14
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
15:31h
Només cal fer un cop d'ull al timeline d'Íñigo Urkullu per saber que té una bona agenda. En les últimes setmanes ha protagonitzat una gira que l'ha dut a Xile i a l'Argentina en la qual s'ha citat amb els presidents dels dos països, Sebastián Piñera i Mauricio Macri. Principal mediador entre l'Estat i la Generalitat durant l'octubre passat, entre el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència, aquest dimecres rep el president Quim Torra a Ajuria Enea, amb qui ha dinat i compareixerà a les 15.30 hores.
Segons fonts presidencials consultades per NacióDigital, la idea és fer "força conjunta" per demanar "solucions democràtiques" a conflictes que són polítics. Malgrat això, a Palau constaten la diferència de projectes entre el País Basc i Catalunya. Urkullu aspira a un "nou estatus" d'encaix constitucional, mentre que Torra insisteix en la consecució de la República catalana a través -primordialment- d'un referèndum. "L'important", destaquen aquestes fonts, és "que cadascú pugui defensar i fer força a favor de solucions democràtiques", tot i les discrepàncies de fons entre governs.
Es tracta de la primera trobada entre el lehendakari i Torra, que a banda de reunir-se amb Urkullu també té previstes entrevistes a mitjans de comunicació bascos, reunions amb plataformes sobiranistes i una conferència a Donosti. La invitació original, de fet, prové de Gure Esku Dago, una plataforma basca que organitza consultes populars. Aprofitant l'agenda, l'equip de Palau es va posar en contacte amb l'executiu basc i es va acordar la trobada entre els dos màxims dirigents i la compareixença conjunta. El president aprofitarà per reunir-se, també, amb Arnaldo Otegi.
Presos i mediació
El 29 d'agost, Torra va trucar el lehendakari per aclarir si havia defensat només la sortida de la presó d'Oriol Junqueras i no de la resta de líders del procés privats de llibertat a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. A mitjans d'agost, Urkullu va visitar el president d'ERC a Lledoners, i va indicar que un hipotètic alliberament abonaria la "distensió" entre les dues administracions, que malgrat l'arribada del PSOE a la Moncloa no passen pel seu millor moment arran de les peticions de la Fiscalia.
Torra li va demanar explicacions i, al mateix temps, es van instar a organitzar una trobada. Urkullu es va desplaçar la legislatura passada a Palau, on va mantenir una llarg reunió amb Puigdemont. Amb el pas dels mesos, el lehendakari va anar emergint com a home pont entre l'Estat i la Generalitat per evitar -al mateix temps- l'aplicació del 155 i la declaració de la independència. Totes dues mesures es van acabar prenent, malgrat que havia aconseguit convèncer Puigdemont de convocar eleccions.
La manca de garanties per part del govern de Mariano Rajoy -desallotjat de la Moncloa, mesos més tard, gràcies als vots decisius del PNB i de l'independentisme- va fer que el president a l'exili descartés cridar els catalans a les urnes. Urkullu va estar en contacte amb Puigdemont, Artur Mas, Marta Pascal i Santi Vila, però no va aconseguir el seu objectiu. El lehendakari és una peça central en el tauler de l'Estat, i ho pot seguir sent en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.
Pressupostos i diàleg
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, assegurava aquesta setmana que està negociant un acord amb el PNB per als comptes, però el líder del partit, Andoni Ortuzar, té dubtes perquè sospita que els pressupostos no s'aprovaran. Sense els vots del PDECat i d'ERC és inviable que Sánchez pugui tirar endavant els números, sempre i quan segueixi enrocat en la negativa a fer gestos cap als presos i sobre l'autodeterminació. Dues qüestions que sobrevolaran la cimera de Vitòria, tot i que l'equip de Torra no preveu "pressió" per acordar els pressupostos.
En aquest sentit, és coneguda la negativa del president a negociar els comptes -així ho va solemnitzar la setmana passada a la cambra catalana-, i ja la va reiterar dijous en una reunió amb els diputats i senadors del PDECat. Malgrat això, el Govern està predisposat al fet que els grups independentistes avalin determinades accions -increment del salari mínim, per exemple- malgrat el "no" global als comptes.
Una de les novetats prèvies a la cimera Torra-Urkullu ha estat la proposta del Govern de fer una reunió entre el consell executiu i el consell de ministres el dia 21 de desembre, aprofitant la cita d'aquest organisme a Barcelona. L'objectiu de la trobada hauria de ser, segons ha indicat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, trobar una "solució política" al conflicte existent a Catalunya. Precisament el que defensaran el president i el lehendakari en la compareixença conjunta al palau d'Ajuria Enea.
Segons fonts presidencials consultades per NacióDigital, la idea és fer "força conjunta" per demanar "solucions democràtiques" a conflictes que són polítics. Malgrat això, a Palau constaten la diferència de projectes entre el País Basc i Catalunya. Urkullu aspira a un "nou estatus" d'encaix constitucional, mentre que Torra insisteix en la consecució de la República catalana a través -primordialment- d'un referèndum. "L'important", destaquen aquestes fonts, és "que cadascú pugui defensar i fer força a favor de solucions democràtiques", tot i les discrepàncies de fons entre governs.
Es tracta de la primera trobada entre el lehendakari i Torra, que a banda de reunir-se amb Urkullu també té previstes entrevistes a mitjans de comunicació bascos, reunions amb plataformes sobiranistes i una conferència a Donosti. La invitació original, de fet, prové de Gure Esku Dago, una plataforma basca que organitza consultes populars. Aprofitant l'agenda, l'equip de Palau es va posar en contacte amb l'executiu basc i es va acordar la trobada entre els dos màxims dirigents i la compareixença conjunta. El president aprofitarà per reunir-se, també, amb Arnaldo Otegi.
Presos i mediació
El 29 d'agost, Torra va trucar el lehendakari per aclarir si havia defensat només la sortida de la presó d'Oriol Junqueras i no de la resta de líders del procés privats de llibertat a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. A mitjans d'agost, Urkullu va visitar el president d'ERC a Lledoners, i va indicar que un hipotètic alliberament abonaria la "distensió" entre les dues administracions, que malgrat l'arribada del PSOE a la Moncloa no passen pel seu millor moment arran de les peticions de la Fiscalia.
Torra li va demanar explicacions i, al mateix temps, es van instar a organitzar una trobada. Urkullu es va desplaçar la legislatura passada a Palau, on va mantenir una llarg reunió amb Puigdemont. Amb el pas dels mesos, el lehendakari va anar emergint com a home pont entre l'Estat i la Generalitat per evitar -al mateix temps- l'aplicació del 155 i la declaració de la independència. Totes dues mesures es van acabar prenent, malgrat que havia aconseguit convèncer Puigdemont de convocar eleccions.
Torra aprofitarà la visita a Euskadi per reunir-se amb Arnaldo Otegi i amb plataformes sobiranistes basques, i al vespre farà una conferència
La manca de garanties per part del govern de Mariano Rajoy -desallotjat de la Moncloa, mesos més tard, gràcies als vots decisius del PNB i de l'independentisme- va fer que el president a l'exili descartés cridar els catalans a les urnes. Urkullu va estar en contacte amb Puigdemont, Artur Mas, Marta Pascal i Santi Vila, però no va aconseguir el seu objectiu. El lehendakari és una peça central en el tauler de l'Estat, i ho pot seguir sent en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.
Pressupostos i diàleg
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, assegurava aquesta setmana que està negociant un acord amb el PNB per als comptes, però el líder del partit, Andoni Ortuzar, té dubtes perquè sospita que els pressupostos no s'aprovaran. Sense els vots del PDECat i d'ERC és inviable que Sánchez pugui tirar endavant els números, sempre i quan segueixi enrocat en la negativa a fer gestos cap als presos i sobre l'autodeterminació. Dues qüestions que sobrevolaran la cimera de Vitòria, tot i que l'equip de Torra no preveu "pressió" per acordar els pressupostos.
En aquest sentit, és coneguda la negativa del president a negociar els comptes -així ho va solemnitzar la setmana passada a la cambra catalana-, i ja la va reiterar dijous en una reunió amb els diputats i senadors del PDECat. Malgrat això, el Govern està predisposat al fet que els grups independentistes avalin determinades accions -increment del salari mínim, per exemple- malgrat el "no" global als comptes.
Urkullu va visitar Junqueras a la presó de Lledoners a mitjans d'agost, i al cap d'uns dies va tenir una conversa telefònica amb Torra
Una de les novetats prèvies a la cimera Torra-Urkullu ha estat la proposta del Govern de fer una reunió entre el consell executiu i el consell de ministres el dia 21 de desembre, aprofitant la cita d'aquest organisme a Barcelona. L'objectiu de la trobada hauria de ser, segons ha indicat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, trobar una "solució política" al conflicte existent a Catalunya. Precisament el que defensaran el president i el lehendakari en la compareixença conjunta al palau d'Ajuria Enea.