13
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:52h
El debat sobre participar o no a les eleccions europees genera debat -de fons- en el si de la CUP. Després d'una primera assemblea dissabte passat a Perpinyà, els anticapitalistes no han aconseguit arribar a acords majoritaris per definir quina és la línia a seguir. La divisió s'ha fet notòria entre la militància, i la CUP s'ha vist obligada a ajornar el debat amb vistes a un proper consell polític que, en aquest cas, tindrà caràcter extraordinari.
Malgrat la divisió, però, el "no" es va imposar aquest dissabte, tot i que cap postura va rebre una suport unànime. Per això, de cara a la propera votació es plantejaran documents nous que aportin altres enfocaments de la qüestió europea. Segons ha pogut saber NacióDigital, la CUP ha d'haver pres la decisió abans del 6 de desembre.
L'absència de la majoria absoluta
Durant el darrer consell polític es van sotmetre a debat vuit documents amb "fórmules diverses", sis a favor del "sí" i dos a favor del "no". Entre aquests documents, un que posava sobre la taula el nom com a candidata de l'exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Suïssa arran del procés judicial de l'1-O al Tribunal Suprem, o altres que proposaven la participació a les eleccions en coalició amb EH Bildu, el BNG i el SAT.
El sistema escollit per a aquestes votacions consistia en anar eliminant documents dins de cada bloc, per tal que només en quedessin dos. Cap d'ells, però, va aconseguir la majoria absoluta de vots que es pretenia, de manera que les dues postures antagòniques, el "sí" i el "no", no es van poder contraposar.
Diverses fonts de la CUP asseguren a NacióDigital que els documents amb més suport numèric van ser aquells que apostaven pel "no", tot i que certes assemblees favorables a participar en els comicis van dirigir tots els seus vots a favor del "sí", malgrat l'opinió dispar en documents anteriors. Així, segons lamenta una de les veus consultades, l'estratègia dels favorables a participar en les eleccions europees va fer forat al consell polític, tot i que va "traspassar el sentit de vot generalitzat de la territorial". En comptes de repartir els vots -tres en favor del "sí" i dos en favor del "no", per exemple- van convertir en favorables els cinc vots que els corresponia. Altres fonts neguen que la simplificació del sentit del vot fos estratègica, i asseguren que la decisió favorable era la majoritària de l'assemblea.
Sigui com sigui, la CUP va ser incapaç, a Perpinyà, d'arribar a majories absolutes. Assemblees com el Maresme-Barcelonès Nord, Ponent-Pirineu, el Vallès Oriental o l'assemblea Nord Oriental-Baix Montseny han estat partidàries del "sí", mentre que Barcelona, el Baix Llobregat, el Camp de Tarragona o el Vallès Occidental han apostat pel "no". Altres, com l'assemblea de la Catalunya Central, han decidit abstenir-se.
Reviu la proposta de les llistes unitàries
La proposta de llista unitària que ha plantejat Carles Puigdemont aquest dimarts en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio s'inclourà obligatòriament també en el demorat debat que ha d'entomar la CUP abans del 6 de desembre. Puigdemont instava els partits independentistes a sumar forces en una candidatura conjunta, una llista encapçalada per Oriol Junqueras, en què ell ocuparia el número dos, i en la qual l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel podria sumar com a número tres.
D'aquesta manera, s'entreteixirien aliances entre la presó i l'exili -ja fos Bèlgica o Suïssa-, amb l'objectiu de denunciar la repressió de l'Estat, ha argumentat Puigdemont. El discurs de Gabriel respecte de la Unió Europea, però, ha estat sempre sensiblement diferent del que han defensat ERC i Junts per Catalunya. Sobre la proposta de Puigdemont, la CUP també ha estat contundent: "Ni s'ha contemplat ni es contempla la participació en el si d'una llista unitària, ni tenim constància que existeixin propostes en aquest sentit". Els anticapitalistes també han afirmat que entenen les declaracions del president a l'exili "en el marc d'una estratègia electoral dels partits independentistes hegemònics" de la qual, segons asseguren, no en formen part.
Malgrat aquesta posició, un dels alcaldes de la formació, Eudald Calvo (Argentona), ha fet una reflexió en un altre sentit. Al programa L'Entrevista de La Xarxa, ha assegurat que "la proposta de llista unitària de Puigdemont per a les europees és valenta i original". "Puigdemont fuig de la dinàmica dels partits i fa propostes arriscades. La CUP haurà de debatre molt bé aquesta proposta", ha destacat.
Tornar a ser-hi, després del 2004
Si la CUP decidís presentar-se a les eleccions europees, seria la segona vegada que hi aposta, després d'un llarg interval d'absència. En els darrers comicis celebrats el 24 de maig del 2014, la CUP va descartar presentar-se en coalició amb Bildu i el BNG (als qui ERC havia dit que no per concórrer en solitari) argumentant que la UE era "opaca" i que es regia per tics "antidemocràtics". Entre altres motius, els anticapitalistes també van esgrimir el descrèdit d'una institució sotmesa al deute i als "interessos del capital".
El 2004, però, sí que s'hi van presentar. Va ser la primera vegada i ho va fer en solitari (i en el desacord d'Endavant). La CUP va obtenir només 8.000 vots al conjunt de l'Estat.
Malgrat la divisió, però, el "no" es va imposar aquest dissabte, tot i que cap postura va rebre una suport unànime. Per això, de cara a la propera votació es plantejaran documents nous que aportin altres enfocaments de la qüestió europea. Segons ha pogut saber NacióDigital, la CUP ha d'haver pres la decisió abans del 6 de desembre.
L'absència de la majoria absoluta
Durant el darrer consell polític es van sotmetre a debat vuit documents amb "fórmules diverses", sis a favor del "sí" i dos a favor del "no". Entre aquests documents, un que posava sobre la taula el nom com a candidata de l'exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Suïssa arran del procés judicial de l'1-O al Tribunal Suprem, o altres que proposaven la participació a les eleccions en coalició amb EH Bildu, el BNG i el SAT.
El sistema escollit per a aquestes votacions consistia en anar eliminant documents dins de cada bloc, per tal que només en quedessin dos. Cap d'ells, però, va aconseguir la majoria absoluta de vots que es pretenia, de manera que les dues postures antagòniques, el "sí" i el "no", no es van poder contraposar.
Assemblees com el Maresme-Barcelonès Nord, Ponent-Pirineu, el Vallès Oriental o Nord Oriental-Baix Montseny són partidàries del "sí", mentre que Barcelona, el Baix Llobregat, el Camp de Tarragona o el Vallès Occidental aposten pel "no"
Diverses fonts de la CUP asseguren a NacióDigital que els documents amb més suport numèric van ser aquells que apostaven pel "no", tot i que certes assemblees favorables a participar en els comicis van dirigir tots els seus vots a favor del "sí", malgrat l'opinió dispar en documents anteriors. Així, segons lamenta una de les veus consultades, l'estratègia dels favorables a participar en les eleccions europees va fer forat al consell polític, tot i que va "traspassar el sentit de vot generalitzat de la territorial". En comptes de repartir els vots -tres en favor del "sí" i dos en favor del "no", per exemple- van convertir en favorables els cinc vots que els corresponia. Altres fonts neguen que la simplificació del sentit del vot fos estratègica, i asseguren que la decisió favorable era la majoritària de l'assemblea.
Sigui com sigui, la CUP va ser incapaç, a Perpinyà, d'arribar a majories absolutes. Assemblees com el Maresme-Barcelonès Nord, Ponent-Pirineu, el Vallès Oriental o l'assemblea Nord Oriental-Baix Montseny han estat partidàries del "sí", mentre que Barcelona, el Baix Llobregat, el Camp de Tarragona o el Vallès Occidental han apostat pel "no". Altres, com l'assemblea de la Catalunya Central, han decidit abstenir-se.
Reviu la proposta de les llistes unitàries
La proposta de llista unitària que ha plantejat Carles Puigdemont aquest dimarts en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio s'inclourà obligatòriament també en el demorat debat que ha d'entomar la CUP abans del 6 de desembre. Puigdemont instava els partits independentistes a sumar forces en una candidatura conjunta, una llista encapçalada per Oriol Junqueras, en què ell ocuparia el número dos, i en la qual l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel podria sumar com a número tres.
El consell polític de la CUP reunit aquest dissabte a Perpinyà Foto: ACN
D'aquesta manera, s'entreteixirien aliances entre la presó i l'exili -ja fos Bèlgica o Suïssa-, amb l'objectiu de denunciar la repressió de l'Estat, ha argumentat Puigdemont. El discurs de Gabriel respecte de la Unió Europea, però, ha estat sempre sensiblement diferent del que han defensat ERC i Junts per Catalunya. Sobre la proposta de Puigdemont, la CUP també ha estat contundent: "Ni s'ha contemplat ni es contempla la participació en el si d'una llista unitària, ni tenim constància que existeixin propostes en aquest sentit". Els anticapitalistes també han afirmat que entenen les declaracions del president a l'exili "en el marc d'una estratègia electoral dels partits independentistes hegemònics" de la qual, segons asseguren, no en formen part.
La CUP assegura que "ni s'ha contemplat ni es contempla la participació en el si d'una llista unitària", tal com proposa Carles Puigdemont
Malgrat aquesta posició, un dels alcaldes de la formació, Eudald Calvo (Argentona), ha fet una reflexió en un altre sentit. Al programa L'Entrevista de La Xarxa, ha assegurat que "la proposta de llista unitària de Puigdemont per a les europees és valenta i original". "Puigdemont fuig de la dinàmica dels partits i fa propostes arriscades. La CUP haurà de debatre molt bé aquesta proposta", ha destacat.
Tornar a ser-hi, després del 2004
Si la CUP decidís presentar-se a les eleccions europees, seria la segona vegada que hi aposta, després d'un llarg interval d'absència. En els darrers comicis celebrats el 24 de maig del 2014, la CUP va descartar presentar-se en coalició amb Bildu i el BNG (als qui ERC havia dit que no per concórrer en solitari) argumentant que la UE era "opaca" i que es regia per tics "antidemocràtics". Entre altres motius, els anticapitalistes també van esgrimir el descrèdit d'una institució sotmesa al deute i als "interessos del capital".
El 2004, però, sí que s'hi van presentar. Va ser la primera vegada i ho va fer en solitari (i en el desacord d'Endavant). La CUP va obtenir només 8.000 vots al conjunt de l'Estat.