinuat que Josep Lluís Trapero utilitza l'horari laboral per preparar la seva defensa en la causa de l'1-O, ha preguntat si el departament d'Interior aporta mitjans per ajudar-lo en aquesta tasca i ha demanat al conseller per què no s'ha impulsat un expedient sancionador intern com el que pesa sobre altres agents processats. "Té Trapero el mateix tracte que altres agents processats? Té un tracte de favor de despatxos?", ha insistit Castel.
Buch ha recordat que hi ha un judici obert i que, per tant, qualsevol declaració que ell faci com a conseller pot afectar a la defensa del major Trapero, de qui ha defensat que va comptar amb la "confiança plena" del departament per la seva "professionalitat" fins el dia del seu cessament. Insatisfet amb la resposta, Castel ha acusat el conseller de "fugir d'estudi" i d'haver protagonitzat una compareixença "inútil i inhàbil".
Miquel Buch: "Els Mossos no són una policia política, sinó democràtica"
Durant la compareixença del conseller d'Interior, sol·licitada per Ciutadans, també han estat objecte de polèmica els llaços grocs. Preguntat pel grup que lidera Inés Arrimadas, Buch ha defensat que els Mossos, a "diferència d'altres cossos" de la resta de l'Estat, no són una "policia política, sinó democràtica" i que, per tant, no actua en funció de cap ideologia. Les identificacions de persones que retiren o col·loquen simbologia només es produeix, ha precisat, en cas que portin "estris perillosos" o bé que la seva conducta pugui ser "punible o presentar un perill" per a altres persones o l'ordre públic.
L'any 2017, ha detallat Buch, es van obrir 39 expedients sancionadors en què es va considerar que s'actuava contra el mobiliari urbà i aquest 2018, per ara, 34. Es va actuar per denúncia de l'administració municipal, de privats o per intervenció directa d'agents
Buch ha explicat que no hi ha cap directriu sobre la retirada o col·locació de simbologia en l'espai públic sempre i quan aquesta no sigui antiestatutària i ha insistit que "no es pot perseguir" l'acte de posar llaços grocs o de treure'ls quan no es produeix cap situació de risc o de perill.