Agents de la policia espanyola diuen que l'1-O hi va haver «presumpta sang»

Les càrregues policials que va dirigir el Cos Nacional de Policia (CNP) a les escoles Mediterrània, Pau Claris i Escoles Pies de Sant Antoni, a Barcelona, durant la jornada de l'1 d'octubre van estar justificades i van seguir paràmetres de proporcionalitat. Això és el que han explicat quatre dels 24 agents investigats pel jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, que investiga l'operació policial desplegada el dia del referèndum.

Aquest dimarts han començat les declaracions amb dos dels principals comandaments, concretament, l'inspector en cap -conegut com a Camel- 1 i el sotsinspector. El màxim comandament, segons han relatat fonts judicials, ha mantingut davant del jutge que "en cap moment va veure actuacions fora de mida" i que, malgrat que no van observar ciutadans ferits, sí que van tenir constància de "presumpta sang", a posteriori, a través dels mitjans de comunicació. Aquesta, però, també podia ser "pintura vermella", ha precisat l'inspector.

Malgrat que cap dels dos ha reconegut que havien rebut ordres de carregar contra els ciutadans, sí que han coincidit que actuaven en funció del que els hi ordenava una "superioritat", és a dir, un centre de comandament sobre el qual no han volgut donar més detalls. Segons han lamentat algunes de les acusacions, aquest centre que donava les ordres no consta en les acusacions i, per tant, és una informació importantíssima que ajudaria a aclarir responsabilitat.

L'inspector també ha evitat respondre sobre els cops directes a la cara -a l'escola Mediterrània Roger Español va perdre un ull-, i ha assegurat que les persones que es concentraven davant dels col·legis per votar tenien una actitud "hostil", els propiciaven insults i cridaven "votarem". En la mateixa línia, han defensat que ells només "s'enfrontaven a un mur humà que impedia l'actuació policial", i que els ciutadans els donaven "cops amb els paraigües". 

Pel que fa al sotsinspector, ha afirmat que tenien ordres de recollir el material, però no "ordres concretes" sobre el com. A més, i després que el jutge li hagi mostrat diverses fotografies i vídeos on apareix ell i el seu número identificatiu, ha assegurat, malgrat reconèixer-se, que no és ell qui tira escales avall a Marta Torrecillas. Per contra, ha indicat, segurament va ser ella, qui s'hi va tirar. Així  mateix, quan se'ls hi han mostrat imatges d'agents agredint amb la porra directament a la cara, han explicat, segons altres fonts judicials, que no es podia dir que fos antireglamentari perquè hi ha situacions "en què és normal". 

Els imputats només han contestat les preguntes de les seves defenses, del magistrat i de la Fiscalia, i s'han negat a donar explicacions a les qüestions de l'Ajuntament de Barcelona i les acusacions particulars.

Fins a 24 investigats

La declaració dels agents i comandaments -fins a 24- s'anirà realitzant durant aquesta setmana i la següent al jutjat d'instrucció. A la sala poden acollir-se a no declarar o respondre a les preguntes del jutge, de les seves defenses, la Fiscalia i les acusacions, entre les quals consta l'Ajuntament de Barcelona o el Centre Irídia. La investigació de les càrregues, de fet, es va iniciar arran de les denúncies que diverses persones ferides van presentar després del referèndum. Això va motivar una investigació judicial en què l'Ajuntament de Barcelona es va presentar com a acusació popular, i on consten 390 fotografies i més de nou hores de vídeo, a més de les gravacions aportades per la pròpia policia espanyola.

En alguns casos, com el de l'escola Mediterrània, el jutge creu que les càrregues podrien ser "com a mínim indiscriminades i desproporcionades" i, en una interlocutòria que va presentar prèviament, manté que alguns agents es van dirigir a la multitud "sense intercanviar cap paraula" ni cap "adveniment", i que van començar a empènyer la gent "incitant una situació violenta". Concretament, destacava que en diverses filmacions es podien observar persones empeses a terra, una persona amb el cap sagnant i un agent colpejant amb la seva defensa a la cara a les persones que ja havien estat desallotjades.

L'Ajuntament demanarà investigar 25 agents més

L'Ajuntament de Barcelona demanarà que el jutge investigui 25 agents més -entre els quals també hi haurà comandaments- que van actuar a l'escola Pau Claris, un dels punts on també es van viure fortes càrregues policials durant l'1-O. Així ho ha confirmat el regidor del consistori Jaume Asens, que ha instat les institucions de l'Estat de dret a exercir el seu compromís -entre elles al Ministeri Fiscal i el govern espanyol- perquè facin la seva feina des de la imparcialitat i la col·laboració. 

"Esperem que en els propers mesos hagin de declarar també aquells que van donar les ordres i els que, havent pogut evitar-ho, no ho van fer", ha explicat Asens. En aquest cas, els responsables estarien imputats per "omissió". Respecte del govern de Pedro Sánchez, l'ha emplaçat a "donar les instruccions convenients perquè deixi d'obstaculitzar i posar pals a les rodes a la investigació judicial", i que es posi "al costat de la justícia i de les víctimes", en comptes d'ascendir els agents. 

Persones afectades per les càrregues policials, entre les quals Español, s'han manifestat aquest dimarts a les portes de la Ciutat de la Justícia i, segons han explicat, ho seguiran fent durant el temps que duri la instrucció.