13
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:59h
"La gestió dels atemptats del 17 d'agost es va fer sense poder participar de forma directa al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i no es pot entendre que no hi estiguéssim". Ho ha sentenciat el conseller d'Interior, Miquel Buch, en l'acte d'inauguració de les quartes Jornades d'Intel·ligència, organitzades pels Mossos d'Esquadra, referint-se a l'exclusió dels Mossos de l'organisme estatal de coordinació antiterrorista fins al mes passat.
Enguany i de forma especial, aquestes tracten sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. Uns atemptats, ha recordat Buch, que van "colpir i atemorir", però sobre els quals la policia catalana va demostrar "l'excel·lència", actuant de forma "ràpida i directa".
Durant diversos dies, doncs, els atemptats van canviar el sentit de la seguretat del país, i la policia va aplicar protocols de prevenció, gestió d'informació, investigació i col·laboració amb la ciutadania i la resta de cossos policials, ha explicat el conseller. Decisions -la majoria encertades, ha destacat- que es van haver de prendre en calent davant de la imminència dels fets i de l'atenta mirada internacional.
És precisament en aquest punt de les jornades, just a l'inici, quan el conseller ha volgut realitzar un reconeixement a "a tots i cadascun dels agents del cos". Però com a màxim responsable, a la figura del major Josep Lluís Trapero -ara acusat de rebel·lió en la causa contra l'1-O a l'Audiència Nacional- i als agents "que estaven a les rotondes, carreteres o carrers que marcava el dispositiu Cronos".
"Vull transmetre l'orgull de tenir una policia com la que tenim, reconeguda internacionalment però, sobretot, reconeguda per la ciutadania". En la mateixa línia, el comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, ha tingut paraules per a Trapero, així com un reconeixement per al comissari Ferran López.
Els radicalisme, una preocupació
El radicalisme és una de les preocupacions dels Mossos d'Esquadra des de fa anys, i així s'ha denotat en el contingut de les últimes jornades. Les primeres, ha explicat Esquius, es van centrar en els serveis d'intel·ligència davant de la radicalització amb una anàlisi de les organitzacions terroristes clàssiques del segle XX, i l'auge de les noves formes d'extremisme del segle XXI, entre les quals l'anarquisme o el terrorisme global a través d'Internet.
Precisament, l'extremisme violent d'arrel anarquista va ser el tema de les segones, mentre que les terceres es van centrar en la radicalització, concretament, en àmbits de la seguretat. Així, es van estudiar els principals entorns favorables a occident, i es va analitzar l'acció governamental de la Unió Europea i els Estats Units davant d'aquesta amenaça.
El guió de les jornades d'enguany, que duraran tres dies a porta tancada amb la participació de diversos experts, s'aplicarà l'estudi a allò que va passar sobre el terreny fa poc més d'un any. D'aquesta manera, diversos experts analitzaran la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils per conèixer com va ser el procés de radicalització dels seus membres, per acabar repassant si els plans i protocols que es van desenvolupar van funcionar amb eficàcia, immediatesa i coordinació.
Entre aquests, Esquius ha destacat el dispositiu Cronos, que va mobilitzar agents de tot el territori amb un pla per minimitzar els efectes de l'atemptat i neutralitzar-ne els autors.
"Hem de tenir molt present que l'amenaça continua, i que els Mossos hem de continuar treballant com abans", ha puntualitzat Esquius. Per això, tota la "mecànica" dels darrers anys ha de seguir en marxa, ha dit, però amb les "lliçons apreses per millorar", i amb "coordinació i lleialtat recíproca amb els cossos que operen al nostre país".
A les jornades han participat també la directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Montserrat Royes; el director general de la policia, Andreu Martínez; representants d'associacions en suport a les víctimes, i víctimes dels atemptats, i representants del CITCO i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), entre d'altres.
Un "àngel de la guarda"
Un dels moments més emocionants de l'inici de les jornades han estat les paraules d'agraïment i coratge que ha transmès Javier Martínez, el pare del nen de tres anys que va perdre la vida durant l'atemptat a la Rambla de Barcelona. "Durant aquest any i pico de dol, els Mossos sempre han estat al meu costat com a persones", ha explicat Martínez, sensiblement emocionat, abans de parlar del seu fill. Ell, ha dit, "volia ser policia del Barça" i "ja de petit tenia aquest neguit". Però la vida és inexplicable i, aquell dia, ha rememorat, "se'l van emportar".
Per això, i adreçant-se a tots els participants a les jornades, els ha assegurat: "Si hi ha algun altre món, ell serà important perquè farà d'àngel perquè, una cosa tant petita, tan pura i amb tanta llum, és un àngel de la guarda que tindreu amb vosaltres". Martínez, que ha agraït la feina de suport que li han donat algunes associacions com UAVAT, també n'ha criticat d'altres que, segons ha dit, ni s'hi han adreçat.
Abans d'acabar, però, ha volgut fer una última referència als Mossos, en què els ha animat a continuar preparant-se, millorant i lluitant "perquè encara queden moltes persones". "Cadascú ha de posar el seu granet de sorra, treure les conclusions d'allò que va passar i intentar ajudar-nos més", ha remarcat. "Jo, aquell dia vaig perdre molts valors, vaig perdre un fill i gairebé en perdo dos, perquè hi havia la meva filla petita, i per això us encoratjo a seguir treballant", ha acabat.
Enguany i de forma especial, aquestes tracten sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. Uns atemptats, ha recordat Buch, que van "colpir i atemorir", però sobre els quals la policia catalana va demostrar "l'excel·lència", actuant de forma "ràpida i directa".
Durant diversos dies, doncs, els atemptats van canviar el sentit de la seguretat del país, i la policia va aplicar protocols de prevenció, gestió d'informació, investigació i col·laboració amb la ciutadania i la resta de cossos policials, ha explicat el conseller. Decisions -la majoria encertades, ha destacat- que es van haver de prendre en calent davant de la imminència dels fets i de l'atenta mirada internacional.
És precisament en aquest punt de les jornades, just a l'inici, quan el conseller ha volgut realitzar un reconeixement a "a tots i cadascun dels agents del cos". Però com a màxim responsable, a la figura del major Josep Lluís Trapero -ara acusat de rebel·lió en la causa contra l'1-O a l'Audiència Nacional- i als agents "que estaven a les rotondes, carreteres o carrers que marcava el dispositiu Cronos".
"Vull transmetre l'orgull de tenir una policia com la que tenim, reconeguda internacionalment però, sobretot, reconeguda per la ciutadania". En la mateixa línia, el comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, ha tingut paraules per a Trapero, així com un reconeixement per al comissari Ferran López.
Els radicalisme, una preocupació
El radicalisme és una de les preocupacions dels Mossos d'Esquadra des de fa anys, i així s'ha denotat en el contingut de les últimes jornades. Les primeres, ha explicat Esquius, es van centrar en els serveis d'intel·ligència davant de la radicalització amb una anàlisi de les organitzacions terroristes clàssiques del segle XX, i l'auge de les noves formes d'extremisme del segle XXI, entre les quals l'anarquisme o el terrorisme global a través d'Internet.
Precisament, l'extremisme violent d'arrel anarquista va ser el tema de les segones, mentre que les terceres es van centrar en la radicalització, concretament, en àmbits de la seguretat. Així, es van estudiar els principals entorns favorables a occident, i es va analitzar l'acció governamental de la Unió Europea i els Estats Units davant d'aquesta amenaça.
Una camisa dels mossos amb inscripcions, després de l'atemptat. Foto: Adrià Costa
El guió de les jornades d'enguany, que duraran tres dies a porta tancada amb la participació de diversos experts, s'aplicarà l'estudi a allò que va passar sobre el terreny fa poc més d'un any. D'aquesta manera, diversos experts analitzaran la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils per conèixer com va ser el procés de radicalització dels seus membres, per acabar repassant si els plans i protocols que es van desenvolupar van funcionar amb eficàcia, immediatesa i coordinació.
Entre aquests, Esquius ha destacat el dispositiu Cronos, que va mobilitzar agents de tot el territori amb un pla per minimitzar els efectes de l'atemptat i neutralitzar-ne els autors.
"Hem de tenir molt present que l'amenaça continua, i que els Mossos hem de continuar treballant com abans", ha puntualitzat Esquius. Per això, tota la "mecànica" dels darrers anys ha de seguir en marxa, ha dit, però amb les "lliçons apreses per millorar", i amb "coordinació i lleialtat recíproca amb els cossos que operen al nostre país".
A les jornades han participat també la directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Montserrat Royes; el director general de la policia, Andreu Martínez; representants d'associacions en suport a les víctimes, i víctimes dels atemptats, i representants del CITCO i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), entre d'altres.
Un "àngel de la guarda"
Un dels moments més emocionants de l'inici de les jornades han estat les paraules d'agraïment i coratge que ha transmès Javier Martínez, el pare del nen de tres anys que va perdre la vida durant l'atemptat a la Rambla de Barcelona. "Durant aquest any i pico de dol, els Mossos sempre han estat al meu costat com a persones", ha explicat Martínez, sensiblement emocionat, abans de parlar del seu fill. Ell, ha dit, "volia ser policia del Barça" i "ja de petit tenia aquest neguit". Però la vida és inexplicable i, aquell dia, ha rememorat, "se'l van emportar".
Per això, i adreçant-se a tots els participants a les jornades, els ha assegurat: "Si hi ha algun altre món, ell serà important perquè farà d'àngel perquè, una cosa tant petita, tan pura i amb tanta llum, és un àngel de la guarda que tindreu amb vosaltres". Martínez, que ha agraït la feina de suport que li han donat algunes associacions com UAVAT, també n'ha criticat d'altres que, segons ha dit, ni s'hi han adreçat.
Abans d'acabar, però, ha volgut fer una última referència als Mossos, en què els ha animat a continuar preparant-se, millorant i lluitant "perquè encara queden moltes persones". "Cadascú ha de posar el seu granet de sorra, treure les conclusions d'allò que va passar i intentar ajudar-nos més", ha remarcat. "Jo, aquell dia vaig perdre molts valors, vaig perdre un fill i gairebé en perdo dos, perquè hi havia la meva filla petita, i per això us encoratjo a seguir treballant", ha acabat.