Dolors Montserrat avisa el PSOE que si rebutja la prohibició de llaços grocs «seran uns traïdors»

Joan Tardà respon a la portaveu del PP que l'actual monarquia és fruit de "la imposició d'un dels majors assassins del segle XX"

Dolors Montserrat, portaveu del PP al Congrés.
Dolors Montserrat, portaveu del PP al Congrés. | Europa Press
13 de novembre del 2018
Actualitzat a les 17:05h
El PP defensa aquest dimarts al ple del Congrés dels Diputats una proposició de llei de "Defensa de la Convivència Social, la Neutralitat Institucional i els Símbols Nacionals" amb l'objectiu de "protegir els símbols nacionals com el rei, les banderes, els escuts i l'himne" i "preservar la neutralitat dels espais públics". La portaveu del Grup Popular, Dolors Montserrat, ha defensat la proposició, acusant el sobiranisme de mostrar "símbols d'odi que ultratgen" els símbols espanyols. Ha titllat la Generalitat de voler "imposar la voluntat del 47% dels catalans" al 53% restant. La Generalitat s'ha convertit en "un aparell d'agitació, en un CDR" que ataca la convivència.

"Les estelades i els símbols favorables als colpistes generen confrontació" mentre "els socialistes miren cap a un altre lloc". Els qui porten llaç groc "estan assenyalant els qui no el duen", ha clamat des de la tribuna del Congrés, "amb la complicitat del Partit Socialista". Montserrat ha afirmat que "els independentistes ens fan el buit, ens ofeguen". S'ha adreçat als escons socialistes per dir-los que avui se sabrà si el PSOE representa un socialisme modern i europeu o "si trairan els seus propis principis". "Si avui diuen que no, seran uns traïdors".

La monarquia, la imposició d'un "assassí"

Joan Tardà ha respost a Dolors Montserrat de manera contundent. S'ha preguntat si ha expulsat de la seva família els qui són independentistes, ja que l'exministra ha explicat en algun moment que té parents sobiranistes. Tardà ha recordat que l'actual monarquia va ser imposada per "un dels majors assassins del segle XX". La Corona té aquest "pecat original", ha assegurat el republicà.

Tardà ha manifestat que no són partidaris de la neutralitat en els espais públics: "Les pancartes en favor dels refugiats o la bandera lila no són neutrals" i "els edificis públics no han de ser neutrals". Tardà ha dit que la proposició de llei del PP és "el símbol de la derrota que suposa voler imposar-se sempre per la força". "Sempre han volgut vèncer, mai han intentat convèncer", ha afirmat.

Tot per "un grapat de vots a Andalusia"

Sergi Miquel, del PDECat, ha assegurat que el discurs de Dolors Montserrat és propi dels franquistes de 1936. El diputat ha assegurat que si molts símbols i institucions espanyoles estan desacreditades serà per algun motiu. En lloc de castigar, el que hauria de preguntar-se Montserrat, ha assegurat, és el perquè: "Potser té a veure amb l'actuació del rei, amb el discurs del 3 d'octubre, o en ell escàndols com el d'Urdangarin". Miquel ha lamentat que el PP faci un discurs tan agressiu per obtenir "un grapat de vots a Andalusia". "Que poc que estima Catalunya", ha assegurat.

Artemi Rallo (PSOE): "La pàtria dels drets"

Per part del PSOE, Artemi Rallo ha acusat el PP de voler extremar el conflicte i "de no haver après res dels darrers quaranta anys". S'ha referit a "la pàtria dels drets" en què els socialistes es reconeixen. Ha recordat l'acte de l'exministre de Defensa Federico Trillo onejant una immensa bandera d'Espanya a la plaça de Colom de Madrid l'octubre del 2002. Just quan els papers de Bárcenas demostra un ingrés a Trillo. Aquesta coincidència demostra, segons el parlamentari socialista, el caràcter del patriotisme del PP.  

De ser aprovada, la proposició que els funcionaris i treballadors públics serien sancionats en cas de dur llaços grocs o estelades. Se'ls aplicaria l'Estatut de la Funció Pública. En el cas de càrrecs públics, en cas que lluïssin símbols com els llaços grocs, podrien ser cessats i, fins i tot, inhabilitats durant un temps, segons la proposta del PP. Els populars demanen sancionar segons el que preveu la llei de transparència i bon govern. Els parlamentaris no es veurien afectats per aquesta llei, ja que gaudeixen d'inviolabilitat.

Un pols pels símbols amb Ciutadans i Vox

La proposició va ser de les primeres a ser registrada al Congrés des que Pablo Casado es va fer amb la presidència del PP a les primàries que es van convocar després de la dimissió de Mariano Rajoy. Des d'aquest moment, la pugna entre PP, Ciutadans i Vox per veure qui s'enfronta més a la presència de llaços grocs als carrers ha donat lloc a episodis singulars i Casado de seguida es va plantejar demanar un canvi en la legislació.

Mentre els anomenats GDR -amb presència de simpatitzants de Vox i Ciutadans- han arribat a organitzar brigades nocturnes, amb un funcionament quasi paramilitar, per arrancar llaços grocs de carrers i balcons, els líders de Ciutadans han convocat actes públics per treure símbols sobiranistes, com el que es va fer a Alella a finals d'agost. El PP ha mostrat simpatia per aquestes accions, però ha insistit que són les institucions les que haurien de fer aquesta feina.

L'actuació contra els símbols sobiranistes s'inscriu, en el cas de Casado, en el populisme de "l'Espanya dels balcons" que tan sovint invoca el líder del PP. En el congrés dels populars catalans celebrat a Sitges el cap de setmana passat, Casado i el nou president del PP català, Alejandro Fernández, van insistir en la importància de defensar els símbols i les institucions tradicionals espanyols, amb la monarquia en primer lloc.