13
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:52h
"Només acceptaria anar a les eleccions europees si fos de número dos de Junqueras". La frase de Carles Puigdemont, pronunciada en l'entrevista a Catalunya Ràdio d'aquest dimarts, ha reactivat el debat d'una llista unitària de l'independentisme, en aquest cas per concórrer a les eleccions europees. L'oferta del president a l'exili, formulada a l'emissora pública des de Waterloo, no havia estat prèviament comunicada per carta a Oriol Junqueras, tot i que Puigdemont i el líder d'ERC han reprès en les últimes setmanes el contacte epistolar, trencat des de la tardor passada. Els dirigents republicans han tingut coneixement de la proposta pels mitjans de comunicació, segons les fonts consultades per NacióDigital. Així ho ha detallat Joan Tardà aquest mateix matí als passadissos del Congrés.
Puigdemont s'ha mostrat "absolutament disposat" a figurar en segon lloc en la llista que encapçali Junqueras als comicis europeus del maig de l'any que ve. "Si hi hagués una llista conjunta, el lideratge de Junqueras és indiscutible", ha apuntat el màxim dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) i impulsor de la Crida Nacional per la República. Des de la presó de Lledoners, el líder d'ERC va decidir ser candidat republicà a les eleccions comunitàries amb la voluntat de denunciar la repressió de l'Estat. En canvi, a l'espai de la Crida veurien amb bons ulls bastir una candidatura unitària que reflecteixi l'excepcionalitat del moment. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ja es va mostrar "completament oberta" a una llista conjunta. El PDECat també hi està a favor.
El plantejament de Puigdemont de sumar amb Junqueras també inclou la CUP. De fet, el president a l'exili no ha tancat la porta al fet que el número tres d'aquesta candidatura unitària fos ocupat per Anna Gabriel, exiliada a Suïssa. Fonts anticapitalistes consultades per aquest diari asseguren que tampoc tenien constància de la proposta. De fet, la CUP ni tan sols ha decidit si concorrerà als comicis europeus. En un comunicat d'aquest dimarts, la formació ha subratllat que "ni s'ha contemplat ni es contempla la participació en el si d'una llistà unitària". "Entenem les declaracions d'aquest matí en el marc d'una estratègia electoral dels partits independentistes hegemònics que nosaltres ni compartim ni en formem part", s'afegeix en la resposta oficial.
Tot i la posició de la CUP, un dels alcaldes de la formació, Eudald Calvo (Argentona), ha fet una reflexió en un altre sentit: "La proposta de llista unitària de Puigdemont per a les europees és valenta i original. Puigdemont fuig de la dinàmica dels partits i fa propostes arriscades. La CUP haurà de debatre molt bé aquesta proposta", ha afirmat Calvo en declaracions al programa L'Entrevista de La Xarxa. En qualsevol cas, la residència de Gabriel a Suïssa [fora de la UE] impossibilitaria que integrés una llista confeccionada a l'Estat per als comicis europeus.
Una relació freda
Els repetits clams a la unitat del sobiranisme civil -el darrer, i més visible, va ser a Lledoners després que es coneguessin els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat- van motivar una recuperació del contacte entre el president i vicepresident de l'anterior Govern. El primer gest d'aquest darrer intent el va fer Puigdemont. Va enviar al líder d'ERC un exemplar del seu llibre La crisi catalana, acompanyat d'una missiva. "El to és cordial. No es pot parlar encara d'una relació epistolar", asseguren fonts coneixedores de les comunicacions. Junqueras li ha respost recentment amb una altra carta, de quatre paràgrafs, en què apel·la a la unitat estratègica i la transversalitat de la mobilització del 3-O, exemple per als republicans de la majoria àmplia que ha de perseguir l'independentisme.
Tot i que la relació personal és freda -va quedar seriosament tocada en els darrers dies de la legislatura passada, conclosa amb la declaració d'independència no desplegada del 27 d'octubre-, Puigdemont i Junqueras exploren -auxiliats pels seus col·laboradors- una entesa amb un mínim recorregut. Aquesta aliança es basa en la recerca d'una majoria més transversal, el referèndum reconegut internacionalment i la mobilització d'abast europeu. Hi ha la voluntat d'arribar al judici contra la cúpula del procés amb una proposta ja acordada i vigent. El judici i la posterior sentència posaran a prova tant la relació entre els espais de la Crida i ERC, com la convivència al Govern. De la coordinació en la resposta en dependrà la unitat d'acció de l'independentisme.
Artadi rebaixa el plantejament a un "comentari"
La repercussió de les paraules de Puigdemont ha arribat fins a la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. Atenent una pregunta que plantejava si el líder de la Crida havia renunciat a la seva restitució com a president pel fet de plantejar candidatura a les europees al costat de Junqueras, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha rebaixat la proposta de Puigdemont a un "comentari". "La voluntat del Govern i d'alguns grups parlamentaris és la restitució de Puigdemont", ha reblat.
Puigdemont s'ha mostrat "absolutament disposat" a figurar en segon lloc en la llista que encapçali Junqueras als comicis europeus del maig de l'any que ve. "Si hi hagués una llista conjunta, el lideratge de Junqueras és indiscutible", ha apuntat el màxim dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) i impulsor de la Crida Nacional per la República. Des de la presó de Lledoners, el líder d'ERC va decidir ser candidat republicà a les eleccions comunitàries amb la voluntat de denunciar la repressió de l'Estat. En canvi, a l'espai de la Crida veurien amb bons ulls bastir una candidatura unitària que reflecteixi l'excepcionalitat del moment. La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ja es va mostrar "completament oberta" a una llista conjunta. El PDECat també hi està a favor.
El plantejament de Puigdemont de sumar amb Junqueras també inclou la CUP. De fet, el president a l'exili no ha tancat la porta al fet que el número tres d'aquesta candidatura unitària fos ocupat per Anna Gabriel, exiliada a Suïssa. Fonts anticapitalistes consultades per aquest diari asseguren que tampoc tenien constància de la proposta. De fet, la CUP ni tan sols ha decidit si concorrerà als comicis europeus. En un comunicat d'aquest dimarts, la formació ha subratllat que "ni s'ha contemplat ni es contempla la participació en el si d'una llistà unitària". "Entenem les declaracions d'aquest matí en el marc d'una estratègia electoral dels partits independentistes hegemònics que nosaltres ni compartim ni en formem part", s'afegeix en la resposta oficial.
Tot i la posició de la CUP, un dels alcaldes de la formació, Eudald Calvo (Argentona), ha fet una reflexió en un altre sentit: "La proposta de llista unitària de Puigdemont per a les europees és valenta i original. Puigdemont fuig de la dinàmica dels partits i fa propostes arriscades. La CUP haurà de debatre molt bé aquesta proposta", ha afirmat Calvo en declaracions al programa L'Entrevista de La Xarxa. En qualsevol cas, la residència de Gabriel a Suïssa [fora de la UE] impossibilitaria que integrés una llista confeccionada a l'Estat per als comicis europeus.
Una relació freda
Els repetits clams a la unitat del sobiranisme civil -el darrer, i més visible, va ser a Lledoners després que es coneguessin els escrits d'acusació de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat- van motivar una recuperació del contacte entre el president i vicepresident de l'anterior Govern. El primer gest d'aquest darrer intent el va fer Puigdemont. Va enviar al líder d'ERC un exemplar del seu llibre La crisi catalana, acompanyat d'una missiva. "El to és cordial. No es pot parlar encara d'una relació epistolar", asseguren fonts coneixedores de les comunicacions. Junqueras li ha respost recentment amb una altra carta, de quatre paràgrafs, en què apel·la a la unitat estratègica i la transversalitat de la mobilització del 3-O, exemple per als republicans de la majoria àmplia que ha de perseguir l'independentisme.
Tot i que la relació personal és freda -va quedar seriosament tocada en els darrers dies de la legislatura passada, conclosa amb la declaració d'independència no desplegada del 27 d'octubre-, Puigdemont i Junqueras exploren -auxiliats pels seus col·laboradors- una entesa amb un mínim recorregut. Aquesta aliança es basa en la recerca d'una majoria més transversal, el referèndum reconegut internacionalment i la mobilització d'abast europeu. Hi ha la voluntat d'arribar al judici contra la cúpula del procés amb una proposta ja acordada i vigent. El judici i la posterior sentència posaran a prova tant la relació entre els espais de la Crida i ERC, com la convivència al Govern. De la coordinació en la resposta en dependrà la unitat d'acció de l'independentisme.
Artadi rebaixa el plantejament a un "comentari"
La repercussió de les paraules de Puigdemont ha arribat fins a la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. Atenent una pregunta que plantejava si el líder de la Crida havia renunciat a la seva restitució com a president pel fet de plantejar candidatura a les europees al costat de Junqueras, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha rebaixat la proposta de Puigdemont a un "comentari". "La voluntat del Govern i d'alguns grups parlamentaris és la restitució de Puigdemont", ha reblat.